Page 12 - Es Busqueret 24

Un racó per descobrir

El pont de la sèquia del Ratxo

Per Toni Soler

Al terme municipal de Calvià, a Ma-
llorca, hi ha la finca pública de Galatzó.
Allà s’hi troba el pont de la sèquia del
Ratxo, molt a prop del límit de les finques
del Ratxo i Galatzó. Per arribar a aquest
racó, una vegada hem accedit a la finca i
abans d’arribar a la segona barrera d’ac-
cés, prendrem el camí cap a la dreta.
Una vegada sobrepassat el torrent
del Ratxo per un gual empedrat que tra-
vessa el torrent, a l’esquerra apareix una
petita esplanada. Si ens fixem bé, veurem
un camí, millor dit una senda forestal, a
la nostra esquerra que s’endinsa en una
densa pineda secundària amb sotabosc
de carritxeres i mates. Aquest tirany ens
conduirà, aproximadament a uns cent me- TONI SOLER
tres, al nostre punt de destinació. Malgrat
que el camí es va desdibuixant, la remor
de l’aigua que corre per la sèquia ens hi
dirigirà. Trencapinyons, Loxia curvirostra
En aquest punt podem observar com JUANJO BAzáN
la sèquia del Ratxo creua el desnivell del
torrent mitjançant un aqüeducte, denomi-
nat communment “el pont de la sèquia del
Ratxo”.
Tipològicament correspon a un pont
d’arc, en el qual un arc de mig punt és
l’element que sustenta la via de pas. La JUANJO BAzáN
sèquia discorre per la part superior del Ferrerico blau, Cyanistes caeruleus
pont.
Una vegada que hem arribat a aquest En el pont, l’aigua ralenteix el seu Verderol, Carduelis chloris
lloc, podrem gaudir del seu verdor i fres- discórrer en el camí cap a l’aljub dels mo-
cor, propiciats per una vegetació exhube- lins d’aigua de Galatzó. Per aquest motiu,
rant. En destaquen les molses i falgueres sobretot a l’estiu, nombroses espècies
que, sens dubte, ens cridaran l’atenció. d’ocells l’aprofiten per beure i banyar-s’hi.
Per tant, en aquesta època és un punt
d’observació privilegiat.
La llista de visitants seria intermi-
nable, però podríem destacar la presèn-
cia del busqueret coallarg (Sylvia balea- JUANJO BAzáN
rica), senyoretes (Aegithalus caudatus),
trencapinyons (Loxia curvirostra), tudons
(Columba palumbus), ferrerico blau (Cya- gua (Natrix maura) com també nombro-
nistes caeruleus), tórtora (Streptopelia
turtur) i, per descomptat, sos invertebrats. Una vegada realitzades
nombrosos fringíl·lids com aquestes observacions podem optar per
la cadernera (Carduelis tornar pel mateix camí pel qual hem ac-
carduelis), verderol cedit o fer-ho a través de la sèquia en
direcció a l’oest. Sortirem al camí del
(Carduelis chloris) o
passerell (Carduelis ses Planes i posteriorment podrem o
cannabina). bé anar a visitar la cases, cap a la
dreta, o bé tornar a l’inici del
Si hi estem interessats, camí de la finca cap a
també podrem observar ele- l´esquerra. •
ments molt característics
de la fauna de la sèquia
com el granot (Pelophy-
TONI SOLER lax perezi) i la serp d’ai-

12 - EB24
Tudó, Columba palumbus JUANJO BAzáN