Page 23 - Es Busqueret 22

Quantes de les espècies que apareixen a les fotografies de la pàgina anterior creus que has endevinat?
Aquí et donam les respostes correctes i t’explicam perquè no podien ser altres espècies semblants. Quadern de camp

Per Steve Nicoll
Fotografia 1
Començam el joc amb una au limícola. Les limícoles són unes aus d’identificació sovint com- Jul Observació d’un aligot vesper (Per- Set S’observa un jove d’enguany de
plexa, a les quals hem d’aprendre a perdre la por de mica en mica, si volem gaudir de veres nis apivorus) al Puig Major. Cita inu- Boscarler capsigrany roig (Lanius collurio) a
amb la seva observació i identificació. L’exemplar de la foto es troba damunt una branca 21 sual per la data. Possiblement, es Locustella luscinioides 3 s’Albufera i se n’anellen dos exem-
(costum d’aquesta au i unes poques espècies més), presenta unes cames relativament cur- tracta d’un migrant tardà. Cristina Fiol, plars entre el 14 i el 16 al P.N. de Cabrera.
tes de color verdós i un bec lleugerament corbat cap a baix, parts superiors marrons i parts José Luis Martínez i Joan Miquel Gon- Aquesta espècie transahariana és conside-
inferiors blanques. Aquests detalls n’eliminen totes les espècies menys 3 de molt semblants: zález. rada una raresa a les Balears. Maties Re-
la valona (Tringa glareola), la becassineta (Tringa ochropus) i la xivitona (Actitis hypoleu- bassa, Jaume Adrover.
cos). La llargària relativa de les tíbies, el bec i les ales, i la coloració de parts superiors i pit Jul Juliol-setembre. Estiu atípic quant a
ens serviran per destriar l’espècie correcta d’entre aquestes tres. A l’au de la foto, les ales observacions d’àguila marcenca Set S’anella un exemplar adult d’ull de
plegades no arriben a la punta de la coa. Les taquetes color crema de les ales no es repe- 12 (Circaetus gallicus). Aquesta espè- bou (Phylloscopus collybita) aca-
teixen al dors i mostra una “cunya” blanca ben aparent entre el pit marró i les ales. Aquests cie transahariana, que es veu ocasional- 6 bant la muda postnupcial completa
detalls, juntament amb unes cames i un bec relativament curts, són propis de la xivitona, ment durant el pas migratori, s’ha obser- a la font de Son Creus (Banyalbufar). El
en aquest cas una au juvenil. vat en nombroses ocasions durant l’estiu a JOSÉ L. MARTíNEZ mateix dia s’anella un rupit (Erithacus ru-
Calvià, la serra de Tramuntana, Esporles i becula), nat aquesta primavera, acabant
el pla de Lanzell. Sembla que diversos in- la muda postjuvenil. Ambdós casos són
dividus han passat l’estiu a Mallorca. És Ago Anellat un exemplar d’enguany de nous indicadors que les dues espècies, ha-
destacable l’observació d’un individu que 12 buscarla de canyar (Acrocephalus bitualment hivernants a les Balears, s’es-
Fotografia 2 duia una serp com a presa, aliment prefe- scirpaceus) a la font de Son Creus tan reproduint a Mallorca. Cristina Fiol,
I seguim amb un altre grup d’aus d’identificació complicada, el de les gavines. Ja hem avisat rit d’aquesta espècie. (Banyalbufar). Aquesta cita primerenca és Steve Nicoll, Biel Bernat i José Luis Martí-
que aquesta vegada el joc seria ben difícil! La coloració d’aquesta gavina, completament una bona indicació de l’ús de la serra de nez.
favada, i les potes de color carn, ja ens indiquen que ens trobam davant una au juvenil que Tramuntana per al pas de petits migradors
pertany a alguna de les espècies de mida gran (Larus michahellis- L. fuscus- L. argenta- Àguila marcenca transaharians. El 22/8/2010, al mateix
tus- L. cachinnans- L. marinus), però quina? Si ens fixam bé en la foto i en els detalls que Circaetus gallicus lloc, s’anella un exemplar de busqueta ic- CRISTINA FIOL
ensenya aquest exemplar, anotarem un bec no excessivament robust (això ja n’eliminaria terina (Hippolais icterina), migrador trans-
el gavinot, Larus marinus) i de base rosada, cobertores caudals (tant les superiors com les aharià escàs a les Balears. Cristina Fiol i
inferiors) molt tacades i, sobretot, unes “finestres” alars molt marcades, formades per les Steve Nicoll.
plomes primàries internes blanquinoses. Aquests detalls, juntament amb l’aparença poc
estilitzada de l’au (difícil d’apreciar en la foto, tot sigui dit), generalment només els presenta Ago Diverses cites de fuell de collar
una espècie de gavina, la de potes roses o Larus argentatus. 26 (Charadrius morinellus). Un exem-
plar el 26/8 al puig d’es Teix, quatre
exemplars el 30/8 a l’aeroport de Palma,
un altre el 9/9 al Puig Major i un altre pic Rupit
JUANJO BAZáN al Teix el 14/9, fins a onze exemplars.
Fotografia 3 Aquest aucell cria en prats alpins i subal- Erithacus rubecula
Ja diuen que on n’hi ha dos n’hi ha tres, així que aquí va una altra fotografia que ens farà pins. Sembla que durant la migració passa
dubtar de valent. En aquest cas, l’aparença elegant i estilitzada de l’au, l’extrema longitud bastant desapercebut a causa de la seva
de les ales, el bec gràcil i les cames tan curtetes ens diuen que hem d’anar a cercar l’au Ago S’anellen dos exemplars joves de preferència per les zones muntanyenques. Set S’observa un individu jove, d’en-
misteriosa en el grup de les llambritges i els fumarells, de vegades anomenades oronelles de boscaler (Locustella luscinioides) a Antoni Bauzà, Joan Miquel González, José guany, de corriol pectoral (Calidris
mar per la seva fràgil semblança. Aquest dors tan fosc, i el capell i la taca fosca darrere l’ull 8 s’Albufera. Es tracta d’una espècie Luis Martínez i Carles Cardona. 10 melanotos). Aquest limícola és con-
ja ens indiquen que estam observant una au juvenil. Repassant la guia, veurem que poques escassa que sembla que ha tornat a esta- siderat una raresa al conjunt d’Espanya i a
espècies presenten aquestes característiques, si de cas i a tot estirar només 4: la llambritja blir-se com a reproductora a s’Albufera els Set Observació de la primera blaveta les Balears. Cria al cercle polar àrtic (Sibè-
(Sterna hirundo) i les 3 espècies europees de fumarells (gènere Chlidonias). La llambritja darrers anys. Cristina Fiol, Guadalupe 2 (Luscinia svecica) de la temporada ria i Nord-Amèrica) i migra per passar l’hi-
és, de fet, més robusta i presenta el dors de color de sorra, per tant la descartam. Dels 3 Suárez, Biel Bernat i José Luis Martínez. a s’Albufera. Mike Montier. vern al sud del continent americà. Samuel
fumarells, només el d’ala blanca (Chlidonias leucopterus) presenta un dors particularment Pinya, José Luis Martínez i Steve Nicoll.
tan fosc. L’absència de taqueta fosca als laterals del pit i el bec tan fi ens confirmen la cor-
recta elecció de l’espècie.
Fuell de collar
Charadrius morinellus

