Page 9 - Es Busqueret 36
P. 9
Espècimens fòssils d’Accipitridae (lle-
tres majúscules) d’Es Pouàs (Eivissa),
Arxipèlag pitiús, Mediterrani Occiden-
tal. (en lletra minúscula: ossos recents
per a comparació). A , a: Accipiter gen-
tilis. A: húmer esquerre, vista cranial;
a: húmer dret, vista cranial, inverti-
da. B, b , C, c , D, d: Accipiter nisus. B:
cúbit dret, vista ventral; b: cúbit
dret , vista ventral; C: fèmur dret, vis-
ta cranial; c: fèmur dret, vista cranial;
D: tarsmetatars dret, vista dorsal;
d: tarsmetatars esquerre, vista dor-
sal , invertit; E, e, F, f, G, g, H, h, I, i, J, j,
k, k: Circus cyaneus. E: húmer esquerre,
visió cranial; e: húmer dret, vista cra-
nial, invertida; F: mandíbula (símfisis ),
vista dorsal; f : mandíbula (símfisis),
dorsal vista; G: cúbit dret , vista ven-
tral; g: cúbit esquerre, vista ventral,
invertit, H: carpmetacarp dret, vis-
ta dorsal; h: carpmetacarp dret, vis-
ta dorsal; I: fèmur dret, vista cranial;
i: fèmur dret, vista cranial; J: tibiotars
dret, vista cranial; j: tibiotars dret, vis-
ta cranial; k: tarsmetatars esquerre,
vista dorsal; k : tarsmetatars esquerre,
vista dorsal; L , M: cf . Aquila / Haliaee-
tus. L: Pedal phalanx 2 digitus II pedis , vis-
ta plantar; M: pedal phalanx 2 digitus IV
pedis, vista plantar. I, m: Aquila chrysa-
etos. I: pedal phalanx 2 digitus II pedis,
vista plantar; m: Aquila chrysaetos, pe-
dal phalanx 2 digitus IV pedis, vista plan-
tar. Escala: 4 cm.
Article: Guerra C., McMinn M., Alcover J.A., 2013. The Upper Pleistocene-Holocene raptorial bird guild from Eivissa Island (Pityusic
Archipelago, Western Mediterranean Sea). Geobios 46 (2013) 491–502.
comptat, no podem saber quina era les Pitiüses d’ocells de presa del Ple- conegut. Malauradament el registre
la mida de la població resident a les istocè superior –Holocè és el major fòssil pàleornitològic no és tan abun-
Balears, però sospitam que no eren que es té de qualsevol lloc d’Europa. dant com a les Pitiüses. Sabem de
rares, sinó més aviat abundants. Inclou més de 3000 ossos, dels quals la presència de xorics (s’han trobat
s’han identificat més de 2500. Amb fins i tot algunes egagròpiles fòssils
A Eivissa i Formentera, en canvi,
illes desproveïdes de mamífers ter- una mostra tan abundant podem es- plenes de restes de sargantanes), de
tar bastant segurs que coneixem tot mussols, falcons, gavilans, astors,
restres fins a l’arribada dels humans, o quasi tot el que hi havia. Així, sa- i, en èpoques més antigues, restes
sense Myotragus, pareix que no hi bem que tres espècies d’aus de pre- d’una òliba gegantina, Tyto baleari-
havia àguiles reials. Els superdepre- sa que criaven a les Pitiüses ja no ho ca, i d’una miula petita i de cames
dadors eren les àguiles marines, Ha- fan. Entre d’altres hi havia una es- molt robustes, Athene vallgorneren-
liaaetus albicilla, de mida també con- pècie de gran duc, Bubo, nana, pro- sis. La situació actual de les Balears,
siderablement gran. Les restes que bablement endèmica, que coneixem en què els depredadors majors, més
s’han trobat a Eivissa són les més tan sols per les seves falanges i pel abundants i més eficients són mamí-
abundants que s’han localitzat a tot seu bec (material desgraciadament fers, no és la situació natural de les
Europa, excepte –tal volta– Islàndia. insuficient per poder descriure’l i per Balears. En el passat, aquest paper
Les àguiles marines vivien a Eivissa batiar-ho). També hi havia colònies estava exercit pels grans depreda-
depredant sobretot ocells de mida del xoriguer petit, Falco naumanni. dors alats.
grossa, tals com grues (Grus grus), És notable, a més, constatar que tot
piocs (Otis tarda), oques (Anser aff. apunta que les olibasses, Tyto alba, És important també tenir en
erythropus) i altres. compte que els ocells depredadors
o no existien o eren molt poc abun-
Els gremis d’ocells depredadors dants a les Pitiüses. En canvi, el que han estat uns grans aliats dels pa-
sembla que en el passat estaven es- sí que era molt abundant eren els leontòlegs. Gràcies a l’acumulació i
tructurats de forma diferent. A les mussols (disposam de restes fòssils fossilització de les restes de la seva
alimentació en èpoques passades
Pitiüses, per exemple, s’han trobat de més de 120 individus).
les restes de nou espècies de falconi- s’han pogut trobar milers d’ossos
formes i de quatre espècies d’estrigi- A Mallorca i Menorca el gre- de la fauna que vivia aleshores a les
formes. El registre fòssil que tenim a mi d’ocells depredadors del Pleisto- Balears. Aquestes restes inclouen
cè superior – Holocè no és tan ben fòssils d’amfibis, rèptils, mamífers i
EB36 - 9
