Page 19 - Es Busqueret 24

i col·labor amb moltes iniciatives del grup ses extensions del Karoo de Sud-àfrica,
d’ornitologia com anellament, censos i per posar un exemple, el Pla de l’Alanzell
SAC. Vaig ser coordinador dels anelladors ens queda un poc petit.
des de 1987 fins a 1999 quan agafà les Estem acabant una legislatura
regnes, amb gran eficiència, tot sia dit, en
Manolo Suàrez. Escric a l’Anuari de tant política on la gestió mediambiental
en tant i tenc seccions fixes en aquesta l’han dut a terme els partits d’es-
mateixa revista. També cedesc fotografies querra. Estàs decebut o satisfet de la
seva tasca, en termes generals?
per a les campanyes de tot tipus que du a
terme el GOB. No en tenc ni idea, de pactes, fa-
En anteriors etapes t’encarrega- vors, obligacions, greuges i d’altres her-
bes, però arribar a on som amb Son Bosc
ves d’organitzar campanyes d’anella- no té consol. I d’aquí endavant. Sense
ment. Creus necessari que l’ornito-
logia evolucioni cap a uns mètodes més comentaris.
cada cop més professionals? Si la serra de Tramuntana és
declarada Patrimoni de la Humani-
L’ornitologia sempre es nodrirà de
les aportacions fonamentals dels afici- tat, qui hi surt guanyant realment: la
onats. Com totes les ciències de la terra mateixa Serra, la humanitat, els em-
la seva observació està a l’abast de molta presaris hotelers o els polítics?
gent que aporta informació valuosíssima.
La Serra, ja que aquesta declaració
PERE GARCIAS Dit això, és cert que hi ha una part de l’or- obligarà a mirar un poc més prim quan es
nitologia que s’hauria de professionalitzar
pretengui fer qualque actuació impactant.
o, si més no, extreure tota la informació
podem esperar grans avenços. Tanmateix
que es pugui i aquest punt és on el GOB Però després d’allò vist a Menorca tampoc
i moltes altres entitats que se dediquen a sempre serà millor que en sigui declara-
Blaveta, Luscinia svecica
l’anellament científic fallen. Potser és tan da que no ho sigui. Com sempre, els que
difícil publicar perquè ja no és tant lúdic es penjaran la medalla seran els polítics
agafava un pinzell. M’ha agradat repren- com sortir al camp, fruir de la natura i de de torn, tots, perquè a l’hora de mirar pel
dre aquesta afició d’adolescent. No me’n la companyonia, però quasi és la raó de medi ambient tots són molt progressis-
recordava de la dificultat de la tècnica de ser de l’anellament: publicar. Tanmateix, tes…fins que governen i llavors ens diuen
l’aquarel·la però he redescobert la subtile- sempre hi haurà la vessant ludicofestiva allò de: “és que quan ets al govern les
sa dels colors i de les pinzellades. en l’anellament que crec que no s’hauria coses són diferents i no és tan fàcil com
De tant en tant fas incursions de perdre, ja que és el vehicle per “en- sembla”. •
en el camp de la comunicació audi- ganxar” nous anelladors i, qui sap, futurs
ovisual. Qui ha de divulgar la natura: científics que publicaran!
els periodistes, els experts o simple- I el GOB, com a grup ecologis-
ment aquells que tinguin alguna cosa ta, creus que manté un bon equilibri
interessant a contar-nos? entre la feina del voluntariat i la dels
Aquesta pregunta té un poc de professionals?
trampa. De què parlem? D’un periodista Pel que conec del grup d’anella-
interessat i informat o d’un a sou del po- ment, hi ha una manca de incorporacions
derós de torn; d’un expert que exposa els de nous anelladors. Potser cal molta més
fets sense manipulació, d’un expert desin- feina per divulgar el que és l’ornitologia
formant en benefici dels especuladors o en totes les seves vessants, però també
d’una persona amb molta informació però em consta que es fa un esforç important
poc carisma? Crec que la informació sobre per resoldre-ho a base de cursos d’ornito-
la natura es pot donar de moltes maneres, logia, conferències, xerrades, exposicions,
mentre sigui objectiva. Les opinions no ho sortides ornitològiques, programes de rà-
són però la informació no hauria d’estar dio, intervencions al programa L’aguait,
manipulada la doni qui sigui. etc.
També es pot divulgar fent con- Sovint ens has explicat les te-
ferencies. Tu n’has fet unes quantes. ves experiències arreu del mon. Per
Què és més important, el rigor de les què és important viatjar?
dades o l’experiència explicada en
anècdotes? Perquè et dóna perspectiva i et per-
met descobrir que allà on vius no és el
Jo supòs que depèn un poc del con- millor lloc del món i, per tant, et fa més
ferenciant o del que dóna la classe. Les humil. Però el principal motiu per a mi és
anècdotes ajuden molt a trencar el gel i GAUDIR.
relaxar l’audiència. Evidentment no està
barallat el rigor de l’exposició amb una Però no correm el risc que, en
certa distensió però l’equilibri és el que fa tornar dels nostres viatges, trobem
que un surti de l’acte amb la sensació que que Mallorca se’ns ha quedat molt
ha passat una bona estona i a sobre ha petita?
après coses. És el preu que hem de pagar. Tot té
Quina és la teva relació actual un cost. Un dels problemes del cervell és
amb el GOB? la seva insaciabilitat: com més li’n dones, GLòRIA LóPEz
més en vol. Que hi hem de fer? Però és
Som el soci 708, des del 1980 crec, cert que després de tornar de les immen-

EB24 - 19