Page 20 - Es Busqueret 24

Més que aucells

Myotis capaccinii , ratapinyada de peu gros

Per David García, dibuixos Gemma Carrasco

El domini del vol ha permès les rata- mamífers més representatius dins el marc humides, com és el cas de les papallones
pinyades un procés d’irradiació adaptativa insular. Són els únics mamífers terrestres nocturnes. Es tracta d’una ratapinyada de
sense precedents entre els mamífers: el autòctons de les illes Balears. caràcter cavernícola, que comparteix els
vol batut, qualitat única que comparteixen, seus refugis amb altres espècies de qui-
L’arxipèlag balear té una rica diver-
entre els vertebrats, només amb les sitat de ratapinyades, formada per denou ròpters. A les illes Balears l’espècie es tro-
aus. Aquesta circumstància ha ba present a Menorca i Mallorca, i només
afavorit notablement aquests espècies que mostren una una gran vari- se’n coneixen unes poques coves de cria i
petits mamífers a l’hora de etat de formes, dimensions i alguns refugis emprats durant el període
colonitzar nous territoris, costums. Totes les espècies equinoccial. L’espècie està molt vinculada
com és el cas de les illes. de ratapinyades presents a a les zones humides, amb aigües obertes
les illes Balears són insec-
Per això, els qui- – s’Albufera de Mallorca, es Salobrar de
ròpters són els tívores, amb excepció de Campos i s’Albufera des Grau – en les pro-
la ratapinyada de peu gros ximitats de les quals disposi de refugis de
(Myotis capaccinii) que descans nocturn. La presència d’aquesta
també devora petits peixos. ratapinyada a les zones humides esmenta-
La ratapinyada de peu des es pot considerar com un bon indica-
gros ha desenvolupat les se- dor de la qualitat dels ecosistemes.
ves extremitats (potes) per
a poder capturar petits artrò- Es tracta d’una espècie molt sensi-
podes sobre la superfície ble a l’alteració de les zones humides per
l’estreta relació tròfica que hi manté, com
de l’aigua, on també, també per les molèsties i alteracions pro-
s’ha comprovat re- vocades per les visites als seus refugis. És
centment, captura l’única ratapinyada considerada a l’àmbit
petits peixos de
l’ordre dels cipri- nacional com en Perill d’Extinció al Catàleg
Nacional d’Espècies Amenaçades. Es trac-
nodontiformes. A ta, per tant, d’un element molt rellevant de
més, s’alimenta la nostra fauna autòctona, que cal protegir
d’altres insectes
presents a les zones i conservar. •

Notícies

Pla de Vilafranca Les accions que s’estan realitzant general i la distribució de material infor-
inclouen l’estudi de l’avifauna de la zona, matiu.
El GOB, amb la col·laboració de la reunions informatives amb els sectors so-
Fundación Biodiversidad i l’Obra Social de cials implicats (pagesos, caçadors, ajunta- Més endavant us informarem més
“Sa Nostra”, du a terme al Pla de Vilafran- ment), realització d’activitats educatives, extensament dels resultats d’aquesta ini-
ca un projecte, innovador a Mallorca, de sortides informatives obertes al públic en ciativa. •
custòdia del territori.
Amb aquesta iniciativa perseguim
compatibilitzar els usos agrícoles d’aques-
ta zona amb la conservació de la seva bio-
diversitat, en especial de l’avifauna.
El Pla de Vilafranca destaca com la
millor zona de Mallorca per a l’observació
d’aus d’hàbitats agrícoles oberts, com la
guàtlera (Coturnix coturnix), el sebel·lí
(Burhinus oedicnemus), la terrola (Ca-
landrella brachydactyla), l’alosa (Alauda
arvensis), el fuell (Pluvialis apricaria), etc.
Igualment és una magnífica zona d’ali-
mentació per les arpelles (Circus spp.)i és
l’única localitat de les Illes Balears on s’ha
registrat la reproducció de l’arpella cen- TONI MUñOZ
drosa (Circus pygargus).

20 - EB24