Page 20 - Es Busqueret 29
P. 20

La primera zona que coneguérem de   es tracta de zones d’alta sensibilitat per a   terrenys i és relativament fàcil acostar-se
        l’illa va ser la turística Costa Teguise, que   les aus estepàries, però que no s’hi prohi-  a grups nombrosos de sebel·lins (Burhinus
        no té res a envejar a la zona més capo-  beix la circulació amb vehicle sempre que  oedicnemus). Baix unes ancianes figueres
        lada de Mallorca. Està plena d’avingudes   es faci a velocitat moderada. El terreny és   hi  trobàrem  un  bolcador  de  perdius  que
        quadriculades flanquejades de palmeres i   pedregós, gairebé arreu trobam materials   només es podia associar a la perdiu mo-
        molts de complexos hotelers, petites ten-  volcànics, i també arenós. La vegetació és   runa (Alectoris barbara) de la qual obser-
        des de queviures i bars. Però a pocs me-  molt escassa, i així trobam alguns exem-  vàrem un quants mascles cantant enfilats
        tres d’aquesta zona de sol i platja d’on no   plars de tabaiba dolça (Euphorbia balsami-  a pedres i marges. És aquí on observàrem
        surten molts dels visitants, s’obri una de  fera), típica de les zones baixes i seques,   també  les  primeres  titines  de  Berthelot
        les zones més interessants per a l’obser-  i poca cosa més. Les parets de pedra i les   (Anthus berthelotii), que després es feren
        vació d’aus. Des de la mateixa carretera   tabaibes són excel·lents talaies per aucells   omnipresents arreu de l’illa. També hi po-
        asfaltada  s’inicien  pistes  de  terra  practi-  com el botxí meridional canari (Lanius me-  guérem veure els primers pinsans trompe-
        cables amb cotxe, sempre que aquest no  ridionalis ssp koenigi), que vetlla l’aparició   ters (Bucanetes githagineus), canaris (Se-
        sigui molt baix, que permeten l’observació   d’escarabats. En aquests terrenys de sòls  rinus canaria) i les gens porugues terroles
        d’aus amb certa comoditat i menys possi-  alterats per antics usos agrícoles trobam   rogenques  (Calandrella  rufescens).  Són
        bilitats d’espantar-les. A l’inici d’aquestes   restes de vegetació i vegetació colonitza-  zones  de  campeig  del  falcó  marí  (Falco
        pistes se’ns indica mitjançant cartells que   dora herbàcia que comença a omplir els  eleonorae), que no es va deixar veure gai-







































































        Dofí motejat, Stenella frontalis

         20 - EB29
   15   16   17   18   19   20   21   22   23   24   25