Page 9 - Es Busqueret 30

El voltor lleonat és, després del voltor ne- pel que fa al contingent europeu.
gre, una de les aus més grans d’Europa. A aquest Respecte a la seva dieta, es tracta d’un au-
continent, ha estat a la península Ibèrica on se cell especialitzat en l’alimentació carronyaire, la
n’ha mantingut la població més important que, a qual cosa ha determinat la seva adaptació a un
més, ha experimentant un progressiu creixement tipus de vol destinat a la prospecció de grans
des de les darreres dècades del segle passat. superfícies per a la recerca de cadàvers, urpes
Gràcies al bon estat d’aquesta població s’han dut no adaptades a la captura de preses i també pel
a terme exitoses reintroduccions a diferents llocs bec i plomatge del cap i coll clarament adaptat
a partir d’exemplars ibèrics, com les efectuades a l’ingesta de vísceres i musculatura sota la pell
a França, a Itàlia continental, a l’illa de Sicília i d’animals morts. Les seves preses habituals són
a Hongria, o reforçaments poblacionals com els qualsevol animal mort de mida mitjana i gran,
efectuats als Balcans, a més de determinats llocs tant ungulats silvestres (cérvols, daines, muflons
de Portugal i de la Península Ibèrica, com a Astú- i isards, principalment) com ramaderia de vacú,
ries, València i Alacant, entre d’altres. oví, caprí i cavallar. Si bé s’alimenten d’animals
Són aucells eminentment planadors que que troben morts pels camps i muntanyes, una
aprofiten molt bé els corrents d’aire per despla- part important de la seva dieta l’obtenen als ca-
çar-se amb un mínim esforç i, per tant, tenen nyets que, en els darrers anys, han passat de ser
moltes dificultats per volar per sobre de la mar, abocadors d’animals domèstics morts gestionats
on no existeixen corrents tèrmics ascendents. per veïnats de pobles a esdevenir punts d’ali-
La major part dels adults són bastant se- mentació suplementària per aucells carronyaires
dentaris, si bé poden realitzar importants des- establerts per les administracions, ONG o per
plaçaments a la recerca de menjar. El exemplars particulars.
juvenils realitzen moviments molt més pronun-
ciats. A la península Ibèrica s’observen despla- La colonització de Mallorca
çaments cap al sud, una vegada finalitzada la
reproducció, que afecten els individus nascuts el La presència de voltors lleonats a Mallorca
mateix any i juvenils nascuts en anys anteriors. i a Eivissa estava considerada com accidental,
Un nombre important d’aquest contingent de malgrat que a Mallorca hi ha hagut diverses ob-
voltors lleonats travessa cada any l’estret de Gi- servacions d’entre 1 i 3 exemplars des del 1983.
braltar per accedir al continent africà. Per exem- Un exemplar va romandre a Mallorca des del
ple, durant la migració prenupcial de 2012, més 1983 fins al 2000 (Martínez et. al., 2006). Hi ha
de 2.900 voltors lleonats creuaren Gibraltar, se- una observació a Cabrera de 3 exemplars l’abril
gons indica la Fundació Migres. També es coneix del 2003 (Suárez et. al., 2004). També es va fer
el pas de voltors lleonats pels estrets del Bòsfor una observació a la serra de Tramuntana de Ma-
i de Suez. Per altra banda, cada any es produ- llorca el gener de 2004 (Suárez et. al., 2005).
eixen albiraments de voltors lleonats al nord i Després, s’albiraren dos exemplars sobrevolant
nord-est de la seva àrea de reproducció ibèrica, Son Reus (Palma) el 31 d’octubre i el 2 de no-
que corresponen a exemplars divagants. vembre de 2006 (González, 2007) i dos exem-
plars a la serra de Tramuntana el febrer i el març
de 2007 (Parpal, 2008).
El voltor lleonat a la El dia 29 d’octubre de 2008 un nombrós
península Ibèrica grup de voltors lleonats, integrat per uns 600
La península Ibèrica és el lloc d’Europa exemplars, es trobava a la zona de Calblanque
amb una major població de voltor lleonat. Es po- (Cartagena). El dia següent se’ls veu sobrevo-
den trobar colònies d’aquests voltors, amb una lant en cercles la població de Los Belones, anant
distribució irregular, a quasi totes les comunitats cap a Calblanque i, posteriorment, parteixen cap
autònomes, a excepció de Galícia, i manquen al cap de Palos (Guardiola, 2009). Segurament
també a les províncies de Barcelona, València aquest voltors es dirigien cap al sud seguint la
i Huelva. La població s’ha incrementat des que línia de costa. A causa d’una tempesta de vent
l’any 1979 es va fer el primer recompte de les que es va originar en aquells dies, el grup no va
parelles reproductores a Espanya. Així, s’ha pas- poder continuar el seu camí i molts d’exemplars
sat de 2.283 colles reproductores el 1979 a 7.519 es varen sedimentar. Richard Howard, ornitòleg
el 1989, i de 17.337 el 1999 a 24.609 el 2008, britànic que viu a Calblanque, va ser un testi-
quan es va fer el darrer cens. A aquesta quan- moni d’excepció d’aquesta sedimentació que es
titat s’hi haurien d’afegir uns quants centenars va produir a prop de casa seva, i va ser qui va
de parelles que nidifiquen a Portugal. S’estima, veure aquest grup d’uns 600 exemplars els dies
però, que la darrera xifra obtinguda el 2008, de 29 i 30 d’octubre. La major part d’aquesta con-
24.609 colles, és un mínim i que es podria dir centració devia estar formada per exemplars jo-
que la població és d’un 20% a un 30% superior, ves de l’any, acompanyats per alguns subadults i
la qual cosa suposaria que la població a Espanya adults. Probablement eren aucells procedents de
seria de 29.531 a 30.649 colles. Per altra banda, les colònies del sud de Tarragona i del nord de
hi ha la possibilitat d’obtenir el total d’individus Castelló, com també d’Alacant. Richard Howard
multiplicant el nombre de colles censades per un va poder fotografiar un exemplar nascut aquest
factor estimat en 3,1 a 3.3, el que donaria una mateix any a una colònia d’Alcoi (Alacant), mar-
xifra de 76.288 a 79.177 exemplars de voltor. cat amb bandes alars grogues amb codi negre
Si, a més, s’aplica aquest factor a la població NHH.
no censada, sinó estimada, la xifra d’exemplars El dia 30 els forts vents de component sud-
se situaria entre 91.545 i 95.013 exemplars (Del est varen arrossegar-ne una quantitat que no es
Moral, 2009). Això dóna una idea de la gran im- pot establir, però que devia de ser molt gran,
portància de la població d’Espanya, especialment cap a les Illes Balears. Segurament una part

EB29 - 9