Page 31 - Es Busqueret 29

espècies a les clarianes del pinar.
Entre la fauna, cal mencionar la serp
de garriga (Macroprotodon mauritanicus), CATI ARTIGUES
la tortuga mora (Testudo graeca) i, entre JOAN MIQUEL GONzÁLEz
els mamífers, genetes, mostels, eriçons,
conills i, probablement, llebres als semen-
ters. A la mar és freqüent l’observació de
dofins mulars (Tursiops truncatus).
Pel que fa als ocells, cal destacar-
ne, en primer lloc, els marins. Les gavines
(Larus michahellis) crien als penya-segats
propers al Banc d`Eivissa i les gavines
roges (Larus audouinii) criaven temps
enrere al mateix Banc d`Eivissa i avui en
dia encara hi són fàcils de veure. Els cor-
bs marins (Phalacrocorax aristotelis) són
habituals i niden als penya-segats. Però
són els procelariformes, els virots grossos
(Calonectris diomedea) i virots petits (Puf-
finus mauretanicus), els ocells marins més Diplotaxis ibicensis Fagonia cretica
característics i més fàcilment observables,
llevat de les gavines. És tot un especta- tronia). Aquests darrers podrien encara ferents espècies de titines i d’alàudids es-
cle contemplar el pas constant d’aquestes nidificar-hi, ja que hi ha qualque cita re- tan presents al grans sementers del nord.
espècies, particularment des del Cap de cent. El corb (Corvus corax) és un possible
Cala Figuera. Las nonetes (Hydrobates nidificant. Als pinars i garrigues abunden La situació geogràfica d’aquesta
pelagicus) antigament criaven a l’illot del els busquerets de cap negre (Sylvia mela- zona afavoreix la presència i sedimentació
Toro. Als penya-segats hi nidifiquen el nocephala) i el coallarg (Sylvia balearica), d’ocells migradors de tot tipus: ardeids,
falcó (Falco peregrinus), el xoriguer (Fal- ferrericos (Parus major), pinsans (Fringi- rapinyaires, abellerols, petits passerifor-
co tinnunculus) i, almanco des de 2011, lla coelebs), gafarrons (Serinus serinus), mes, etc.
l’àguila peixatera, tota una novetat, en- trencapinyons (Loxia curvirostra), mèrlera Rafeubetx i Cap de Cala Figuera
cara que segur que ho feia en el passat. (Turdus merula) i tudons (Columba pa- disposen de diferents fórmules de pro-
Aquest fet ja dóna una idea de la qualitat lumbus), entre d’altres espècies. A l’estiu tecció: ANEI, LIC i zEPA, però això no en
de la zona. hi ha present la tórtora (Streptopelia tur- garanteix la conservació. La proliferació
tur), el cap-xerigany (Lanius senator ba- de Carpobrotus i altres espècies vegetals
Altres espècies presents als penya- dius) i abunda el caçamosques (Muscicapa
segats són les pàsseres (Monticola solita- striata balearica) mentre a l’hivern trobem exòtiques, l’aparició recent de cabres i,
rius), els cabots de roca (Hirundo rupes- principalment els omnipresents ropits (Eri- sobretot, l’excessiva freqüentació huma-
tris), les falzies (Apus apus), i antigament thacus rubecula), tords (Turdus philome- na, amb múltiples activitats, especialment
hi criaven els coloms salvatges (Columba los) i coarrotges (Phoenicurus ochruros). a la part més occidental, comprometen el
livia) i els gorrions roquers (Petronia pe- Els sebel·lins (Burhinus oedicnemus) i di- futur d’aquest racó privilegiat que demana
a crits ajuda per a una correcta gestió.

TONI MUñOz

Gavina, Larus michahellis

EB29 - 31