Page 17 - Es Busqueret 29
P. 17

Una de les gavines més
          estudiades del món

          A mitjan anys setanta de la passada dè-
          cada, investigadors espanyols realitzaren
          els  primers  estudis  científics  d’enverga-
          dura sobre l’espècie a les illes Chafarinas
          i a l’Arxipèlag de Cabrera, i s’efectuaren
          els primers anellaments per estudiar els
          seus desplaçaments. Diverses publicaci-
          ons varen veure la llum arran d’aquests
          estudis.  L’any  1987  es  va  constituir  a
          Espanya un grup oficial de treball sobre
          aquesta  gavina  format  per  les  comuni-
          tats autònomes amb poblacions de gavi-
          na de bec vermell (Catalunya, València,
          Andalusia i Illes Balears) i la administra-
          ció de l’Estat, representat pel desapare-
          gut  Institut  per  a  la  Conservació  de  la
          Natura (ICONA), com a responsable de                                                                PEPE GRENO
          la colònia de les illes Chafarinas. Una de
          les accions que es varen iniciar conjun-
          tament va ser el marcatge de milers de
          polls  amb  anelles  metàl•liques  oficials  i   Exemplar de dos anys d’edat, fotografiat el setembre, amb anella AXYU.
          anelles  de  lectura  a  distància,  que  ens
          han permès conèixer molts aspectes de
          la biologia d’aquesta espècie, a més d’al-
          tres accions com coordinar el seguiment
          i cens de les diferents colònies, establir
          les  mesures  de  conservació  i  fomentar
          l’intercanvi d’informació. Poc després, un
          equip del Departament de Vertebrats de
          l’Universitat de Barcelona, dirigit pel Dr.
          Xavier Ruiz (1954-2008), va realitzar un
          estudi molt detallat d’aquesta espècie a
          les colònies del delta de l’Ebre, Illes Cha-
          farinas i de Cabrera, que recollí informa-
          ció  de  tots  els  aspectes  de  la  seva  bi-
          ologia i generà nombroses publicacions.
          Al mateix temps, diversos investigadors
          i institucions han publicat treballs cientí-
          fics, de conservació o de divulgació sobre
          la gavina de bec vermell, però ha estat
          el grup d’Estudi de Poblacions de l’Insti-
          tut Mediterrani d’Estudis Avançats (IME-
          DEA),  dirigit  pel  Dr.  Daniel  Oro,  el  que
          més informació ha aportat a l’estudi de                                                            PEPE GRENO
          diversos aspectes biològics i demogràfics
          d’aquesta espècie que es continuen ac-
          tualment. Es pot dir que la gavina de bec   Jove de l’any fotografiat el setembre, amb anella AZV2.
          vermell és una de les gavines més ben
          estudiades del món.





                                       Jean Victor Audouin (1797-1841) va néixer a París. Començà estudiant lleis, però aviat es
                                       va decidir per la medicina, la farmàcia i, sobretot, per les ciències naturals. Va destacar com
                                       entomòleg, però també va treballar amb altres invertebrats i amb els aucells. Així, elaborà
                                       la part d’Ornitologia de la Description de l’Egipt, de Jules-César Savigny (1826). Fou un
                                       dels fundadors de la Societat Entomològica de França, membre de l’Acadèmia de Ciènci-
                                       es Francesa i coautor del Dictionnaire classique d’Histoire Naturelle (1822), entre d’altres
                                       activitats naturalistes. Va ser el reconegut naturalista francès Charles Payraudeau (1798-
                                       1865) qui, en reconeixement a Jean Victor Audouin, li va posar el nom de gavina d’Audouin
                                       a aquesta espècie després de descobrir-la com a nova per a la ciència en una expedició
                                       científica efectuada a l’illa de Còrsega entre el 1824 i el 1825. En aquesta expedició també
                                       va descobrir al cormbmarí que, posteriorment es va classificar com la subspècie desmarestii
                                       de Phalacrocorax aristotelis. Aquest descobriments es varen publicar a Annals de Ciències
                                       Naturals (París, 1826).


                                                                                                       EB29 - 17
   12   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22