Page 9 - Es Busqueret 30
P. 9

El voltor lleonat és, després del voltor ne-  pel que fa al contingent europeu.
                                  gre, una de les aus més grans d’Europa. A aquest   Respecte a la seva dieta, es tracta d’un au-
                                  continent, ha estat a la península Ibèrica on se   cell especialitzat en l’alimentació carronyaire, la
                                  n’ha mantingut la població més important que, a   qual cosa ha determinat la seva adaptació a un
                                  més, ha experimentant un progressiu creixement   tipus  de  vol  destinat  a  la  prospecció  de  grans
                                  des  de  les  darreres  dècades  del  segle  passat.   superfícies per a la recerca de cadàvers, urpes
                                  Gràcies al bon estat d’aquesta població s’han dut   no adaptades a la captura de preses i també pel
                                  a terme exitoses reintroduccions a diferents llocs   bec i plomatge del cap i coll clarament adaptat
                                  a partir d’exemplars ibèrics, com les efectuades   a l’ingesta de vísceres i musculatura sota la pell
                                  a França, a Itàlia continental, a l’illa de Sicília i   d’animals morts. Les seves preses habituals són
                                  a Hongria, o reforçaments poblacionals com els   qualsevol animal mort de mida mitjana i gran,
                                  efectuats als Balcans, a més de determinats llocs   tant ungulats silvestres (cérvols, daines, muflons
                                  de Portugal i de la Península Ibèrica, com a Astú-  i isards, principalment) com ramaderia de vacú,
                                  ries, València i Alacant, entre d’altres.   oví, caprí i cavallar. Si bé s’alimenten d’animals
                                      Són  aucells  eminentment  planadors  que   que troben morts pels camps i muntanyes, una
                                  aprofiten molt bé els corrents d’aire per despla-  part important de la seva dieta l’obtenen als ca-
                                  çar-se amb un mínim esforç i, per tant, tenen   nyets que, en els darrers anys, han passat de ser
                                  moltes dificultats per volar per sobre de la mar,   abocadors d’animals domèstics morts gestionats
                                  on no existeixen corrents tèrmics ascendents.   per  veïnats  de  pobles  a  esdevenir  punts  d’ali-
                                      La major part dels adults són bastant se-  mentació suplementària per aucells carronyaires
                                  dentaris,  si  bé  poden  realitzar  importants  des-  establerts  per  les  administracions,  ONG  o  per
                                  plaçaments a la recerca de menjar. El exemplars   particulars.
                                  juvenils realitzen moviments molt més pronun-
                                  ciats. A la península Ibèrica s’observen despla-  La colonització de Mallorca
                                  çaments  cap  al  sud,  una  vegada  finalitzada  la
                                  reproducció, que afecten els individus nascuts el   La presència de voltors lleonats a Mallorca
                                  mateix any i juvenils nascuts en anys anteriors.   i  a  Eivissa  estava  considerada  com  accidental,
                                  Un  nombre  important  d’aquest  contingent  de   malgrat que a Mallorca hi ha hagut diverses ob-
                                  voltors lleonats travessa cada any l’estret de Gi-  servacions d’entre 1 i 3 exemplars des del 1983.
                                  braltar per accedir al continent africà. Per exem-  Un  exemplar  va  romandre  a  Mallorca  des  del
                                  ple, durant la migració prenupcial de 2012, més   1983 fins al 2000 (Martínez et. al., 2006). Hi ha
                                  de 2.900 voltors lleonats creuaren Gibraltar, se-  una observació a Cabrera de 3 exemplars l’abril
                                  gons indica la Fundació Migres. També es coneix   del 2003 (Suárez et. al., 2004). També es va fer
                                  el pas de voltors lleonats pels estrets del Bòsfor   una observació a la serra de Tramuntana de Ma-
                                  i de Suez. Per altra banda, cada any es produ-  llorca el gener de 2004 (Suárez et.  al., 2005).
