Page 11 - Es Busqueret 40
P. 11
MARI CARMEN ORIOLA
Gràfica 1. Fenologia migratòria de cada espècie, tant a la passa prenupcial com a la postnupcial. La gruixa de cada barra té a veure amb el volum
d’aus involucrat.
den veure poques espècies, entre les La fenologia del pas es troba de decidir-se (per exemple, les mi-
quals destaca el falcó vesper, de pas també endarrerida devers dues set- lanes negres), altres no s’ho pensen
molt tardà i prou abundant. manes respecte a la que es produeix gens o molt poc (falcons vespers, ar-
a altres indrets continentals de la- pelles...).
A la tardor, el pas comença dins
agost (amb rares observacions al ju- titud semblant. És això una conse- Amb el pas dels anys, hem après
liol) i no acaba fins al novembre, si qüència directa del pas predominant també quins són els millors dies per
bé és dins el mes de setembre i pri- de joves? Ja se sap que els rapinyai- a observar el pas migratori, i quins
res juvenils migren més tard que els
meres setmanes d’octubre quan es adults. els pitjors. Generalment, un anticicló
produeix la passa més forta. sobtat just després d’uns dies de mal
També resulta interessant com- temps és quasi sinònim d’èxit: mol-
A la Gràfica 1 es pot contem-
plar, de manera molt visual, quan es parar el diferents comportaments de tes aus que s’han vist forçades a se-
cada espècie a l’hora d’abandonar dimentar pels camps i boscos mallor-
produeix el màxim de cada espècie l’illa i endinsar-se dins la mar. N’hi ha quins aprofiten el canvi de temps per
en cada una de les dues passes mi- que ho fan quasi sempre en solitari prosseguir el seu periple migratori,
gratòries.
(per exemple, xoriguers i falconets) fent les delícies de tots els que les
i d’altres són molt gregàries (falcons esperarem a algun promontori elevat
Particularitats del pas vespers, àguiles calçades). Algunes de la geografia illenca. •
sobre Mallorca i Cabrera s’ho pensen una i altra vegada abans
El pas migratori de rapinyaires
sobre Mallorca i Cabrera té certes
peculiaritats, algunes de les quals
ja han estat apuntades. Per exem-
ple, l’abundància d’algunes espècies
que es veuen molt menys a altres
indrets continentals. Una altra és el
fet que hi ha una dominància molt
clara dels exemplars juvenils respec-
te dels adults, sobretot dins la passa
de tardor. Està això relacionat amb
la inexperiència d’aquestes aus, que
cometen l’error d’endinsar-se dins la
mar en lloc de seguir rutes continen-
tals més segures, que són les que ADOLFO FERRERO
segueixen els adults? Falconet, Falco subbuteo
EB40 - 11