Page 38 - Es Busqueret 33

nes poden ser feixugues i s’ha d’anar amb intenses. A més, el fet d’estar quasi immò- Una posta de sol a s’Albufera, sobretot si Crec que pitjor. Conec el tema i, actual-
seny. Una de les que més m’agraden són bils els dóna poques defenses i cap possi- el dia és ventat i els núvols no cobreixen el ment, no hi ha gens d’il·lusió entre els tre-
les llimoses (senyoretes, gírgoles de llim o bilitat de partir a córrer… Algunes, pel lloc cel. I si és a la tardor, admirar les figures balladors encarregats de gestionar la pro-
llenegues negres Hygrophorus latitabun- on viuen i els perills que els revolten, em del vol dels estornells a la colgada. L’altra tecció de la natura. En els espais naturals
dus). La majoria de la gent no les coneix fan passar pena. és més fresca: nedar entre noctiluques hi ha d’haver persones engrescades, sinó
gaire, però són delicioses. La recepta: po- (o pua de llum) a qualsevol platja una nit la feina no és bona: és freda, asèptica,
sau una ceba mitjana i dos alls trinxats I dins d’aquest grup, amb quines es- d’estiu. mecànica, artificial i la natura necessita
pècies et quedes?
dins la cassola, amb un poc d’oli d’oliva, amor, passió, compromís… Des de fa anys
sal i pebre bo. Quan es comencin a dau- Darrerament he treballat molt amb les or- En el desenvolupament de la teva ac- no hi ha el personal mínim necessari, no hi
rar, s’hi tiren dues tomàtigues de ramallet quídies, que a les Balears també són unes tivitat professional has passat molt ha els mitjans adequats i els conceptes del
passades pel rallador. Al cap d’un poquet grans desconegudes per a la majoria de de fred, calor extrema, picades d’in- què i del perquè s’han perdut. Per exem-
s’hi afegeix un botifarró esbocinat o dues les persones… Però també m’atreuen molt sectes, ferides? Ho paga? ple, passejar un diumenge per s’Albufera
llesques de panxeta tallades a bocins (mi- les falgueres, amb la seva fragilitat i incre- Sense cap dubte ni un! De fet, a algunes de Mallorca és veure i viure un cúmul de
llor si és fumada) i unes fulles de farigola. ïble capacitat de supervivència alhora. petites marques de ferides les tinc com a despropòsits: manca de manteniment, in-
Poc temps després s’hi posen les llimoses, tresors emocionals: són la prova real que frastructures que no funcionen, informació
trinxades sense mirar prim (NO les pas- Una pregunta que m’han fet de vega- jo hi era. Mirar-les, tocar-les és tornar a no actualitzada, excés de visitants sense
seu per aigua! solament s’han de netejar des ornitòlegs anglesos i que mai sé reviure els colors, les olors i els renous motivació naturalística, gent fent footing,
amb un pedaç). Començaran a amollar els què respondre: quin és el teu aucell d’aquells moments… cans a lloure, infants que fan carreres de
sucs i les aromes… El peu és carnós i so- preferit? bicicletes pels itineraris o que juguen a
len ser gruixudes, pel que necessiten el He! Tampoc sé què respondre: m’agrada Quin és el moment més emocionant, futbol vora el centre d’informació, pares
seu temps. Per acabar, un culet de vi blanc molt la gavina corsa (Larus audouinii), em més impactant o més espectacular dinant asseguts sobre les orquídies, nins i
dins la cassola. Al cap d’un minut es pot recorda la fragilitat de la costa mediterrà- que has vist a la natura? nines amb salabres agafant granots i pei-
menjar amb arròs bullit, o amb pasta… nia. També em cau molt simpàtic el reietó En tinc dos dins la memòria: el primer és xos, papereres plenes de brossa a vessar,
T’agrada menjar productes ecolò- de cella blanca (Regulus ignicapillus), pe- el conjunt de colors vermells, morats, liles gent que crida, pescadors furtius, manca
absoluta de vigilància…
gics? Els cerques quan vas al mercat, tit, senzill, quasi invisible entre les fulles i blaus d’un trenc d’alba dins la llacuna de
restaurants? dels pins… Fuentedepiedra, a Màlaga, amb 22.000 La natura no pot ser vetllada les 24
També tens afecció a la fotografia de flamencs volant i cridant a menys d’un hores, però creus que es dediquen BIEL PERELLó
M’agrada el bon menjar i em decep pro- metre del nostre cap… quasi els podíem prou medis per protegir-la d’agres-
fundament menjar productes sense el seu natura. Quin tipus de fotografia és el tocar. Érem més de 300 persones que ar- sions?
