Page 19 - Es Busqueret 22
P. 19

L’entrevista  LM - Són dits de la mateixa mà.


             EB - Com són les constel·lacions del
        nostre cel, ara a la tardor?
 Lluc Mas  “Veig música en el cel i   podem  veure  el  triangle  d’estiu,  format
             LM  -  A  la  primera  part  de  la  nit,
 un estel en cada ocell”
        pels estels més brillants de tres constel-
        lacions,  dues  de  les  quals  representen
 En Lluc Mas té tres grans “passions”: l’astro-  ocells: Aquila i Cygnus, bastant altes cap
        a  ponent,  mentre  que  pel  llevant  ja  van
 Per Enric Culat  nomia, la natura i la música, que en aquesta en-  apareixent les constel·lacions típiques de
 eculat@balearsfaciencia.com  trevista hem ordenat d’aquesta forma, tot i que   la tardor, encapçalades per Pegas, amb el
 les tres atrauen en igual proporció el seu interès,   seu característic quadrat que dóna forma
 ja que sempre l’han acompanyat. “Probablement   a les ales.
 d’abans i tot”, segons puntualitza amb no poca   EB - Per què hi ha tantes constel-
 ironia aquest astrònom, naturalista i músic.  lacions amb forma d’aus?

             LM - En el cas de les constel·lacions
        visibles des de les nostres latituds, les aus
 EB - Sabem que els coneixements i les activitats re-  corresponen  a  figures  que  representen
 lacionades amb l’astronomia, l’ornitologia i la música solen   animals  mitològics,  mentre  que,  en  les    PEP LLUíS SANTIAGO
 atreure  el  teu  interès.  Són  aficions  o  representen  alguna   que es poden observar a latituds més me-
 cosa més?   ridionals,  hi  trobam  constel·lacions  més
        modernes relacionades amb aus exòtiques
 LM - Per a mi es tracta de passions. No es tracta, en   com Pavo, Grus o Tucana, creades a par-
 absolut,  de  simples  activitats  de  lleure  o  per  a  passar  el   tir de les grans exploracions geogràfiques   EB  -  Fas  sortides  ornitològiques?   tes d’espera ja diuen molt. Entre d’altres
 temps. D’una manera o l’altra m’han acompanyat sempre,   dels segles XVI al XVIII.   Quines  són  les  espècies  que  més  t’atra-  coses, que cal seguir fent-hi feina i dotar-
 almenys fins on puc recordar. Probablement d’abans i tot…   uen?               les dels mitjans i recursos econòmics ne-
             EB - Ja que hi som posats, ara par-                                cessaris (això va per les institucions) que
 EB - A Mallorca, els seguidors de l’ornitologia creixen   larem d’ocells. Quan i per què et vares en-  LM  -  Malauradament,  per  obligaci-  d’humans ja n’hi ha, i de bons.
 en igual proporció que els seguidors de l’astronomia ?   dinsar en el món de l’ornitologia?   ons  familiars,  no  puc  fer-ne  tantes  com
                                            voldria. De fet, tot i que temporalment, he   EB  -  Ens  queda  parlar  del  tercer
 LM  -  No  tenc  dades  per  a  fer-ne  una  valoració  tan   LM - No és més que una conseqüèn-  hagut de deixar de participar en el progra-  gran tema: la música. Quin tipus de musi-
 precisa. Però el cert és que, en ambdues ciències, hi ha cada   cia del meu interès i passió per la natura   ma de seguiment d’aus comunes (SAC) i  ca t’interessa i per què?
 cop més gent interessada. Un altra cosa que caldria tenir en   i això, com ja he dit abans, ja em ve de   l’atles d’ocells hivernants.
 compte és fins a quin punt aquest interès arriba a provocar-  molt enrere. El perquè no t’ho sé dir.   LM  -  Això  si  que  és  una  pregunta
 ne una certa militància, ni que sigui a partir de la presa de   EB  -  Podríem  dir  que  tu  t’has  fet   que no sé si podré contestar amb poques
 consciència de la importància de les accions individuals.   gran al GOB, com els ha passat a d’altres.   paraules. Per començar, hauríem de parlar
                                            Enyores alguna cosa d’aquell grup ecolo-  de músiques. Estic en tres grups: Polisso-
