Page 28 - Es Busqueret 29

Un racó per descobrir

A l’extrem sud del terme municipal de
Calvià es troba aquesta espectacular i des-
coneguda àrea, veritable joia natural. Està
constituïda per una plataforma de calcàries
i maresos del miocè superior i del Pleistocè
amb un front marí de penya-segats que, en el
seu punt més alt, assoleixen els 150 metres.
Aquests penya-segats s’estenen durant
uns 5 quilòmetres, des del Banc d’Eivissa
(extrem de ponent) - singular punta rocosa
que apunta cap a Eivissa i finalitza a l’illot del
Toro, formada per antigues dunes i amb jaci-
ments fossilífers - fins al Cap de Cala Figuera,
on se situa el far (extrem de llevant).
Petits barrancs ocupen la zona central
i el nord està delimitat pels extensos semen-
ters de Can Vairet i Son Llebre.
Antiga bateria de costa, encara avui és
propietat, en part, del Ministeri de Defensa;
aquest fet és el que, amb tota probabilitat, va
afavorir la conservació de l’espai i el lliurà de
la urbanització.
Hi ha dos accessos, el més fàcil i re-
comanable és per la urbanització del Toro i
l’altre passa a través de l’estreta carretera
que, des de Sa Porrassa i travessant un camp
de golf, s’endinsa per frondosos pinars fins
arribar a les immediacions del far.
El clima semiàrid (precipitacions entorn
als 300 mm. anuals) i càlid condiciona la seva
vegetació, que consisteix en una extensa ga-
rriga coberta de pinar amb savines i ullastres.
Però és als penya-segats i voltants on es des-
envolupen una sèrie d’espècies de distribució
restringida, algunes endèmiques, com per
exemple: el mantell de la Verge Maria (Fa-
gonia cretica), el gazul (Aizoon hispanicum),
la cambronera (Lycium intrincatum), la frígo-
la de Sant Joan (Thymbra capitata), la rapa
mosquera (Dracunculus muscivorum), la mar-
galideta de la mar (Senecio rodriguezii), Di-
plotaxis ibicensis, etc. Cal afegir l’abundància,
durant la primavera, d’orquídies de diferents

28 - EB29