sabor original: hi ha tomàtigues o pomes que més fas? replegàvem una part dels polls (aquell any
o albergínies que semblen suro… i carn M’agrada molt retratar paisatges, però so- havien criat 11.000 colles) per a anellar- No, ja ho he comentat a la pregunta an- xarxa biològica és nul·la. Un ametllerar vera, on la migració sempre dóna moltes
de pollastre, porc o vedella que és qua- bretot la macrofotografia: retratar bolets, los. L’altre fou un matí d’estiu, de boira terior… i no solament no es protegeix com tradicional és un espai arbrat i obert, amb sorpreses, però al juny ja s’acaba, i crec
si artificial. A casa procurem menjar bé, insectes, flors i plantes petites. Fa deu espessa i mar ben plana, pescant serrans caldria les espècies o els hàbitats, sinó molta més biodiversitat. No hi ha trac- que la tardor, amb la pujada de migrants,
però també entenc que el ritme de vida anys que na Catalina, la meva estimada, i raors des de dins la barca dels meus pa- que en moltes ocasions no es garanteix ni taments químics continuats, el consum també seria un excel·lent moment per ve-
actual fa que, a vegades, sigui mal de fer. em va regalar una màquina de fotografiar res, davant la costa de Portocolom. De la pròpia seguretat dels visitants i dels tre- d’aigua és el que marca la meteorologia nir a visitar-nos. El problema és que els or-
Si, m’agraden i en comprem de manera i fou l’inici del descobriment dels éssers cop, d’entre la llum blanca i quasi a tocar balladors. Un dia hi haurà una desgràcia. i la xarxa biològica que connecta totes nitòlegs són gent crítica, que no solament
habitual. petits: fràgils i discrets, però d’una bellesa de mans, surten i ens revolten les aletes La constitució diu que tots tenim dret les espècies que hi viuen és equilibrada, ve a veure aucells, sinó també hàbitats,
Ets un gran coneixedor de les espè- increïble! d’una família de dofins mulars, rompent el a gaudir d’un medi ambient saluda- ferma i continuada. Malgrat que hi hagi gestió i conservació. Aquesta particulari-
tat sembla que sols és entesa a Menorca,
algunes actuacions dràstiques (com les
silenci amb les bufades dels seus alens…
cies d’aucells, però també coneixes Explica’ns dues escenes naturals o ble. Creus que aquest dret ha de ser llaurades o les podes, per exemple), els mentre que a Mallorca i Eivissa la gran
moltes de plantes, bolets… amb quin paisatges que es donin a les illes i Els lloms grisos, foscos, quasi negres, eren gratuït? efectes són fàcilment reparats i revertits majoria no saben ni com es menja…
grup d’éssers vius et quedes? que ningú s’hauria de perdre. immensos… En les dues ocasions em vaig Per l’experiència que tinc, la gratuïtat no de manera natural. Per acabar, una gar-
sentir tan poca cosa, tan insignificant.
