Page 17 - Es Busqueret 41

Els observadors de l’àguila coabarrada a Mallorca: gent de fiar

Alexander von Homeyer (1834, Philip Winchester Munn (1865, La- al naixement de l’efímer Centro de Es-
Vorland – 1903, Greifswald) verstoke– 1949, Palma) tudios Ornitológicos de Baleares i col-
laborà intensament en la seva revista
Militar professional de l’exèrcit an-
glès. Al 1919, retirat del servei actiu, Balearica. Durant el seu destí a Mallor-
ca publicà també notes i treballs a la
s’instal·la al Port d’Alcúdia, dedicant-se revista Ardeola, de la SEO, destacant
des d’aleshores a l’ornitologia en cos i el Guión de la avifauna balear, en col-
ànima.
laboració amb en P. Ferrer i F. Bernis, a
Va produir en quantitat i qualitat, l’any 1958.
una obra vertaderament notable. Des
de 1921 col·laborà amb la revista es- Va evitar la desaparició dels pa-
pecialitzada Ibis. Al 1931 publica el seu pers del notable ornitòleg britànic Philip
catàleg The Birds of the Balearic Is- W. Munn, adquirint tota la seva biblio-
lands, publicat a Novitates Zoologica. A teca, i es preocupà també de la conser-
més de les Notes que publicava a qua- vació del bosc de Bellver i de l’Albufera
si cada número d’Ibis, Munn publicà a de València.
Oologist’s Records, un article sobre la
nidificació del Rossinyol bord i un altre
treball en 1946 que duia per títol The
Western Mediterranean Shearwater,
now called Balearic Shearwater, sobre
el nostre virot petit i la seva identitat
baleàrica, avui ja reconeguda. També
al butlletí del British Ornithologist Club,
en 1947, publicà sobre la Blaveta de binocles, usual als naturalistes de l’èpo-
gavatx blanc. El darrer article del capi- ca, arribà a recol·lectar i preparar més
tà Munn fou a l’Ibis de 1948, unes de de 750 espècimens, sobre els quals va
les seves famoses Notes. escriure la seva tesi. Apassionat taxò-
nom, va descriure noves subespècies
d’aus a les illes. Va viatjar dues ve-
Militar de l’Armada prussiana. gades més a les Balears, al 1921 i al
Amant de les papallones i els aucells, 1927, aquesta darrera ocasió en la qual
dels que va aconseguir una gran col- tractà, sense èxit, de fer veure l’interès
lecció d’ous i pells. A la primavera de de crear una estació d’estudis migra-
1861 visità Menorca i Mallorca, passant toris.
després a l’Algèria i publicant les seves Les seves aportacions a l’ornitolo-
observacions a la revista Journal für gia balear són indiscutibles, l’estudi de
Ornithologie, nº 10 (1862), 11 (1863) i les formes i l’ordenació de la nostra or- Tato Cumming (Mallorca, mitjans els anys
50). Arxiu J.R. Jurado.
12 (1864). A la tardor de 1864, a l’es- nitofauna amb criteris avançats, deixa-
mentada publicació, apareix l’article ren el terreny ben a punt pel desenvo-
Crucirostra curvirostra var. balearica lupament de la nostra ornitologia que
proposant la nova espècie Loxia balea- dugueren a terme els que el seguiren
rica. Al 1874 acompanya a l’explorador més tard. Referències:
Paul Pogge a la seva primera expedi- Reig-Ferrer, Abilio. Arxius i corresponden-
ció a l’Àfrica central, promoguda per cia personal.
la Societat Alemanya d’Estudis d’Àfrica José Julio Tato Cumming (1918, Jurado Gallardo, J. R. 2009. Tres ornitò-
Ecuatorial. Els seus continus viatges li Alacant - 1989, Madrid) legs, tres estalons. Direcció Gral. de Re-
permeten realitzar incomptables obser- cerca. Conselleria d’Innovació, Interior i
vacions sobre aus, que queden plasma- Militar de l’Exèrcit de l’Aire, va ser Justícia. Govern de les Illes Balears.
des en més de 150 treballs essent, per Adolf von Jordans (1892, Luftel- destinat a Mallorca a l’inici de la dècada
exemple, el primer ornitòleg en des- berg – 1974, Carintia) dels 50.
criure la Coablanca de Xipre (Oenanthe Al 1954 participa a la fundació de
cypriaca) i el Papamosques de mig co- Doctorat en ornitologia, amb la la Sociedad Española de Ornitologia (la
llar (Ficedula semitorquata). seva tesi sobre Les Aus de Mallorca, va SEO). Va ser col·laborador destacat de
arribar a ser director del Museu König la Societat d’Història Natural de Bale-
Als 69 anys mor deixant una col- de Bonn, avui entitat estatal.
lecció de més de 900 ous d’aucells i de- ars, on al seu butlletí publica notes i
vers 35.000 papallones. Es desplaçà per primera vegada a importants treballs. Revisor i editor de
Mallorca el març de 1913 disposat a co- l’històric Las Aves de Menorca, de Jo-
nèixer la nostra ornitologia en tres me- sep Moll Casasnovas, publicat per l’Es-
sos intensos. Alternant escopeta amb tudi General Lul·lià al 1957. Participà Bel (2015), Bob Burgess

EB41 - 17