Page 17 - Es Busqueret 22

tre musulmà i una petita part animista (les o els coli estriats (Colius lluts (Aegypius tracheliotus), nombrosos aparegué un magnífic exemplar de niala
tribus del sud). Es menja principalment, striatus), que en anglès trencalossos, la juia endèmica (Vanellus de muntanya (Tragelaphus buxtoni), antí-
i quasi únicament, injera, una espècie de s’anomenen mousebird, melanocephalus), el xàtxero de munta- lop endèmic de Bale i un dels seus símbols
crep que es prepara fermentant el gra ocell ratolí, pel seu aspec- nya (Motacilla clara), un tipus d’estornell nacionals.
mòlt de Tef, un cereal que només creix a te i comportament. Els ca- endèmic (Onychognathus albirostris) que
l’altiplà, i que s’acompanya de verdures, laus de galtes argentades s’associa amb la lobèlia gegant, la coa- Visitàrem també algun llac de la vall
llegums i de vegades carn de xai, tot ben (Bycanistes brevis) es mo- blanca de Botta (Oenanthe bottae) i un del Rift, lloc també exquisit per als orni-
especiat i coent (més que a sa Pobla). vien nerviosos de branca menjamosques (Cercomela sordida) típics tòlegs. Vérem el lloro abissini (Agapornis
Es prepara un cafè deliciós, també origi- en branca, on es podien d’alta muntanya, els endèmics corbs de taranta) i travessàrem zones mig desèrti-
nari d’Etiòpia i es consumeix una droga veure també àguiles ma- bec gros etíops (Corvus crassirostris) i els ques i volcàniques de l’est per arribar a la
anomenada Qat, que s’obté de les fulles rines africanes (Haliaetus canaris de cap negre (Serinus nigriceps), ciutat d’arquitectura àrab d’Harar. Allà les
d’un arbust originari del país, i que també vocifer). A la vegada, pel entre d’altres. hienes venen a menjar de mans dels ho-
es pren al Iemen. De fet, l’exportació a terra, diverses espècies mes fora de les murades, construïdes per
aquest país veí del Qat i del cafè arreu del d’estornells africans feien Després de tornar a passar per Addis evitar que hi entrin i s’empassin qualque
món són la principal font econòmica del enrenou i nerviosos xàt- Abeba, ciutat poc agraciada però on als infant o gatet. En aquest lloc passàrem els
país. El turisme també s’està convertint xeros africans (Motacilla parcs es poden veure ocells com el colom darrers dies en aquest meravellós, encan-
en una activitat econòmica important i en aguimp) agitaven la coa etíop (Columba albitorques) i els precio- tador i acollidor país. •
destaca l’ornitològic, que va en augment. sobre les canoes amarra- sos nectarívors -com co-
des. De cop, i per un ins- librís africans- (Nectarina
A les cinc del matí, un tel de boi- tant, vérem les orelles i el pulchella), ens dirigírem
ra cobria part del llac Tana, mentre el caparró d’un hipopòtam. Merops variegatus al Parc Nacional de Bale.
vell vaixell es carregava de gent, costals Dies passats havíem estat Les seves muntanyes i al-
i qualque animal per a la travessia de dos caminat per la zona i haví- tiplans són un dels millors
dies que, des de Bahar-dar, ens conduiria em visitat unes cascades al Nil blau que es oriols, teixidors, estornells africans… punts on es pot dirigir un
formen poc després de la desembocadura naturalista atès els nom-
del Tana. Aquestes cascades s’han vist re- Després de passar per Gonder, ca- brosos endemismes ani-
Dendrocygna viduata duïdes a un broll, ja que l’aigua es desvia pital del país del segle XVII fins al IX i on mals i vegetals que s’hi
cap unes turbines generadores d’electri- les runes dels palaus imperials han estat troben. Llàstima que, des-
citat (un bé escàs a gran part del país). declarades patrimoni de la humanitat per prés de dues jornades fa-
No cal dir que qualsevol passeig (o fins i la UNESCO, ens equipàrem i ens dirigírem tigoses per arribar al parc,
tot asseure’s en una pedra) per aquestes a un dels llocs estrella del viatge, i tornam i que de vegades pastura conjuntament varem haver de renunciar-
regions sempre és una experiència per als així a l’inici de l’article: el Parc Nacional amb els gelada (que curiosament és trac- hi per un problema de sa-
qui ens agraden les aus, ja que constant- de les Muntanyes de Simien (també pa- ta d’una espècie principalment herbívora) lut. Així i tot, a una vorera
ment hi ha sorpreses, sempre es veuen trimoni de la humanitat). Juntament amb i així es beneficien de més ulls pendents de la pista (poques carre- Corvus crassirostris
ocells nous o molt interessants. En aquest el Parc de Bale, és on millor es conserva dels depredadors com els llops. Quant a teres estan asfaltades) ens
cas, vérem un tipus de barbut Lybius bi- avifauna, hem de destacar els voltors ore-
dentatus, entre d’altres espècies, ja que El turisme també s’està
si ho posàssim tot, en resultaria un article convertint en una activitat
molt i molt llarg.
