Page 11 - Es Busqueret 22
P. 11

Turisme naturalístic  Identificació




 Centre d’Informació Ornitològica de la Gola,  Corbs marins


 fent passes cap a l’ecoturisme   Per Toni Muñoz  Per Toni Soler
        Fotografies de Maties Rebassa i Toni Muñoz
        El fet que a les Balears només es trobin presents dues espècies de la
 litoral per ampliar ports esportius. A més a   família Phalacrocoracidae i que tenguin una mida diferent i ocupin hàbi-
 més, aquests visitants contribueixen a re-  tats diferenciats, ens en facilitarà el reconeixement dels membres. Per
 valorar  econòmicament  els  nostres  espais   identificar-los,  també  podem  tenir  en  compte  que,  aquí, el  corb  marí
 naturals i la nostra biodiversitat. Aquest és,   gros és un ocell principalment hivernant i que el corb marí és sedentari i
 per tant, un segment turístic que ens sem-  l’únic dels dos que hi nidifica.
 bla que s’ha de potenciar de forma impres-
 cindible i urgent.
                                                                       Corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Com in-
 Les  illes  Balears  poden  convertir-se                              dica el seu nom, és el més gros dels representants
 en una destinació important per al turisme                            d’aquesta  família  (77-94  cm).  És  gran,  amb  el  coll
 ornitològic:  hi  són  presents  espècies  úni-                       llarg i les potes curtes i un característic plomatge ne-
 ques  (busqueret  coallarg  Sylvia  balearica,                        gre amb iridescències verdes i bronzes. Els adults, a
 virot petit Puffinus mauretanicus), i d’altres                        l’època nupcial presenten una taca blanca a la gola i
 generalment  molt  atractives  per  als  orni-                        una als flancs. A més de la nominal, a Balears podem
 tòlegs  nòrdics  (àguila  calçada  Hieraaetus                         observar la subespècie sinensis, en la qual els adults
 pennatus,  miloca  Neophron  percnopterus,                            presenten el cap blanc. Els immadurs són bruns i els
 àguila  peixatera  Pandion  haliaetus,  voltor                        joves tenen la regió ventral blanquinosa i potes sem-
 negre  Aegypius  monachus,  voltor  lleonat                           pre obscures. En vol, duen el coll estirat i les potes no
 Gyps  fulvus,  puput  Upupa  epops,  abelle-                          sobresurten per darrere de la coa. Es diferencia del
 rol  Merops  apiaster,  agró  roig  Ardea  pur-                       corb marí per la mida, el clotell més angulós, el coll i
 purea,…), hi ha una xarxa millorable però                             bec més gruixats i la zona nua de la base del bec. A
 BIEL PERELLó
 ja  important  d’espais  naturals  preparats                          les Illes Balears el podem trobar especialment a les
 per atendre turisme ornitològic, una oferta                           albuferes,  salobrars  i  embassaments,  tot  i  que  se’l
 El 24 d’agost es presentava pública-  tant mercat turístic interior i també inter-  hotelera abundant i de bona qualitat, una   veu també dins els ports. Se’l pot observar volant a
 ment el nou Centre de Turisme Ornitològic   nacional. Un estudi encarregat per la Royal   oferta  complementària  diversificada  i  su-  gran altura i sobre terra.
 de la Gola, al Port de Pollença. Aquesta és   Society for the Protection of Birds (RSPB)   ficient, gran facilitat en les comunicacions
 una fita històrica, ja que és la primera ini-  estableix que, cada any, 2,8 milions de bri-  aèries amb el continent, etc.
 ciativa  governamental  adreçada  a  la  pro-  tànics  realitzen  viatges  per  observar  aus
 moció d’aquest tipus de turisme a les illes   en  el  Regne  Unit,  i  el  nombre  de  viatges   Altres  comunitat  autònomes  (Extre-
 Balears.   internacionals va en augment. La RSPB té   madura, Catalunya i Andalusia, per citar-ne
