Page 4 - Es Busqueret 34

Editorial

Quan els ornitòlegs illencs vi- bem que l’home ha provocat efec- nous colonitzadors de fora-vila no
atjam al continent, qualsevol d’ells, tes ambientals negatius, extincions dediquen gaire esforç a mantenir-lo
ens agrada observar aus de gran en- incloses, practicant l’agricultura i la en bones condicions. Mentrestant,
vergadura, tant és si són rapinyes, ramaderia. Per l’altra, veiem com s’acumulen evidències científiques
grues (Grus grus) o grans estepàri- moltes espècies s’han adaptat bé que mostren com els aucells lligats
es. Si veiem esbarts grossos millor al mosaic que conformen els espais als medis agraris tenen cada vegada
encara i, si podem fer-ho a hàbitats agraris insulars. El professor Joan més problemes de conservació. Què
extensos, el sentiment de satisfacció Rita, botànic de la Universitat de les deu haver significat per a moltes es-
naturalística està garantit. Illes Balears, recorda que més d’un pècies la pèrdua de desenes de mi-
terç de les plantes de Mallorca estan lers de figueres a Mallorca? I el tan-
Les illes són diferents, els atrac-
tius naturals tenen una altra escala lligades a aquests hàbitats; així, idò, cament de desenes d’explotacions
bona part de la fauna illenca actual ramaderes de Menorca?
i els ornitòlegs continentals solen en depèn més o menys.
apreciar-los. Per poc observadors Edat avançada dels pagesos,
que siguin, detecten aviat l’alta den- El territori mai ha tengut una elevats costos de producció, preus
sitat de pagofigos (Muscicapa striata) foto fixa ens diuen els geògrafs, però baixos, especulació… i a pesar d’això
o busquerets de cap negre (Sylvia com a societat cal respondre una hi ha motius per a l’esperança. Per
melanocephala) i se sorprenen que pregunta urgent: mereix conservar- una part sorgeixen noves iniciatives
siguin presents fins i tot als hàbitats se el paisatge i la fauna més o manco agràries que parteixen de les bones
més inhòspits. Quan ens comenten tal com és, ens agrada el darrer fo- pràctiques ambientals. Per una altra,
que han observat molts de xorics tograma? Si la resposta és sí, haurí- veiem com pagesos de tota la vida
(Falco tinnunculus), sebel·lins (Bur- em de resoldre aviat dues qüestions: reconverteixen les seves finques per
hinus oedicnemus) o traquets (Saxi- com frenar l’expansió urbanística i de a fer-les més sostenibles.
cola torquata) sovint ho fan dema- quina forma es mantenen els espais En els darrers anys els GOB
nant-nos: és normal?. Ben pensat, agraris vius i productius per a l’home illencs també hi han fet la seva con-
potser ho sigui un poc, sorprenent. i la majoria d’espècies.
tribució amb diversos projectes de
Fullejant l’Atles dels Aucells Ni- Hem de recordar que, tot i el custòdia del territori. Així, es promo-
dificants de Mallorca i Cabrera 2003- canvi de cicle econòmic, es continua uen i comparteixen usos i coneixe-
2007 veiem que fins a 19 espècies depredant territori: Mallorca ja ha ments agraris tradicionals. A més,
nidifiquen al 78% de les quadrícules. urbanitzat el 6,5% de la seva super- els acords de custòdia permeten mi-
El busqueret de cap negre és l’exem- fície (240 km ), Eivissa supera el 7% llorar les condicions ecològiques de
2
ple més exitós d’aquesta adaptació, i Menorca s’acosta al 5’5%. La terra les finques, ja que en conserven o
ja que n’ocupa el 93%. La densitat segellada a Mallorca és equivalent a n’augmenten la biodiversitat.
de certs aucells hivernants, tot i les l’extensió de 3 vegades l’illa de For- També hi ha dades que indiquen
fluctuacions anuals, sembla també mentera (o 24 vegades Cabrera!) i es que alguna cosa va pel bon camí: la
astoradora. Si l’Atles dels Aucells hi- preveu la urbanització d’uns 50 km superfície agrària en explotació eco-
2
vernants de les Illes Balears arriba a més cap al 2015. Els darrers 50 anys lògica a les Illes Balears creix, i molt,
veure la llum potser quedarem bo- hem consumit 1,27 Ha cada dia. Es i ha arribat a les 30.000 Ha i els 700
cabadats amb alguns resultats. En diu aviat. operadors. Que aquesta progressió
tot cas, hi ha prou raons per valorar Com més s’ha edificat, més pa- continuï i que el camp faci la seva
aquestes abundàncies passejant a gesos hem perdut. Fa sols un segle, funció ecològica depèn, en gran me-
peu amb uns prismàtics.
el 70% de la població de Mallorca sura, del criteri que aplicam cada un
El clima, els substrats, la con- treballava al camp, ara n’és just el nosaltres quan fem la compra. Triar
dició insular i l’acció humana des de 2%. Per contra, el sòl rústic acumula local i ecològic és una bona opció.
l’època talaiòtica expliquen el que més de 200.000 construccions i una Senzill, però molt transcendent. •
observam avui. Per una banda, sa- ullada a molts indrets indica que els

TONI MUñOz

4 - EB34