Page 13 - Es Busqueret 22

Quin nom més rar! Un racó per descobrir

La valona, Tringa glareola Per Pere J. Garcias El barranc de Son Fideu

El nom genèric és comú a moltes que cria als boscos boreals prop de rierols i nom en català no està prou documentat o,
espècies de camallargs i prové del grec petites basses vorejades de vegetació den- si més no, no n’he pogut trobar referèn- Text i fotos, Joan Florit Sans - Societat Ornitològica de Menorca
Tryggas (també pronunciat Tryngas), vari- sa. De vegades, cria als arbres a nius vells cies de l’origen. Potser fa menció del lloc
ant del mot Pygargos que era el nom que de tords o d’altres espècies. En anglès, d’on es pensa que vénen, Valònia, la regió
Aristòtil donava a una au imprecisa “que es l’anomenen Wood sandpiper (flautista del francòfona de Bèlgica, però és una simple
trobava prop de l’aigua i era de la mida d’un bosc), en italià Piro piro boscherecchio suposició. Per ventura el filòleg que posà El barranc l’excursió es fa durant l’estiu, al final
tord”. Com es pot veure, és una descripció (camallarg boscà), en francès Chevalier nom a l’au tenia informació privilegiada de de Son Fideu és del camí podrem gaudir de la platja de
que s’ajusta a un parell de cents d’espè- sylvain (cavaller selvàtic) i en neerlandès qualque anellador! • un paratge im- Trebalúger, una platja verge de gran be-
cies d’aus que freqüenten la mediterrània Bosruiter (camallarg boscà). En altres idio- pressionant situat llesa.
oriental. Etimològicament, pygargos vol dir mes, els noms fan referència a la semblan- al terme de Ferreri-
de natges blanques, en referència al car- ça amb la becassineta (Tringa ochropus) i es. Per arribar-hi, abans També hi podem trobar l’om (Ul-
pó blanc de moltes espècies de limícoles. l’anomenen bastard de la mateixa manera haurem de passar per Son mus sp) i la murta (Myrtus communis)
Mercer de Baix, on es troba més grossos de l’illa, a més d’una gran
Com ja haureu deduït, també és el nom en que es fa amb el rossinyol (Luscinia me- un dels nombrosos poblats ta- varietat de flora amb endemismes com
espanyol de les àguiles marines del gènere garhynchos) i el rossinyol bord (o bastard) laiòtics de Menorca. Aquest poblat l’única orquídia endèmica de Balears,
Haliaaetus anomenades pigargos. Glareo- (Cettia cetti). Així, en castellà és Andarrí- és just damunt del penyal i això dóna l’Ophrys balearica.
la ve directament del llatí glarea, grava, i os bastardo, en gallec Bilurico bastardo i una vista panoràmica realment especta- Miloca, Neophron percnopterus
és on, suposadament, viu l’au. Entre els en portuguès Maçarico-bastardo. En basc, cular de tot el barranc. Quant als ocells, el premi se l’em-
noms vulgars en diferents idiomes hi ha el nom Kuliska pikartia deriva de pikart, porta la miloca o aufrany (Neophron
un fet que crida l’atenció i és la referència la mongeta pinta, el dibuix de la qual és De grans parets de pedra calcà- percnopterus), que ha fet d’aquests
al bosc. És una de les espècies de limícoles semblant al favat del plomatge de l’au. El PERE J. GARCIAS ria com tots el de la costa sud, el bar- barrancs (barranc de Son Fideu, barranc
ranc alberga nombroses coves on s’han de Son Fonoll, barranc d’Algendar…) el
trobat restes arqueològiques. La millor seu lloc de cria. Menorca té una colònia
època per visitar-lo és durant la prima-
sedentària d’aquest rapinyaire, que a al-
I aquí, què hi veus? vera, quan el cirerers i altres arbres de tres llocs es comporta com a migrant,
fruita, que se sembren a la part baixa, amb unes 50 parelles reproductores,
estan en flor. És tot un espectacle!. Si de costums gregaris i que s’arreple-
Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell? guen per dormir a les coves, forats i
parets dels barrancs. Aquesta població
és objecte d’estudi per mitjà de l’ane-
Per Pere J. Garcias llament i seguiment d’alguns exemplars
i la col·locació de radiotransmissors, de
la mateixa manera que es fa des de fa La Societat Ornitològica
PERE J. GARCIAS 6 aquest grup d’aus. Les ial (Milvus milvus) i, darrerament, en tològiques per visitar i gaudir de les rique-
uns anys amb espècies com el milà re-
Menorquina organitza i
El collar blanc és el di-
prepara excursions orni-
buix característic en
estudis amb els corbs (Corvus corax).
Falcons (Falco peregrinus), xorics (Falco
ses faunístiques i culturals d’alguns llocs de
diferències en l’extensió del
blanc i petits matisos en el tinnunculus), soters (Hieraaetus penna- Menorca. A totes les sortides ens acompa-
tus) i la mèrlera blava ó pàssera (Monti-
nya algun guia expert que ens explica les
color són característiques in- cola solitarius), són altres dels inquilins característiques i un poc d’història del lloc
dividuals que no tenen valor Pàssera, Monticola solitarius d’aquest barranc. • que visitam. Si vols apuntar-te a les sorti-
per determinar ni l’edat ni el des, posa’t en contacte amb nosaltres:
sexe de l’au. www.menorcasom.org
5 Les potes curtes li impe-
deixen posar-se en una
branca com un aucell i so-
vint s’atura a terra. Quan ho
fa en una branca, la tria grui-
xada i hi adopta una postura
longitudinal i no transversal.
De fet, l’enganapastors (Ca-
primulgus europaeus) és una
espècie de nidificació terres-
tre i pon els ous directament
en terra sense fer niu.

1 El bec molt curt i la boca 2 L’ull molt gros és una 3 La coloració general del 4 La coa llarga és una
molt ampla ens indica adaptació de l’au als ni- seu cos és molt críptica, adaptació al seu estil
que és un menjador d’in- vells baixos d’il·luminació, i quan està posat a terra de vida. Per caçar, vola
sectes en vol com les orone- com correspon amb els seus o en una branca d’un arbre entre els arbres encalçant
lles i les falzies. costum crepusculars. De fet, passa desapercebut i es con- grans insectes nocturns. Per
quan és més actiu és just fon amb la fullaraca i l’escor- això, requereix una bona ma-
després de pondre’s el sol i a ça. Aquesta discreció se com- niobrabilitat: aquesta coa li
trenc d’alba. plementa amb la immobilitat permet fer girs amb molt poc
de l’exemplar. espai.

12 - EB22 EB22 - 13