Page 4 - Es Busqueret 36

Editorial

Com veuràs, en Es Busqueret tots conscients, la tasca d’aquest vo- que és encara pitjor, a la regressió.
que just ara has començat a llegir luntariat de camp se converteix en L’estudi i seguiment dels nos-
hem donat cabuda a dos projectes un acte de responsabilitat cap a la tres espais naturals ha resultat tam-
d’estudi ornitològic ben interessants: conservació del nostre entorn natu- bé molt mal parat en aquest mateix
el projecte cabot, que tracta d’es- ral, complementaries a línies d’in- sentit. Sembla que no interessa la
brinar la tendència de la població vestigació més professionals i acura- investigació, no interessa el coneixe-
d’aquest petit aucell insectívor, bioin- des, un tàndem molt interessant que ment del medi natural. ... i el que és
dicador, tan proper a nosaltres, i l’At- l’administració hauria de promoure. pitjor, se menysprea la tasca d’estu-
les d’aus reproductores d’Europa, un A l’igual que la investigació dins di duta a terme durant més de dues
projecte molt ambiciós que requerirà qualsevol àmbit de la ciència o la cul- dècades per molts professionals i
una intensa participació en la presa tura és senya de progrés, millora i voluntaris dins els espais naturals
de dades al camp. Ambdós projec- garantia de futur per a qualsevol país illencs. Com poder saber què passa
tes impliquen la col·laboració d’un i els seus ciutadans, amb el medi na- al l’entorn si no dediquem cap esforç
gran nombre de voluntaris, sense els tural succeeix el mateix. Només in- a esbrinar-ho?
quals seria quasi impensable poder vestigant, estudiant el món que ens
dur endavant aquests tipus d’estudis. envolta i sent coneixedors de cada Arribats a aquest punt és la so-
La gran quantitat de dades recollides peça de l’ecosistema podrem garan- cietat, com altres tantes vegades, la
en projectes semblants proporcionen tir la conservació del nostre entorn, que empeny des de la responsabili-
als investigadors informació bàsica i i per conseqüència garantir el nostre tat. El que sembla una simple afició,
de qualitat per conèixer de primera futur i benestar. la d’agafar uns binocles i un quadern
mà el que succeeix al nostre entorn, de camp i recollir dades, com si fos
detectar problemàtiques tal vegada Aquesta reflexió semblaria lògi- un passatemps però de forma orde-
imperceptibles en primers estadis, ca per a qualsevol polític que perse- nada i metodològica, garanteix una
però a les que els nostres companys guís el progrés del seu país, però no mínima continuïtat d’estudi i conei-
alats se mostren més sensibles. La es precisament la política marcada xement. Això fins que els governs es
investigació i la informació resultant actualment en el nostre cas, en el vegin dotats d’uns dirigents sufici-
se mostren aquí imprescindibles, que la majoria de programes d’in- entment capacitats per valorar i cus-
com a qualsevol àmbit, per prendre vestigació han patit retallades tant todiar com pertoca el que la societat
mesures correctores que evitin mals en finançament com en recursos hu- li reclama: conservar, des del conei-
majors als nostres ecosistemes. Així mans amb el mal pretext d’una crisi xement, el medi natural.
resulta que tot i que no siguem del que ens aboca a l’estancament i, el

TONI MUñOz

4 - EB36