 més d’1.000.000 de socis, i la seva entitat   algunes) ja fa anys que tenen estratègies
 El centre s’ubica en una caseta de fus-  germana a Alemanya, NABU, en té més de   de promoció del turisme ornitològic i natu-
 ta situada vora la zona humida de la Gola,   450.000, xifres que donen una idea de la   ralístic en general, amb una acceptació que
 un espai natural periurbà que ha estat ob-  sensibilitat i interès que suscita l’ornitologia   creix any rere any. Ja és hora que nosaltres,
 jecte d’unes obres de restauració ambiental   en els dos principals països emissors de tu-  que  durant  dècades  ens  hem  cregut  “els
 bastant discutibles i que ara, amb aquest   risme cap a les Illes Balears.   reis del mambo” en això del negoci turístic,   Corb marí (Phalacrocorax aristotelis). Més petit
 nou enfocament, confiam que millori en el   pugem  de  veritat  al  tren  de  l’ecoturisme.   que el corb marí gros (68-78 cm), és negre amb iri-
 que sigui possible. Recordem, a més, que el   Tot i que fins ara ha estat ignorat pel   A  més,  potser  només  així  alguns  sectors   descències  verdes. En  general és més  estilitzat.  Se’l
 Port de Pollença és un lloc clau en la histò-  Govern i també per l’empresariat turístic en   econòmics  arribaran  a  veure  finalment  la   diferencia pel bec més prim, el cap arrodonit però amb
 ria de l’ornitologia a les Illes ja que, durant   general, fa molts anys que hi ha un consi-  conveniència  de  protegir  la  nostra  biodi-  una petita prominència cap al front que, en l’època de
 anys,  els  ornitòlegs  britànics  residents  hi   derable  turisme  ornitològic  a  Mallorca,  en   versitat i desistir de seguir arrasant espais   cria esdevé un vertader plomall. En plomatge nupcial
 organitzaren reunions que contribuïren a la   bona  part  allotjat  a  Pollença  i  Alcúdia. És   naturals. •  presenta  les  comissures grogues i plomall enlairat a
 promoció de l’estudi de les nostres aus.   un turisme de tempo-  la regió davantera del pili. Al mediterrani s’hi troba la
 rada  baixa  (primavera   subespècie desmarestii, que es pot diferenciar en els
 La instal·lació disposa de panells in-  i tardor, coincidint amb   joves i primer any per tenir el pit, des de la gola fins
 formatius, material imprès i personal espe-  els passos migratoris),   a sota la coa, de color blanquinós. Les potes són ro-
 cialitzat per tal d’informar sobre les nostres   d’un  nivell  adquisitiu   sades en els joves i obscures en els adults. En vol, du
 aus a tot visitant que hi estigui interessat i   mitjà-alt (ja sabeu quin   el coll també estirat, amb aleteig ràpid. El trobarem
 vulgui saber on i quan veure-les. Tot i que   és el preu dels binocles   habitualment a les costes rocoses de litoral, a ports i
 només se n’han fet les primeres passes, ja   de gamma alta que so-  badies. Vola normalment a baixa altura i mai s’endinsa
 hi ha també un espai web provisional que   len dur penjats al coll)   dins terra.
 es pot consultar a http://blog.lagola.info, i   i  sobretot  extremada-
 on trobareu les darreres observacions més   ment  respectuós  amb
 interessants i les novetats que es generin   el  nostre  patrimoni
 amb relació al Centre.   natural: aquests turis-
 tes no necessiten que
 L’ornitologia és un recurs turístic que   canviem  Mallorca  per
 des de fa molts anys és utilitzat dins les es-  fer-los-la atractiva, i no
 tratègies comercials de molts llocs del món.   fa  falta  arrasar  espais
 Ja sabem que als països del nord d’Europa   naturals i rurals per fer
 l’afició per l’observació i estudi de les aus   camps de golf ni parcs
 té  molta  força,  fet  que  genera  un  impor-  temàtics, ni destruir el   BIEL PERELLó

 10 - EB22                                                                                             EB22 - 11
   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16