Page 37 - Es Busqueret 33

L’entrevista dia de prat (Orchis robusta), la queca (Bo-
taurus stellaris), l’arpella (Circus aerugino-
sus), l’avisador (Himantopus himantopus),
la tortuga d’aigua (Emys orbicularis)…
Naturalista no s’ha de confondre amb
Pere vicens No, però totes aquestes paraules tenen
naturista, ni amb naturòpata…
relació amb la natura i la nostra conducta
envers ella. El naturista la frueix, seguint
“En els espais naturals hi ha d’haver persones els seus ritmes, per sentir-se’n integrat. El
naturòpata entén i aplica els coneixements
engrescades, sinó la feina no és bona: és sistèmics de la natura amb l’objectiu de
corregir els desequilibris en la salut de les
freda, asèptica, mecànica, artificial i la natura persones, i el naturalista observa, quanti-
fica i mesura els esdeveniments sobre la
necessita amor, passió, compromís… “ flora i la fauna del seu voltant. Sovint una
persona compromesa és les tres coses a
la vegada: observa la natura per conèixer-
la, la frueix amb mesura, emprant-la amb
Per Rafel Mas moderació quan la necessita i en corregeix
els desequilibris perquè la vida sigui més
harmònica.
Tothom pot ser naturalista o s’ha de
tenir alguna cosa especial?
La curiositat i el voler saber què ens en-
volta és una actitud innata en la major
part de les persones. A més de les ganes
d’aprendre, crec que també s’ha de tenir
la suficient paciència i, sobretot, la capaci-
tat de treballar amb un mètode per poder
entendre les complicades relacions entre
els diferents éssers que viuen dins d’una
àrea.
A part de conèixer les plantes, en co-
neixes les seves propietats medici-
nals i les utilitzes?
Sí. És una cosa que he vist emprar a la
meva família des de ben petit: oli d’herba
de Sant Joan per a escaldades, alcohol de
ruda per als cops, bollidures de cascall per
al mal de queixal… Fa poques setmanes,
amb la lluna creixent del mes de maig vaig
anar a recollir part de la nostra farmaciola
domèstica: romaní, ruda, herba de Sant
Joan, murtra… que a començaments de
juliol transformarem en ungüents.
BIEL PERELLó Saps algun remei interessant?

En diré un de poc conegut avui en dia:
la resina seca del pi, neta de brutor i una
Pere Vicens i Siquier Naturalista versàtil, Com t’iniciares en el món dels au- algunes persones més, des del GOB-Fe- El 1988 vaig entrar al món del naturalis- conegudes a s’Albufera era de poc més de vegada esmicolada, és un estroncador de
ornitòleg, anellador científic, fotògraf de cells? lanitx iniciàrem una sèrie d’activitats amb me professional de la mà d’en Joan Mayol, 1.500, mentre que a les darreries del 2012 petites ferides. Fa crosta ràpidament i de-
natura, formador de nous ornitòlegs, polí- la intenció de conèixer més sobre els au- per determinar la situació biològica de la xifra superava les 4.100. Senzillament sinfecta. Un ungüent fet amb resina de pi,
tic de segona fila i sindicalista compromès, Al contrari que molts d’altres ornitòlegs, la cells: cursets, xerrades, algunes sortides… s’Albufera de Mallorca, just acabada de es tracta d’estar un poc a l’aguait de tot, oli de romaní i cera d’abella era emprat
badocador d’espectacles naturals i tresca- curolla em va venir quan ja era una mica Al pocs mesos vaig començar a visitar me- nomenar Parc Natural. Amb ell decidírem de ser el notari del que passa: observar, a la pagesia com un excel·lent cicatritza-
dor incansable de racons. Tota una vida gran. A l’estiu de l’any 1986 (jo tenia 22 tòdicament el Salobrar amb en Joan Mont- algunes metodologies de treball: havien detectar i prendre notes de manera me- dor de ferides d’animals de camp: cavalls,
anys) em trobava treballant de vigilant
dedicada a fruir de l’estudi i de l’observa- serrat, en Toni Mestre, en Sebastià Vidal de ser senzilles i poc complicades però tòdica, anotant, per exemple, l’evolució bous, cans…
ció de la natura. Durant més de 23 anys d’incendis forestals al puig de Sant Salva- i en Joan Vicenç Lillo, que aleshores era que servissin per determinar, a la llarga, numèrica entre les primeres i les darreres A part de micòleg, també ets micò-
ha estat el naturalista del Parc Natural de dor, a Felanitx. Allà dalt tenia temps, em l’agent de medi ambient de la zona. Amb l’evolució de les espècies d’aus que vivien deteccions d’una espècie vegetal en flo- fag.
s’Albufera, lloc d’on diu que ha après més trobava enmig de la natura i portava un ells començàrem a anotar els canvis que a s’Albufera. Més endavant els seguiments ració; el nombre de nius de les espècies
del que ha aportat. Des del desembre del prismàtics… Sense deixar de vigilar l’ho- cada setmana hi trobàvem: cria, migració, s’ampliaren a la qualitat de l’aigua i a la d’aus i la quantitat de joves que suren, la Ens pots donar una recepta bona i bona
ritzó, em dedicava a seguir l’evolució de
2012, data en què fou acomiadat d’Espais hivernada… passant les dades al Gob, que resta de d’espècies que viuen a la zona: quantitat de sal dissolta en l’aigua… o cap- de fer? Aquesta curolla ve de ma mare i,
de Natura Balear per suposades raons la parella de falcó peregrí que niava baix les reflectia als anuaris ornitològics. Així va plantes, fongs, mamífers… amb l’ajuda i turar tortugues, o aucells, per marcar-los també, pel fet de fer feina molts d’anys
d’ajustament econòmic dins l’administra- del Picot, a més les peripècies de diverses ser: en gran part autodidacta i trescant, els consells d’una persona que en va mos- i saber les seves tendències… En general a s’Albufera: allà he tingut la sort de tre-
ció pública, es dedica a fer de naturalista famílies de busquerets de cap negre i de sobretot, pel Salobrar de Campos. trar una manera nova i diferent de treba- tot és important, però algunes espècies et ballar i conèixer en Xisco Lillo, en Joan
fora sou, ampliant la seva acció de recerca ferrericos. En aquell temps, amb en Miquel Explica’ns què és un naturalista pro- llar en la natura: en Nick Riddiford. Amb donen una informació addicional i se’ls fa Carles Salom i en Pep Siquier. Alerta amb
Tur, na Margalida Porcel, n’Andreu Adrover
i estudi a moltes altres àrees naturals de números es veu millor: el 1988, any de la un seguiment una mica més concret. Són els bolets… són deliciosos, però els has de
les Balears. Tirado, na Marosa Cons, na Maria Pou i fessional. Què fa? creació del Parc Natural, la xifra d’espècies les que anomenem espècies clau: l’orquí- conèixer! També les espècies que són bo-
36 - EB33 EB33 - 37