Fotografia 4
I per acabar, i per variar radicalment de registre, un passeriforme d’identificació relativa-
ment senzilla. L’au de la foto ens mostra unes cames robustes i ben adaptades a moure’s per
les branques, amb dits forts i àgils i un bec fi però robust alhora, apte per a una dieta ben
diversa. Però sobretot ens ensenya un detall importantíssim, una pista definitiva: un capell
de color marró clarament delimitat. Si bé hi ha un grapat d’espècies europees que presenten
llistes i marques pilials (reietons, ferrericos, buscarles…), només una presenta aquest capell Corriol pectoral
tan marcat, des del bec al clatell i sense baixar de l’ull: el busqueret de capell (Sylvia atrica- Calidris melanotos SAMUEL PINyA
pilla). El color marró rogenc del capell ens indica que es tracta d’una femella (també podria
ser un mascle jove, encara que no n’és el cas, ja que quan es va fer la foto els mascles ja
tenien tots el capell negre). Si bé es poden veure busquerets de capell tot l’any, a la tardor
és quan més exemplars s’apleguen a les nostres contrades. Segueix l’actualitat de
les observacions més
interessants al ForumAus:
JOAN M. GONZáLEZ www.gobmallorca.com/forum
Al pròxim Busqueret, MÉS!!
22 - EB22 EB22 - 23