Resposta difícil, però darrerament les Tinc moltes imatges dins del cap, però… Penses que la natura està prou valo- és ben entesa entre nosaltres. La majoria riga mediterrània és l’exemple d’equilibri La natura t’inspira algun tipus de
música? O creus que els sons de la
plantes m’han despertat emocions molt de les persones abusen d’uns serveis que total en el manteniment de la màxima bi-
rada a Balears? Creus que la societat no valoren, i les coses de franc són sinò- odiversitat natural en zones de terra molt natura no necessiten banda sonora?
i la classe política són conscients de nim de poca qualitat. Però tampoc és lògic pobra. Són espais ben estructurats, amb Ha, ha, ha! Sincerament, jo no necessit
les joies que tenim? haver de pagar per poder gaudir d’una na- espècies herbàcies, arbustives i arbres. música, però hi ha alguns compositors que
No, crec la natura no està ni prou valorada tura de la qual en formem part. Tot plegat Tot a zones de terra argilosa, poc fonda, m’emocionen tant o més que una posta de
ni en la mesura justa. Malgrat això, també és absurd! amb molta roca, d’estius extremadament sol: Zimmer, Morricone, Olfield, Jons…
crec que totes les persones de les nostres Creus amb l’aplicació d’una ecotaxa secs i calorosos però on la xarxa biològica Finalment, què t’aporta el GOB i què
illes donen un valor molt alt al paisatge, és excepcionalment rica, abundant i com- hi aportes tu?
a la llum, a la netedat de l’aigua… però al turisme? plicada… encara que amagada, discreta i
la diferència està en la finalitat d’aquest És un possibilitat molt interessant, però fràgil. Un miracle! A l’àmbit de defensa de la natura, el GOB
valor. Per a mi, el valor de la natura és abans cal ser valents i parlar clar. A deter- Sabem que t’agrada viatjar. Quins m’aporta solidesa i confiança. Des dels
inherent a tota la quantitat i qualitat de minats sectors econòmics no els fa massa llocs són els preferits en els teus vi- temps de la defensa de sa Dragonera o
relacions entre el paisatge i els éssers gràcia que se sàpiga realment quanta de atges i què cerques trobar-hi? d’es Trenc m’hi he sentit comprès i acom-
vius que hi estan integrats. Per exemple, gent ens visita. Aquesta fou la raó per la panyat enfront d’una manera de pensar,
sense els falcons marins, les sargantanes qual fou eliminada de cop, fa anys… M’agrada especialment cercar el verd: molt illenca, que és especialment espolia-
i els dofins mulars sa Dragonera no seria Euskadi, Navarra, Cantàbria, Astúries, on dora i destructiva amb el paisatge. Ornito-
la mateixa, però per a altres persones, el Podries explicar breument si és mi- als vespres d’estiu has d’anar amb màniga lògicament parlant, per la meva formació
llor un camp de golf o un ametllerar,
valor i la bellesa de sa Dragonera és sols llarga. Allà s’hi menja bé i la gent és fran- autodidacta i, també, pel meu tarannà
com a complement espectacular del jardí o una garriga? ca, et vénen de cara. I la llum és especial, caparrut i solitari, pens que sempre hem
particular, d’una urbanització o com a re- Un camp de golf és una zona de cultiu de boirosa, tamisada, plena de matisos… anat en paral·lel, però ben a prop, frec a
clam publicitari d’una marca de cervesa… diverses espècies de gramínies que neces- Quin potencial li veus al turisme orni- frec i espatlla amb espatlla. Amb els bons
Dels polítics, pens que no fan tot el que siten molta d’aigua, adobs, fertilitzants i tològic a Balears? amics i amigues estimades que tinc al GOB
podrien… i que fan algunes coses que no pesticides cada poc temps per controlar sé que ens complementem i que aprenem
haurien de fer. les plagues d’animals i males herbes, or- Hi ha un bon potencial, però no hi ha em- tots plegats, uns dels altres. Tenim els ma-
teixos compromisos, objectius, emocions i
penta empresarial. A l’hivern, la gent del
nada amb alguns arbres i algunes llacu-
TONI MUñOz Com veus els nostres espais naturals nes, per fer guapo, on hi neden espècies centre d’Europa hi podria trobar un bon quimeres… i que aquesta unió és la nostra
protegits? Millor o pitjor que fa 7 o
clima i moltes espècies noves. Aquest sec-
força. •
exòtiques i decoratives. Molt d’espai obert
8 anys?
tor turístic es nota una mica a la prima-
i molt poca diversitat, on la producció de
38 - EB33 EB33 - 39