Page 16 - Es Busqueret 29
P. 16

La itinerància

          Aquesta  espècie  canvia  amb  freqüència  la  ubicació
          de les seves colònies reproductores. El canvi pot ser
          a la mateixa illa o desplaçant-se a un altre illot o a
          un punt de la costa. Aquest fenomen és molt evident
          i regular a les illes Balears (i a altres arxipèlags), on
          disposa de molts llocs en principi idonis per fer-ho, si
          bé algunes vegades escull indrets que, des del punt
          de vista humà, no semblen els més adients. La itine-
          rància dificulta molt el seguiment de la reproducció
          d’aquesta espècie i, de vegades, en complica la pro-
          tecció, ja que arriben a instal·lar-se, encara que sigui
          només una vegada, a llocs que no tenen cap tipus de
          protecció. Al mapa de les Balears a on s’ha marcat la
          localització de les diferents colònies registrades fins
          l’actualitat i els emplaçaments on va niar el 2009, es
          pot veure el gran nombre de localitats on ha niat al-
          guna vegada, producte d’aquesta itinerància.


          Que és una metapoblació?

          Bàsicament s’entén com metapoblació un conjunt de subpoblacions. Però aquest concepte és complex, ja que les subpoblaci-
          ons, fragmentades i separades per distàncies variables, han d’estar connectades per emigració i immigració, han de presentar
          una dinàmica independent i poden estar sotmeses a fenòmens d’extinció i recolonització. Cada subpoblació ha de ser activa des
          del punt de vista reproductiu i, normalment, la seva persistència depèn de l’existència d’altres poblacions més o menys pròximes
          que puguin garantir el flux d’exemplars entre les diferents subpoblacions. En principi, les illes Balears acullen una subpoblació
          d’aquesta metapoblació mediterrània de gavina de bec vermell.



             El 2011 també ha estat un any de   de Portugal, fora de l’àmbit estrictament   una gran responsabilitat de les autoritats
        canvis. Cal destriar: l’aparició d’una colò-  mediterrani.  L’any  2011  a  les  costes  pe-  ambientals  espanyoles  envers  la  conser-
        nia relativament gran al delta del Llobre-  ninsulars espanyoles varen nidificar 18415   vació d’aquesta espècie. Afortunadament,
        gat,  la  més  septentrional  de  les  costes   parelles, distribuïdes en 10 colònies. Ma-  el risc que existia fins fa pocs anys de te-
        peninsulars espanyoles; el fraccionament   lauradament,  aquest  any  no  va  ser  pos-  nir  més  del  60%  de  la  població  en  una
        de  la  colònia de  la  punta  de  la  Banya  a   sible efectuar un cens complets a les illes   sola colònia s’ha reduït considerablement,
        expenses  de  la  qual  apareix  una  nova  i   Balears, però es pot estimar que hi varen   gràcies a l’aparició de noves colònies a les
        important  colònia  a  prop  de  Sant  Carles   criar  1200  parelles  aproximadament,  la   costes peninsulars espanyoles, algunes de
        de  la  Ràpita  (Tarragona)  a  una  zona  no   qual cosa donaria un cens 19625 parelles   les quals amb poblacions importants i, la
        protegida; el continu ascens de la colònia   a tot Espanya. Aquesta xifra, a l’igual de   majoria, situades a espais naturals prote-
        situada a les salines de la Mata-Torrevella   les  que  s’han  obtingut  en  les  dues  dar-  gits. •
        i la desaparició de la colònia de l’illa Gro-  reres  dècades,  suposa  que,  aproximada-
        sa,  que  havia  patit  una  forta  disminució   ment, el 90% de la població reproductora
        en  els  darrers  anys  i,  finalment,  el  crei-  mundial es troba a Espanya. Això implica
        xement de la de l’illa d’Alboran, comentat
        anteriorment. També han aparegut noves
        colònies, l’any 2003 a l’Albufera de Valèn-
        cia, i enguany al port de Castelló i al delta
        del Llobregat. Segurament, a causa de la
        itinerància que, des de sempre, ha mos-  JUAN CARLOS MALMIERCA
        trat aquesta espècie en l’elecció dels llocs
        de nidificació, moltes de les colònies que
        han  aparegut  desapareixeran  per  donar-
        ne lloc a d’altres, cosa que ha succeït re-
        gularment a les Balears.
             Afortunadament,  el  greu  risc  que,
        durant uns anys va patir l’espècie a causa
        que  el  gruix  de  la  població reproductora
        es concentrava en dues o tres colònies, i
        principalment, en la del la punta de la Ba-
        nya (on l’any 1997, per exemple, hi havia
        el 63% de la població mundial) s’ha redu-
        ït gràcies a l’increment de la població i a
        l’aparició de més nuclis reproductors, al-
        guns amb nombroses parelles. Una nove-
        tat interessant va ser l’aparició, l’any 2001,
        de dos petits nuclis de cria en la costa sud

         16 - EB29
   11   12   13   14   15   16   17   18   19   20   21