Page 4 - Es Busqueret 30

Editorial

Política cinegètica, també “sense complexos”. Ara, contra els refugis de fauna.

El Partit Popular a les Illes Bale- el seu moment se constituïren sobre moure per cobrar les parts dels altres
ars està aplicant el rodillo i, davant la terrenys privats, de petits propietaris, propietaris, la cosa es complica fins
situació catatònica de bona part de la que mai autoritzaren per escrit que a nivells poc assumibles. Així, és ben
societat, va aprovant, una rere l’altra, les seves finques s’integressin dins previsible que minvi el nombre de pro-
tota quanta norma legal li reclamin els aquests vedats. Són gestionats per les pietaris que es decideixen a tirar en-
sectors econòmics i socials que li do- societats de caça locals, la més impor- davant un refugi de fauna, i també és
nen suport (aquests segueixen tan es- tant xarxa d’organització del món cine- probable que alguns dels ja existents
pavilats com sempre). Ho estam veient gètic a Mallorca. Vet aquí la clau de tot decideixin donar-se de baixa. Una ju-
sobretot el l’àmbit urbanístic i turístic aquest tema. gada mestra, no? Grollera, injusta, dis-
(lleis Company i Delgado) però tots els Ens atrevim a afirmar que el criminatòria, però sens dubte efectiva
altres àmbits de planificació i decisió nombre creixent de nous refugis de per aconseguir l’objectiu perseguit:
hi estan igualment afectats. També en fauna tramitats i declarats ha alarmat desincentivar la creació i manteniment
l’àmbit cinegètic s’està produint una algunes de les societats de caçadors de refugis de fauna.
greu i escandalosa involució, que do- locals amb més influència sobre els ac- I és que fa la impressió que la Di-
naria per a parlar-ne molt. Però avui tuals governants. Més refugis implica recció Insular de Caça (Departament de
ens centrarem en un cas concret: la un nombre creixent de “forats” dins els Medi Ambient, Consell de Mallorca) és
taxa als refugis de fauna.
vedats de caça locals, i l’amenaça que bàsicament un instrument de relacions
Des dels anys 80 el GOB ha aju- l’exemple s’escampi (no ens enganem: propagandístiques amb els caçadors,
dat propietaris de finques a formalitzar tothom qui no és caçador i té la seva amb finalitat lògicament electoralista.
més de 50 refugis de fauna a Mallorca finca dins un vedat d’altres preferiria La xarxa constituïda per les societats
(abans denominats refugis de caça). sortir-ne). de caçadors locals, coordinades ma-
Els refugis tenen per objectiu la re- Com combatre aquesta “amena- joritàriament per la Federació Balear
cuperació d’espècies silvestres i, per ça”? Imposant unes condicions econò- de Caça, és un col·lectiu políticament
això, hi està prohibida la caça. Aquesta micament molt gravoses. Així, el Con- apetitós, i fàcil de complaure amb so-
figura genera un benefici ambiental (la sell de Mallorca ha aprovat una nova pars, subvencions i concessions legals
recuperació de la fauna silvestre) i so- taxa per als refugis de fauna, que su- escandaloses com la taxa als refugis
cial (la millora del medi ambient, i fins posa haver de pagar 17,55 € per Ha i de fauna. Una vegada més, “sense
i tot l’augment de les potencials peces any, una xifra que multiplica per 8 la complexos”. •
de caça als voltants del refugi) sense que pagaran les societats de caçadors
que el propietari en realitzi cap apro- locals. Per a un refugi de 20 Ha, seran
fitament consumptiu. Probablement, 351 € anuals, que no és poc. Si a això
en reconeixement a aquesta funció so- se li afegeix que la majoria de refugis
cioambiental ni l’antiga Llei estatal de de fauna estan constituïts per l’agru-
caça (1970) ni la Llei balear de caça pació de diversos propietaris i que, per
(2006) ni cap de les lleis de caça apro- tant, el titular del refugi s’haurà de
vades a les altres comunitats autòno-
mes disposen que s’hagi de pagar un
impost anual (cosa que sí s’estableix en
el cas dels vedats de caça, lògicament,
ja que aprofiten particularment el bé
comú que és la fauna cinegètica).
La creació dels refugis de fauna
a Mallorca respon a diferents motiva-
cions dels propietaris, que poden ser
de tipus ambiental (no els agrada que
es cacin animals), social (no volen se-
guir patint les molèsties que implica
que altres cacin dins ca seva) o, fins
i tot, econòmica (l’activitat cinegètica
genera danys a les seves propietats).
L’element comú: altres entren a caçar
dins la seva propietat, però sense el
seu consentiment. Com s’ha arribat a
aquesta situació?
Els vedats de caça locals ocupen BIEL PERELLó
bona part del territori de Mallorca. En

4 - EB29