Page 5 - Es Busqueret 34

Anatomia de les aus

El vol de les aus (III)

Aerodinàmica

Per Lluís Parpal i Gemma Carrasco

GEMMA CARRASCO

Als dos primers capítols varem rents per a moure’s entre les taques Aerodinàmica
conèixer com es propulsen i quines forestals ara aïllades, quan abans es
són les estructures que permeten a movien sempre dins el bosc. En aquest capítol, per acabar
les aus volar, però encara hi ha mol- amb la mecànica del vol parlarem
tes incògnites en aquest fascinant A principis del segle XX trobem de l’aerodinàmica i ens demanarem:
món del vol. No té res a veure el els primers aeroplans que volen amb per què i com volen les aus? com se
èxit. El somni de volar començava a
vol d’un ropit amb el d’un virot, ni la fer-se realitat. Des d’aleshores ençà, les poden arreglar per quedar sus-
forma que l’evolució ha donat a un peses a l’aire i no caure? Una acció
mussol reial si la comparem amb la els dissenys i prototips han evoluci- aparentment complicada, com és el
d’una falzia, però està clar que totes onat molt però encara queden molt fet que una au, element més pesant
i cada una d’aquestes espècies han enrere si els comparem amb les que l’aire, sigui capaç de vèncer la
evolucionades ales del aucells, que
aconseguit una forma especial de vol s’adapten constantment a les forces força de la gravetat i mantenir-se
que els ha permès tenir un lloc en en vol, es basa en una única paraula
la diversitat d’espais que actualment a què estan sotmeses. La rigidesa màgica: la sustentació.
ocupen les aus. de l’avió s’ha de compensar amb una No és casualitat que les aus i els
sèrie d’estructures: slats, alerons,
Cal esmentar que l’evolució és flaps i estabilitzadors que permeten avions s’enlairin amb el vent en con-
un fet continuat, i que el vol de les un comandament raonable de l’es- tra, ja que la sustentació depèn de
aus se segueix adaptant als canvis. tructura, però no arriben a tenir les tres paràmetres molt importants: la
Investigadors que han realitzat estu- milers de configuracions que donen superfície o àrea del ala, l’angle d’in-
dis comparatius entre les caracterís- cada un del moviments asimètrics de cidència de l’aire i la velocitat del flux
tiques d’aucells de museus amb els les plomes, ales/coa i la posició del de l’aire. Tenir l’aire de front incre-
actuals asseguren que la desfores- cos durant el vol d’un aucell. menta, per tant, la velocitat respecte
tació d’algunes àrees importants del de les ales de l’au i així la sustenta-
món està modificant les ales de les ció. Algunes grans aus marines sim-
aus, ja que necessiten unes ales dife- plement han d’obrir les ales cara als

EB34 - 5