Page 33 - Es Busqueret 34

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

2
1

4
1 El carpó blanc és el tret
que li dóna el nom espe-
cífic.
6
3
2 Té un cap voluminós que
manté, quan vola, en un
5 angle d’uns 90º amb el
cos, albirant constantment
el terra.

3 De potes bastant llar-
gues i no emplomades li
permet aglapir les preses
amb un cop d’urpes.
6 Les ales són amples i
de perfil recte que man-
té per sobre de la línia 4 El color gris de la lliurea
del cos en un angle bastant 5 Encara que preferent- del mascle dóna nom a
obert . Té un vol semblant a ment s’alimenta de ver- l’espècie. En aquest cas
un estel amb girs bruscos i tebrats no fa porgueres un mascle jove mudant a un
sotes freqüents i a pocs me- amb els insectes, sobretot plomatge més gris propi dels
tres d’ altura. llagosts i cadells. adults.

L’arpella cendrosa, Circus pygargus

La tardor. Per a mi l’estació més ment àguila de la sal (o marina) de és tartaraña cincenta (cendrosa) i en
amable. Ja hem deixat enrere les coa blanca. portuguès tartaranhão caçador. En
calorades estiuenques però encara no italià és albanella minore (del llatí
patim les fredorades del hivern. La Anem als noms populars. En albus, blanc i menor en comparança
migració en aquest temps és espec- català totes les arpelles reben diversos amb el C. cyaneus), en francès és
tacular i l’arribada de les primeres nom però el més estès és precisament busard cendré, en anglès Montagu’s
pertorbacions autumnals ens porten el d’arpella que deriva d’arpa sinònim harrier (pel militar i naturalista anglès
moltes espècies interessants, l’ar- d’urpa, és a dir urpa petita o arpella, dels segles XVI i XVII), en alemany
en aquest cas s’afegeix cendrosa, és a
pella cendrosa entre elles. El nom dir del color de la cendra, pel mascle. wiesenweihe, arpella dels prats igual
genèric circus ve del grec kirkos, En castellà se’ls anomena aguiluchos, que en suec ängshök, i en polonès
falcó i kirkoô agafar dins un anell, polls d’àguila, evidentment per la seva blotniak lakowy mentre que en danès
per extensió les urpes. Quant el nom és hedehøg, arpella de la calor (potser
específic és prou descriptiu; pygar- reduïda mida. Aquest nom fou qües- referint-se a que és un au estival i no
gus, de carpó blanc. Curiosament i tionat pel professor Francisco Bernis, com l’arpella pàl·lida que és sedentari
com hem vist a molts d’altres nom un reputat ornitòleg i fundador de o hivernant) i en neerlandès grauwe
d’aus en aquest cas sols la femella té la Sociedad Española de Ornitología, kiekendief estel gris.
el carpó blanquinós ja que el mascle que proposà en el llibre Diccionario
el té d’un gris pàl·lid. Tanmateix l’es- de nombres vernáculos de aves (Ed. En basc es diu mirotz urdina,
pècie d’arpella que té el carpó més Gredos, 1995) el nom de atahorma és a dir arpella blava i com imagineu
visible i d’un blanc pur és l’arpella basant-se en antics textos de falcone- anomenen a l’arpella pàl·lida? Doncs
mirotz zuria, arpella blanca. Com es
ria de l’Edat Mitjana però sembla que
pàl·lida C. cyaneus i, mira per on, la no quallà la idea i s’han quedat com veu el tema dels colors en els noms
batien com a blava (cyan). Però...no estava, nom poc digne i un punt pejo- de les aus és un poc “sui géneris” i on
vos sona pygargus; doncs si també és ratiu. En el cas de l’espècie que ens uns veuen gris d’altres blau. Potser és
el nom en espanyol de l’àguila marina
Haliaäetus albicilla, que vol dir literal- ocupa el llinatge és cenizo. En gallec un cas de daltonisme onomàstic? •

EB34 - 33