 EB- Anem per parts i comencem per l’astronomia, si   gista que vares conèixer quan eres menor   nia (medieval i del Renaixement), Grallal-
 et sembla. Què hi veus a les estrelles que no puguis trobar   d’edat?          sac (medieval i tradicional de Mallorca) i
 a la Terra?                                                                    Talamh  (irlandesa  i  celta),  també  amb
                                                LM  -  Bàsicament,  les  expectatives   amics bascos, gaita en el Centro Gallego…
 LM - Aquesta pregunta, segons el meu punt de vis-  de futur: tenc molts de projectes i il•lusió,   Potser  el  millor  és  que  vingueu  a  algun
 ta, posa en evidència un error massa comú i que mostra   probablement com tots ells, però cada cop   dels nostres concerts.
 la poca consciència que es té d’una realitat inqüestionable,   menys temps per dur-los a terme. Això fa
 però que se sol ignorar o fins i tot evitar: la Terra és part de   molta de via. Carpe diem!   EB - Ara, i per acabar, podries trac-
 l’univers… i, per cert, una part molt petita (això va pels qui                 tar de trobar un nexe comú en tot el que
 encara no ho tenen clar). Cal fixar-se que he dit consciència,   EB - Quina és la teva relació actual  hem estat xerrant. Hi veus cap fil conduc-
 però no que s’ignori aquest fet o que, fins i tot, se’n tengui   amb el GOB?   tor en les teves “passions”: l’astronomia,
 molta d’informació, que no implica, en absolut, una actitud                    la natura i la música?
 conseqüent.                                    LM - La que és fruit de sentir-me un
                                            poquet pare (o al menys padrí) de la cria-  LM - Probablement en Lluc… Bé, no
 EB  -  Per  a  tu,  quin  percentatge  de  l’astronomia  és   tura, com els que formàvem aquell grupet   ho sé, no m’ho he plantejat mai… O sí?…
 ciència i quin és cultura popular?         al qual te referies en la pregunta anterior.   Veig música en el cel i un estel en cada
                                            Amb  l’orgull  d’haver-lo  tengut  en  braços   ocell.
 LM - Evidentment, l’astronomia és 100% ciència. Un   acabat de néixer i, encara més, de veure
 altra cosa és quan parlam del coneixement del cel que te-  com ben aviat prenia el vol.   EB - Com a bon divulgador de la cul-
 nien els nostres avis, sense anar més enfora. Precisament                      tura popular que ets, ens podries dir algun
 una  de  les  àrees  en  què  estic  treballant  és  en  la  relació   EB - Ens consta que teva estimació  refrany relacionat amb l’època de l’any en
 entre  l’astronomia  i  la  cultura  popular.  És  a  dir,  ensenyar   per la natura va més enllà de l’ornitologia.  què estem o que vulguis dedicar als lec-
 astronomia a partir de dites, refranys, cançons o creences,   Voldríem idò la teva opinió sobre la cons-  tors del Busqueret?
 contribuint a recuperar-les, mostrant el que hi ha de cert (o   cienciació  mediambiental  que  creus  que   LM - De llunes, la del gener, i la de
                                            tenen els joves d’avui i, en particular, els
 no) i perquè.
 BÀRBARA LLULL  pel telescopi, amb les noves teories de Stephen Hawking o   BÀRBARA LLULL  de les nostres illes.   l’octubre també. … Si feis bonda, en ser
                                                                                grans vos contaré el perquè. •
 EB  -  L’origen  de  l’univers  l’entendrem  millor  mirant
                                                LM - L’èxit de les seccions infantils
                                            i juvenils del GOB i les corresponents llis-
 gràcies a l’accelerador de partícules europeu?
 18 - EB22                                                                                             EB22 - 19
   14   15   16   17   18   19   20   21   22   23   24