Page 8 - Es Busqueret 34

TONI MUñOz

Voltor, Aegypius monachus

durant les hores centrals del dia cer- pels aucells, que poden viatjar sobre nerar major sustentació (sempre que
cant carronyes. aquests corrents. se col·loquin a una distància correc-
ta). Aquesta distància és semblant a
Les aus s’aprofiten dels movi- Els ocells marins també poden l’envergadura de l’au, pel que sovint
ments ascendents d’aire anomenats lliscar i volar amb els vents alisis. veurem com moltes aus se col·loquen
tèrmiques. Els ocells descansen Aquest tipus de corrents són apro- equidistants en forma de V per a fer
sobre aquests puntals d’aire que es fitats per les aus com els virots, que desplaçaments de mitjana a llarga
mouen cap amunt. Moltes aus cer- s’alcen uns metres per lliscar sobre distància. Amb aquesta configuració
quen aquestes tèrmiques i les utilit- les capes d’aire altes i ràpides i es aconsegueixen un estalvi energètic
zen per l’empenta cap amunt que do- deixen caure de nou per planar a considerable, ja que han de bategar
nen. L’aire calent no puja de manera pocs centímetres de la mar. les ales amb menor freqüència. Els
uniforme, i és necessari l’escalfa- gran esbarts de grues que visiten
ment del terra perquè es produeixin anualment les deveses peninsulars
les tèrmiques; és per això que molts El vol en grup i les són un dels exemples més caracte-
gran rapinyaires no es comencen a rístics d’aquest tipus de vol. Oques,
enlairar fins a les hores centrals del formacions en V pelicans i corpetasses adopten tam-
dia. Finalment, volem explicar bé freqüentment aquestes formaci-
També podem trobar altres ti- aquestes curioses formacions de ons per llargs desplaçaments o vols
pus de corrents d’aire. Els corrents vol que presenten algunes espècies. migratoris. •
que es mouen contra objectes com Les turbulències que genera una au
un penya-segat, a la muntanya o en quan vola poden ser aprofitades per
un edifici alt també són aprofitades les aus que van al darrere i així ge-

TONI MUñOz

Grues, Grus grus

8 - EB34