Page 34 - Es Busqueret 33

Més que aucells muntanyes per a cercar un bon evitar així la consanguinitat.
lloc on esperar les femelles, que
Les erugues s’alimenten de
hi pujaran impulsades pel desig les fulles de l’arbocera Arbutus
de reproduir-se i, segons diuen, unedo, d’aquí el seu nom, però s’ha
provaran d’arribar al mascle
Papallona de l’arbocera que hagi assolit major alçada descobert que poden menjar altres
tipus de planta. De fet, sembla que
en considerar-lo més apte que
la resta. Aquest comportament aquesta espècie ha anat trobant
altres fonts d’aliment a mesura
Per Inma Ferriz té implicacions per a la seva que assolia noves ubicacions. Així
Dibuixos de Cati Artigues conservació, ja que s’han de s’han citat larves i erugues al
considerar aquestes zones si es llorer Laurus nobilis, a la planta
La papallona de l’arbocera Charaxes jasius (Linnaeus 1767) és una vol assegurar la reproducció del tabac Nicotiana glauca o a
espècie diürna de la família dels nimfàlids. No ens passa desapercebuda d’aquestes espècies. la xirimoia Annona cherimola,
si voleteja al nostre voltant gràcies als seus colors vistosos i mida notable: La posta és fora de l’habitual, entre d’altres. Els límits no són
les femelles són més grans que els mascles, amb una envergadura alar ja que les femelles no deixen els imposats per la distribució de les
d’entre 75 i 90 mm, mentre que la dels mascles és d’entre 65 i 75 ous en grup com fan la majoria seves plantes nutrícies, sinó per
mm. L’eruga tampoc ens deixa indiferents, sobretot per les quatre d’espècies, sinó que ho fan d’un en les baixes temperatures, ja que les
banyes fosques que té al cap, que apunten cap enrere i semblen una un, potser per a facilitar la dispersió erugues i els ous no poden resistir
màscara de carnaval. i la posterior territorialitat, i les gelades intenses o persistents.
Es distribueix per la costa mediterrània, Etiòpia i l’Àfrica equatorial,
a més d’altres zones del centre i nord de la península Ibèrica i l’interior
de França. A les Balears és present a totes les illes majors.
És una espècie bivoltina, és a dir, que en un any hi ha dues
generacions d’adults voladors, una a l’abril-maig i l’altra a l’agost-
setembre. La segona generació de papallones deixa uns ous dels quals
en sortiran les erugues que passaran l’hivern menjant, fins pupar per
donar la primera generació a l’abril següent.
Li agraden les zones obertes de garriga, tot i que és també
freqüent veure-la a la fruita en descomposició i a les deixalles. Es
coneix que ambdós sexes són molt atrets per la fruita fermentada o el
vi i d’altres begudes alcohòliques, pel que es pensa que l’etanol pot ser

l’element clau d’aquest comportament. Fins i tot es
poden veure libant a excrements i als fluids corporals
de cadàvers en descomposició.
Els mascles adults són molt territorials i per
això responen a l’entrada d’algú a la seva zona tot
girant al voltant de l’intrús, o també a la presència
de qualsevol cosa que els recordi a altres mascles o a
una femella, com objectes llampants o acolorits. Fins
i tot ens prenen a les persones que les observem com
a enemics i no és estrany que ens envoltin perquè
marxem del seu territori!
A l’hora de reproduir-se, com passa amb molts
altres nimfàlids, presenten una estratègia de festeig
anomenada hilltopping o encimbellament: els mascles
pugen a dalt d’elevacions del terreny, turons o

34 - EB33 EB33 - 35