econòmica important, i
En un llac d’un altiplà africà la llum destaca el de tipus ornitològic Publicacions
és preciosa. Mentre navegàvem i després
d’haver conegut quasi tothom del vaixell
(pescadors, monjos i monges dels petits
monestirs, pagesos… la gent que viu a el característic hàbitat afroalpí. Els penyals Anuari Ornitològic de les Balears 2009
diverses parts de la costa i illes del llac) escarpats, els babuins gelada i un ende-
ens delectàrem amb la vida contemplati- misme vegetal tan vistós com és la lobèlia Per Manuel Suàrez
va a bord: vérem oronelles com l’abissínia gegant (Lobelia rinchopetalum), formen la
(Hirundo abyssinica) i l’etiòpica (Hirundo imatge típica i més famosa de la naturale- Fidel a la seva cita anual, el 29 de ju- cle sobre índexs d’abundància i tendències
aethiopica), oques pigmees (Nettapus au- sa etíop. Característic de la regió és el llop liol es va presentar l’Anuari Ornitològic de poblacionals d’ocells comuns a Menorca,
fins a Gorgora passant i fent eternes (i de- ritus), el fumarell alablanc, que és molt etíop (Canis simensis), una de les espèci- les Balears. Aquest n’és ja el volum 24, a obtinguts amb les dades del programa
licioses) aturades a diferents poblats de la abundant (Chlidonias leucopterus), ibis es de cànids més rares i amenaçades del les portes, l’any que ve, del 25è aniversari SOCME; hi trobam un tercer article so-
ribera i a les petites illes que esquitxen el hadada (Bostrychia hagedash) i ibis sa- planeta, amb una població que no arriba de la revista científica del GOB. bre els efectes de 10 anys de protecció
llac. El dia clarejava i els arbres de la ribera grats (Threskiornis aethiopicus)… El punt a 550 individus i que es troba dispersa per de la Reserva Natural de s’Albufereta i les
es movien per l’abundància d’ocells, com d’arribada és el petit poble de Gorgora, diverses àrees aïllades. No tenguérem la L’estructura tradicional de l’Anuari conseqüències de la gestió sobre la po-
els escandalosos turacs de ventre blanc lloc de vegetació tropical i destinació reco- sort de veure aquest animal tan esquiu.
(Corythaixoides leucogaster), una de les manada per veure aus, i ens vàrem mera- El que si gaudírem de veure és el l’íbex s’ha mantingut amb la presència de sis blació d’aus aquàtiques i un altre peça
cinc espècies de turacs que hi ha al país, vellar amb diferents tipus de nectarívors, d’Etiòpia (Capra walie), també endèmic articles i dues notes breus, a més de les sobre l’avifauna de ses Fontanelles, a la
seccions habituals com l’informe de l’ho- Badia de Palma. També hi ha un article
mologació de rareses ornitològiques a Ba- interessant amb dades sobre la biologia
lears, els registres ornitològics que, com reproductiva del ferrerico blau (Cyanistes
cada any, ocupen una part principal de la caeruleus) i, finalment, es detalla el se-
revista, el resum de les activitats ornitolò- guiment via satèl·lit de la migració d’un
giques durant 2009 i les ressenyes biblio- exemplar suec d’àguila peixatera (Pandion
gràfiques, a més de tres annexos amb un haliaetus) hivernant a Mallorca. Les notes
resum meteorològic, l’estatus de l’avifau- breus tracten del control d’aus invasores i
na balear i la llista de rareses. els resultats del tradicional recompte d’aus
aquàtiques d’enguany a Balears.
Com a novetat, s’incorpora un índex rers anys. A més d’aquest grup executiu,
de gèneres, espècies, subespècies i noms La revista, editada pel GOB, té un han participat en la realització de la revista
comuns que facilita molt la recerca d’in- editor, un comitè editorial i un comitè as- més de 150 persones i 6 organitzacions.
formació dins la revista. Els articles són sessor que vetllen per a la correcta realit- Il·lustra la portada un magnífic exemplar
molt variats, començant amb un cens de zació i el control dels continguts i que man- d’àguila calçada en fase fosca fotografiat
la població d’àguila calçada (Hieraaetus té la publicació en el nivell alt que l’ha fet per Sebastià Torrens a Mortitx. •
pennatus) a Mallorca; el segueix un arti- mereixedora de reconeixements als dar-

16 - EB22 EB22 - 17