Page 6 - Es Busqueret 30
P. 6

Naturalisme






        Dieta del falcó marí i cens de la


        població a l’arxipèlag de Cabrera:



        un nou estudi del GOB per


        conèixer millor aquesta espècie





        Per Jaume Bonnín i Jaume Adrover




             El  falcó  marí  (Falco  eleonorae)  és
        estival a la mediterrània, Canàries i al lito-
        ral atlàntic del Marroc i hiverna a la costa
        oriental de l’Àfrica i a l’illa de Madagascar.
        La seva població a les Illes Balears és d’un
        mínim  de  1.257  individus.  A  les  nostres
        illes s’alimenta de petits ocells, insectes i
        qualque rata pinyada. És colonial i nidifica
        a penyals costaners i a illots. La seva re-
        producció és molt tardana: els polls neixen
        a principis de setembre coincidint amb el
        pas d’aucells passeriformes migrants, amb
        els quals se suren els polls. A primavera i
        a la tardor, amb l’arribada dels migrants,
        cacen  principalment  damunt  la  mar;  en
        canvi, a l’estiu cerquen les preses (en què
        predominen  els  insectes)  a  terra  ferma.
        Es poden veure grups nombrosos caçant
        escarabats  de  Sant  Joan  (Polyfilla  fullo)   Evolució de la població de falcó marí a l’arxipèlag de Cabrera en època de reproducció.
        a  Son  Bosc  i  a  Es  Trenc,  banyarriquers
        (Cerambyx  cerdo)  i  cigales  (Cicada  orni)   a punts on obtenir-ne prou mostres.  biomètriques. Dia 10 es va repetir el cens
        per la Serra de Tramuntana, o papallones   Si  teniu  cites  d’aquesta  espècie  no   per tal d’afinar millor els resultats i con-
        i formigues voladores als llocs on es pro-  publicades  als  anuaris  d’ornitologia  del   trastar  la  metodologia.  Aquesta  meto-
        dueixin  emergències  d’aquestes  i  altres   GOB, podeu enviar-les a nyamfalcomari@  dologia, que és la mateixa des de
        espècies.                           gmail.com.                          1991,  consisteix  en  comp-
             Hi ha informació sobre aquests as-                                 tar el màxim d’indivi-
        pectes,  però  és  bastant  generalista.  És                            dus que es tro-
        per això que seria important, de cara a la  Cens a l’arxipèlag de Cabrera  ben a les
        seva conservació, tenir dades més acura-  Enguany el treball de camp ha po-
        des de la dieta, els llocs d’alimentació i la   gut censar l’espècie a Cabrera. Després
        importància de cada tipus de presa a cada   d’uns intents infructuosos al juliol,
        època. Una zona de caça coneguda, per   els dies 8, 9 i 10 de setembre
        exemple, és la zona de Son Bosc. Aques-  partírem  des  de  Portocolom
        ta zona, amenaçada per un absurd camp   cap a l’arxipèlag amb el llaüt
        de golf, podria tenir una importància clau   “Es Riuetó”. Dia 8 mateix ini-
        amb vista a la reproducció i la supervivèn-  ciàrem el recompte als illots al
        cia de l’espècie a l’època més desfavorable   nord de Cabrera Gran i l’ende-
        pel que fa a l’obtenció d’aliment.  mà  continuàrem  el  recompte
             L’estudi, que consisteix en recollir i   a  la  resta  d’illots.  Accedírem
        analitzar les restes de preses i egragròpi-  a peu a l’Estell Xapat, l’Estell
        les a les colònies de cria i a posadors usats   de’n Coll i el de s’Esclata-sang.
        a  zones  de  caça  i  a  recopilar  informació   En total hi localitzàrem 11 nius
        d’observacions de camp de l’espècie, s’ini-  i  recollírem  abundants  mos-
        cia  enguany.  Tendrà  una  durada  mínima   tres  d’alimentació.  L’accés  va
        de 2 anys a causa de les dificultats d’accés   servir per anellar quinze polls
                                            i  prendre  diferents  mesures
          6 - EB29
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11