Page 37 - Es Busqueret 33
P. 37

L’entrevista                                                                   dia de prat (Orchis robusta), la queca (Bo-
                                                                                taurus stellaris), l’arpella (Circus aerugino-
                                                                                sus), l’avisador (Himantopus himantopus),
                                                                                la tortuga d’aigua (Emys orbicularis)…
                                                                                Naturalista no s’ha de confondre amb
 Pere vicens                                                                    No,  però  totes  aquestes  paraules  tenen
                                                                                naturista, ni amb naturòpata…
                                                                                relació amb la natura i la nostra conducta
                                                                                envers ella. El naturista la frueix, seguint
 “En els espais naturals hi ha d’haver persones                                 els seus ritmes, per sentir-se’n integrat. El
                                                                                naturòpata entén i aplica els coneixements
 engrescades, sinó la feina no és bona: és                                      sistèmics  de  la  natura  amb  l’objectiu  de
                                                                                corregir els desequilibris en la salut de les
 freda, asèptica, mecànica, artificial i la natura                              persones, i el naturalista observa, quanti-
                                                                                fica i mesura els esdeveniments sobre la
 necessita amor, passió, compromís… “                                           flora i la fauna del seu voltant. Sovint una
                                                                                persona compromesa és les tres coses a
                                                                                la vegada: observa la natura per conèixer-
                                                                                la, la frueix amb mesura, emprant-la amb
 Per Rafel Mas                                                                  moderació quan la necessita i en corregeix
                                                                                els desequilibris perquè la vida sigui més
                                                                                harmònica.
                                                                                Tothom pot ser naturalista o s’ha de
                                                                                tenir alguna cosa especial?
                                                                                La curiositat i el voler saber què ens en-
                                                                                volta  és  una  actitud  innata  en  la  major
                                                                                part de les persones. A més de les ganes
                                                                                d’aprendre, crec que també s’ha de tenir
                                                                                la suficient paciència i, sobretot, la capaci-
                                                                                tat de treballar amb un mètode per poder
                                                                                entendre les complicades relacions entre
                                                                                els diferents éssers que viuen dins d’una
                                                                                àrea.
                                                                                A part de conèixer les plantes, en co-
                                                                                neixes  les  seves  propietats  medici-
                                                                                nals i les utilitzes?
                                                                                Sí. És una cosa que he vist emprar a la
                                                                                meva família des de ben petit: oli d’herba
                                                                                de Sant Joan per a escaldades, alcohol de
                                                                                ruda per als cops, bollidures de cascall per
                                                                                al mal de queixal… Fa poques setmanes,
                                                                                amb la lluna creixent del mes de maig vaig
                                                                                anar a recollir part de la nostra farmaciola
                                                                                domèstica:  romaní,  ruda,  herba  de  Sant
                                                                                Joan,  murtra…  que  a  començaments  de
                                                                                juliol transformarem en ungüents.
 BIEL PERELLó                                                                   Saps algun remei interessant?

