Page 38 - Es Busqueret 34

entre 10 i 15 participants entre els
12 i 30 anys. Finalment passaren
l’examen quatre: en Juan Manuel
Prats, en Marcos Romero n’Oliver i
jo mateix, amb 18 anys. Tot i que
fórem nosaltres els que proposàrem
aquest curset, fou una persona en
especial qui va creure en el projecte
i s’encarregà d’organitzar-ho tot. En
Santi Catchot va ser el que va venir
des de Menorca per formar-nos, i des
d’aquí vull aprofitar el moment per
donar-li les gràcies. En aquell curset
participaren com a formadors altres
anelladors experts de Menorca i tam-
bé en Santi Costa de Formentera. Els
mallorquins ens deixàreu una mica
oblidats... He, he.
EB: Quin sentit li veus a l’anellat-
ge? Per què decidires formar-te
com a anellador? Té sentit l’ane-
llatge avui en dia?

En un primer moment veia l’anellat-
ge com una finalitat en sí mateixa,
oblidant que només es tracta d’una
eina més per a aprofundir en l’estu-
di de les aus. La decisió de fer-me
anellador ve, lògicament, lligada a la
inquietut d’observar les aus de més a
prop i saber com es podia treure més
profit d’aquestes captures, arran de
l’anellatge tradicional. La irrupció
de les noves tecnologies, dins del
marcatge d’aus, aporten ara dades
de major qualitat en alguns casos,
DAVID GARCIA especialment pel que a fa a rutes
migratòries o àrees de distribució,
però encara resulta limitat per a aus
de mida mitjana o gran, lligat al alt
cost que suposa qualsevol estudi em-
la seu del GEN per entrevistar-ne el notable era en Miquel Roldán, curi- prant aquestes noves tècniques. Per-
seu president i saber què feia aquell ós personatge gran coneixedor dels sonalment, encara estic a favor de
grup poc conegut. El local va resultar escarabats, i d’altres com l’agent fo- l’anellatge tradicional, tot i que hem
ser el pis de José Ramón Balansat, restal Jordi Monterde. Record aque- de tenir present sempre un objectiu
president del GEN, i a sobre del mo- lles reunions dels dijous vespre on es establert, per petit que aquest sigui,
ble de la sala hi havia unes caixes xerrava d’accions, actuacions, pro- evitant així que se’ns acusi d’anellar
amb fitxes de Safari Club com les postes... El meu amic Costera i jo hi per anellar.
que jo tenia. anàvem des de sant Antoni amb una
vespa. És allà on conec per primera EB: Ets coordinador de l’anellatge
Com ja vos he explicat, va ser el vegada el meu amic Oliver Martínez, que es fa a les Pitiüsses i de les
1991 quan contact novament amb el amb qui, des de llavors ençà, com- campanyes de migració a l’illa de
GEN; però aquesta vegada mitjan- partim aventures i desventures de la sa Conillera i a la finca pública de
çant el ja format Equip de Natura, on vida. can Marroig. Quant de temps fa
vaig anar a parar precisament per la que ho fas, que comporta aques-
inquietut d’un jove que tenia ganes EB: Sabem que, a una edat bas- ta feina i quin temps t’ocupa?
de fer més coses. tant primerenca, un grup de qua-
tre al·lots eivissencs vos formà- Bé, això de coordinador a vegades
EB: Qui formava ja part d’aquest em fa vergonya, ja que l’activitat
grup? reu com a anelladors. Qui éreu i
com vàreu poder formar-vos? d’anellatge a Eivissa, a dia d’avui,
Record que, a l‘any 1991-1992, Bé, com a proposta, dins de l‘Equip està sota mínims. Com a anelladors
l’Equip de Natura el formaven els seus de Natura sorgí la necessitat de cre- en actiu només quedam n’Oliver i jo
creadors, els biòlegs Bartolo Planas i ar un grupet d’anellatge a Eivissa. mateix. Els anys daurats de l’ane-
Jaume Estarellas, a més d’un grup No ho record molt bé, potser érem llatge a les Pitiüses han coincidit amb
d’aficionats en altres matèries. Molt les campanyes de Piccole Isole por-

38 - EB34