Page 14 - Es Busqueret 40

president i un vicepresident, un se-
cretari, un tresorer i un encarregat
de publicacions, i dos vocals més.
Una junta de set persones per una
societat de setze socis i una feina-
da per davant.
L´endemà s’iniciava l’any
1974 i ja formaríem part d’ell. Com
ho faríem? Ningú pensava alesho-
res com seríem passats 40 anys,
però tampoc ningú funda res amb
metes claríssimes per deixar-ho
morir al cap d’uns mesos.
Deixeu-me, primer, dir-vos
el més concisament possible com
aquelles sis persones arribaren als
fets del desembre del 73. Diuen
que són les casualitats i les més
estranyes conjuncions de circums-
tàncies i individus les que provo-
quen o desemboquen en els fets Tonyo Alcover a Cabrera, 1973.
més impensats...
Hem de remuntar-nos uns l’agost, un estudiant, en Miquel com els que més, ens afiliàrem a
quants d’anys enrere, fins a l’any Rayó, en un moment d’inspiració Adena, l’organització per ell funda-
1970. Al final de juliol d’aquell tal vegada provocat per la febra- da en defensa de fauna, que no era
any, l’únic que ja era un ornitòleg da d’un gripot que el tenia postrat, sinó la secció espanyola de la po-
joveníssim era en Joan Mayol que va publicar també al Baleares, el derosa WWF. També entràrem en
va protagonitzar un article al di- dia 7, una carta en què animava contacte amb la Societat d’Història
ari –encara- Baleares, signat per els lectors a lluitar per conservar Natural de Balears, una associació
Ismael Fuente i Sergio Rodríguez, la Natura i a posar-se en contacte majorment de gent gran, científics
en què es parlava de la situació amb ell. Tonyo Alcover, que havia i estudis, que realitzaven investi-
delicadíssima i extrema del nostre contactat amb Mayol per mor de gacions que plasmaven en treballs
venerat voltor negre. Només uns l’article, acudí a la cridada d´en que publicaven en un butlletí anu-
pocs dies més tard, en Mayol i en Miquel, i independentment jo tam- al. Ens hi afiliàrem i el seu presi-
Sergio partiren de cap a les cres- bé vaig anar a ca seva. Així que ja dent, el Dr Guillem Mateu –biòleg,
tes del Massanella per observar i érem quatre! En aquell temps pas- oceanògraf i micropaleontòleg-,
fotografiar voltors. Anaven, a més, saren coses grosses: a tot Espanya ens facilità un lloc on reunir-nos i,
l’amo de Comafreda i un amic d’en es multiplicaven els bocabadats a més a més, ens va fer una gestió
Sergio, en Jurado, jo mateix, que pels documentals de Rodríguez de amb el Diario de Mallorca de la qual
així vaig conèixer Mayol. Ja dins la Fuente a la televisió i noltros sortí la concessió d’una pàgina set-
manal a omplir al nostre aire amb
temes de divulgació naturalística.
Començà a publicar-se el maig de
1971 i, amb els mateixos respon-
sables i passant per El Mundo i pel
Baleares, durà fins ben entrats els
anys 90.
Aquesta pàgina divulgativa
resultà ser un èxit total de lectors
que allà trobaven formació i des-
cripcions del paisatge, la fauna i la
flora nostres que mai havien sabut,
a més d’experiències directes, co-
mentaris i debat. El cas fou que li
va ser concedit el Premi Ciutat de
Palma de Periodisme 1973, no sen-
se una agra polèmica ja que, clar!,
no érem professionals!
Producte d’aquella tempo-
rada foren la posada en marxa
d’una Secció de Vertebrats al si de
Xisco Avellà i Biel Pomar

14 - EB40