                                                                                En  diré  un  de  poc  conegut  avui  en  dia:
                                                                                la resina seca del pi, neta de brutor i una
 Pere  Vicens  i  Siquier  Naturalista  versàtil,   Com  t’iniciares  en  el  món  dels  au-  algunes  persones  més,  des  del  GOB-Fe-  El 1988 vaig entrar al món del naturalis-  conegudes a s’Albufera era de poc més de   vegada esmicolada, és un estroncador de
 ornitòleg,  anellador  científic,  fotògraf  de   cells?  lanitx iniciàrem una sèrie d’activitats amb   me professional de la mà d’en Joan Mayol,   1.500, mentre que a les darreries del 2012   petites ferides. Fa crosta ràpidament i de-
 natura, formador de nous ornitòlegs, polí-  la intenció de conèixer més sobre els au-  per  determinar  la  situació  biològica  de   la  xifra  superava  les  4.100.  Senzillament   sinfecta. Un ungüent fet amb resina de pi,
 tic de segona fila i sindicalista compromès,   Al contrari que molts d’altres ornitòlegs, la   cells: cursets, xerrades, algunes sortides…   s’Albufera  de  Mallorca,  just  acabada  de   es tracta d’estar un poc a l’aguait de tot,   oli  de  romaní  i  cera  d’abella  era  emprat
 badocador d’espectacles naturals i tresca-  curolla em va venir quan ja era una mica   Al pocs mesos vaig començar a visitar me-  nomenar Parc Natural. Amb ell decidírem   de ser el notari del que passa: observar,   a la pagesia com un excel·lent cicatritza-
 dor  incansable  de  racons.  Tota  una  vida   gran. A l’estiu de l’any 1986 (jo tenia 22   tòdicament el Salobrar amb en Joan Mont-  algunes  metodologies  de  treball:  havien   detectar i prendre notes de manera me-  dor de ferides d’animals de camp: cavalls,
 anys)  em  trobava  treballant  de  vigilant
 dedicada a fruir de l’estudi i de l’observa-  serrat, en Toni Mestre, en Sebastià Vidal   de  ser  senzilles  i  poc  complicades  però   tòdica,  anotant,  per  exemple,  l’evolució   bous, cans…
 ció de la natura. Durant més de 23 anys   d’incendis forestals al puig de Sant Salva-  i en Joan Vicenç Lillo, que aleshores era   que servissin per determinar, a la llarga,   numèrica entre les primeres i les darreres   A  part  de  micòleg,  també  ets  micò-
 ha estat el naturalista del Parc Natural de   dor, a Felanitx. Allà dalt tenia temps, em   l’agent de medi ambient de la zona. Amb   l’evolució de les espècies d’aus que vivien   deteccions  d’una  espècie  vegetal  en  flo-  fag.
 s’Albufera, lloc d’on diu que ha après més   trobava enmig de la natura i portava un   ells començàrem a anotar els canvis que   a s’Albufera. Més endavant els seguiments   ració; el nombre de nius de les espècies
 del que ha aportat. Des del desembre del   prismàtics…  Sense  deixar  de  vigilar  l’ho-  cada setmana hi trobàvem: cria, migració,   s’ampliaren a la qualitat de l’aigua i a la   d’aus i la quantitat de joves que suren, la   Ens pots donar una recepta bona i bona
 ritzó, em dedicava a seguir l’evolució de
 2012, data en què fou acomiadat d’Espais   hivernada… passant les dades al Gob, que   resta de d’espècies que viuen a la zona:   quantitat de sal dissolta en l’aigua… o cap-  de fer? Aquesta curolla ve de ma mare i,
 de  Natura  Balear  per  suposades  raons   la parella de falcó peregrí que niava baix   les reflectia als anuaris ornitològics. Així va   plantes,  fongs,  mamífers…  amb  l’ajuda  i   turar tortugues, o aucells, per marcar-los   també,  pel  fet  de  fer  feina  molts  d’anys
 d’ajustament  econòmic  dins  l’administra-  del Picot, a més les peripècies de diverses   ser: en gran part autodidacta i trescant,   els consells d’una persona que en va mos-  i saber les seves tendències… En general   a s’Albufera: allà he tingut la sort de tre-
 ció pública, es dedica a fer de naturalista   famílies de busquerets de cap negre i de   sobretot, pel Salobrar de Campos.  trar una manera nova i diferent de treba-  tot és important, però algunes espècies et   ballar  i  conèixer  en  Xisco  Lillo,  en  Joan
 fora sou, ampliant la seva acció de recerca   ferrericos. En aquell temps, amb en Miquel   Explica’ns què és un naturalista pro-  llar en la natura: en Nick Riddiford. Amb   donen una informació addicional i se’ls fa   Carles Salom i en Pep Siquier. Alerta amb
 Tur, na Margalida Porcel, n’Andreu Adrover
 i estudi a moltes altres àrees naturals de   números es veu millor: el 1988, any de la   un seguiment una mica més concret. Són   els bolets… són deliciosos, però els has de
 les Balears.  Tirado,  na  Marosa  Cons,  na  Maria  Pou  i   fessional. Què fa?   creació del Parc Natural, la xifra d’espècies   les que anomenem espècies clau: l’orquí-  conèixer! També les espècies que són bo-
 36 - EB33                                                                                             EB33 - 37
   32   33   34   35   36   37   38   39   40   41   42