Page 34 - Es Busqueret 29

Més que aucells

Timarcha balearica Gory, 1829

Per Guillem X. Pons
Dibuixos de Cati Artigues

És una espècie relativament abundant i endèmica de Mallorca i de Menorca que
pertany a la família dels crisomèlids. També se l’ha localitzat a algun illot de Mallorca
(es Pantaleu).
Es caracteritza per formes arrodonides i tonalitats metàl·liques, amb un
ampli espectre que va des d’un color blavós, rosat, marronós o negre mat a
un verd metàl·lic. S’han anomenat diferents aberracions que fan referència al
seu color, encara que a l’actualitat no tenen valor taxonòmic.
Popularment se l’anomena escarabat de sang, ja que quan se sent
amenaçat expulsa hemolimfa de color vermellós per la boca.
Es pot trobar en un ampli espectre d’hàbitats, des de zones
humides i ombrívoles fins a dunes litorals. També és present a zones
properes a ambients antròpics, com camins rurals.
La seva alimentació es basa en plantes de la família de les
rubiàcies i altres de menor importància, com plantaginàcies,
dipsàcies, escrofulariàcies, brassicàcies, asteràcies, rosàcies o
ericàcies, encara que la planta més comuna a zones ruderals
que li dóna sustent és Rubia peregrina. En captivitat ha estat
alimentada amb espècies del gènere Galium.
El fet d’ésser una espècie no voladora ha fet que el
gènere presenti multitud d’endemismes dins de la regió
holàrtica, amb més d’un centenar d’espècies i prop de
30 subespècies. A la Mediterrània, el gènere manifesta
una elevada biodiversitat. Això ha fet que sigui un
gènere molt utilitzat per a realitzar estudis de
caràcters biogeogràfics i genètics, sobretot dins
l’àmbit de la Mediterrània. La seva diversitat es
troba amenaçada perquè no té capacitat de
volar i no pot repoblar hàbitats fragmentats,
alhora que és molt sensible a insecticides.

34 - EB29