                                  eixen  albiraments  de  voltors  lleonats  al  nord  i   Després, s’albiraren dos exemplars sobrevolant
                                  nord-est de la seva àrea de reproducció ibèrica,   Son Reus (Palma) el 31 d’octubre i el 2 de no-
                                  que corresponen a exemplars divagants.   vembre de 2006 (González, 2007) i dos exem-
                                                                           plars a la serra de Tramuntana el febrer i el març
                                                                           de 2007 (Parpal, 2008).
                                  El voltor lleonat a la                       El dia 29 d’octubre  de 2008 un nombrós
                                  península Ibèrica                        grup  de  voltors  lleonats,  integrat  per  uns  600
                                      La  península  Ibèrica  és  el  lloc  d’Europa   exemplars, es trobava a la zona de Calblanque
                                  amb una major població de voltor lleonat. Es po-  (Cartagena).  El  dia  següent  se’ls  veu  sobrevo-
                                  den trobar colònies d’aquests voltors, amb una   lant en cercles la població de Los Belones, anant
                                  distribució irregular, a quasi totes les comunitats   cap a Calblanque i, posteriorment, parteixen cap
                                  autònomes,  a  excepció  de  Galícia,  i  manquen   al cap de Palos (Guardiola, 2009). Segurament
                                  també  a  les  províncies  de  Barcelona,  València   aquest voltors es dirigien cap al sud seguint la
                                  i Huelva. La població s’ha incrementat des que   línia de costa. A causa d’una tempesta de vent
                                  l’any 1979 es va fer el primer recompte de les   que es va originar en aquells dies, el grup no va
                                  parelles reproductores a Espanya. Així, s’ha pas-  poder continuar el seu camí i molts d’exemplars
                                  sat de 2.283 colles reproductores el 1979 a 7.519   es varen sedimentar. Richard Howard, ornitòleg
                                  el 1989, i de 17.337 el 1999 a 24.609 el 2008,   britànic  que  viu  a  Calblanque, va  ser  un  testi-
                                  quan es va fer el darrer cens. A aquesta quan-  moni d’excepció d’aquesta sedimentació que es
                                  titat s’hi haurien d’afegir uns quants centenars   va produir a prop de casa seva, i va ser qui va
                                  de parelles que nidifiquen a Portugal. S’estima,   veure aquest grup d’uns 600 exemplars els dies
                                  però, que la darrera xifra obtinguda el 2008, de   29 i 30 d’octubre. La major part d’aquesta con-
                                  24.609 colles, és un mínim i que es podria dir   centració devia estar formada per exemplars jo-
                                  que la població és d’un 20% a un 30% superior,   ves de l’any, acompanyats per alguns subadults i
                                  la qual cosa suposaria que la població a Espanya   adults. Probablement eren aucells procedents de
                                  seria de 29.531 a 30.649 colles. Per altra banda,   les colònies del sud de Tarragona i del nord de
                                  hi ha la possibilitat d’obtenir el total d’individus   Castelló, com també d’Alacant. Richard Howard
                                  multiplicant el nombre de colles censades per un   va poder fotografiar un exemplar nascut aquest
                                  factor estimat en 3,1 a 3.3, el que donaria una   mateix any a una colònia d’Alcoi (Alacant), mar-
                                  xifra  de  76.288  a  79.177  exemplars  de  voltor.   cat amb bandes alars grogues amb codi negre
                                  Si,  a  més,  s’aplica  aquest  factor  a  la  població   NHH.
                                  no censada, sinó estimada, la xifra d’exemplars   El dia 30 els forts vents de component sud-
                                  se situaria entre 91.545 i 95.013 exemplars (Del   est varen arrossegar-ne una quantitat que no es
                                  Moral, 2009). Això dóna una idea de la gran im-  pot  establir,  però  que  devia  de  ser  molt  gran,
                                  portància de la població d’Espanya, especialment   cap  a  les  Illes  Balears.  Segurament  una  part


                                                                                                       EB29 - 9
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14