Idò, fa poc, a un extrem sec d'un cocó gegant, que fa com un embut o recollidor natural del que sura a la mar, hi havia acumulat això:
Unes fulles, moltes clovelles, uns pocs fruits sencers, un "parell" de llavors petites...
Però, ep! Sa moneda ja era meua!
I tanmateix, no dic on és es cocó... Ni mostr es billets banyats que hi havia, com vells, amb un color rar, lila...
(és broma, ehem, ehem...)Veis sa beina de fulloles marrons a sa base de ses fulles verdes? Idò és com un estoig de fulletes que quan s'eixuga i separa sembla un dard o una ploma d'aucell! I en es centre hi té amagada una tija fosca dura i gruixada ben curiosa. És com un tubet, que per dedins és esponjós. A vegades uns es bifurquen en una branqueta, o també una lígula ben arran d'on neix sa fulla verda.
A es fruits els nomem oliva de mar, però biològicament i formalment nomen baies, no olives. Perquè sa seva llavor no té una capa dura i gruixada com una closca de pinyol d'oliva.
En canvi si fossin olives d'arbre, d'oliveres, sí que tendrien es pinyol, amb sa llavor recoberta d'una closca dura. A causa d'això es fruits de ses oliveres no són una baia, sinó una oliva, també dita drupa. I és que a vegades costa diferenciar a simple vista, saber què és una baia, o què és una drupa i oliva. Per mi que depèn de quina capa de cèl·lules té dura...
Resulta que són olives i drupes, ses fruites de pinyol, com s'albercoc, prunes, cireres... I a més, ses mores de mata de batzer, i es coco, es cafè, pistatxo, s'ametla, ses anous...
Però són baies es dàtil, es cacau, alvocat, síndria, meló, ses mores de s'arbre morera...
Mirant es fruits d'aprop, destaca un que conserva una branqueta, un peu de fruit, que nom peduncle. I són peculiars ses fulloles que hi té, just per on s'aferrava a sa planta. Les diuen bractèoles, o bràctea.
Ui, idò ara no sé si són un fruits una mica petits... Potser sa planta patí i florí abans, i es fruit cresqué poc, perquè feia molta calor a la mar?
Oh, i aquestes llavors, arrelarien? O abans se les menjaria algun cranquet?
Per si de cas, després de s'instant de sa foto es van retornar a sullà on estaven, a s'aigua des cocó gegant. Però sa moneda nooooo, que embrutaria es medi de metalls!
Totes aquestes restes vegetals són d'un ésser marí que comunament nomem alga, alga de vidrier, altina... Però biològicament no és realment una alga, sinó un vegetal molt més complex, sa planta posidònia, Posidonia oceanica És ben diferent, perquè té teixits diferents, órgans, flors, fruits... I torna una mata ben grossa! S'estén formant prats submarins, microhàbitats tan rics com boscs submarins!
Fa uns bons grapats de desenes de milions d'anys era una herba terrestre, però tornà així d'aquàtica i marina, s'acostumà a viure a la mar salada.
A sa Mediterrània hi tenim Posidonia oceanica. I a més, hi ha altres posidònies a mars molt lluny, unes altres espècies des gènere Posidonia. Però només per devers es sud d'Austràlia, i nomen P. australis, ostenfeldii, robertsoniae, sinuosa, angustifolia...
Vegeu, a sa part abaix de sa foto, com arrelen ses llavors de posidònia. Van ben ràpid!
Crèdits: Pereda L, Infantes E, Orfila A, Tomas F, Terrados J. (2018) Dispersal of seagrass propagules: interaction between hydrodynamics and substratum type. Marine Ecology Progress Series, 593: 47-59. DOI:10.3354/meps12518 https://www.researchgate.net/publicatio ... ratum_type
(a) Arrelament de posidònia segons passen setmanes.
I en es cantó adalt i a l'esquerra, dues llavors d'altres plantes submarines mediterrànies, ampliades en altres escales, sa (b) Cymodocea nodosa, i sa (c) Zostera marina
Crèdits: Guerrero-Meseguer L, Sanz-Lázaro C, Marín A (2018) Understanding the sexual recruitment of one of the oldest and largest organisms on Earth, the seagrass Posidonia oceanica. PLoS ONE 13(11) doi:10.1371/journal.pone.0207345 https://journals.plos.org/plosone/artic ... ne.0207345
(A)Fruit de posidònia FP, clovella / NRS, llavor / R1, arrel primària.
(B) WS Llavor d’una setmana R1, arrel primària / H, pèls adhesius / Rh, rizoma / L, fulles.
Sa posidònia pocs anys fa fruits i llavors, i normalment no es reprodueix sexualment amb llavors. Però sí que va com estirant-se molt a poc a poc formant estolons, que són com extensions de tiges o arrels. O sigui, que es clona, amb sos estolons ella crea clons, plantes genèticament idèntiques.
Tal vegada sa reproducció varia més cap a llavors quan sa planta està estressada per sa calor, contaminació, a mal lloc...? Així s'adaptaria millor, gràcies a que sa llavor recombina sexualment, i és un procés més "creatiu", diferent, variat... I també sa llavor va viatjant a nous llocs i lluny surant.
Crèdit d'aquesta imatge: Pereda L, Infantes E, Orfila A, Tomas F, Terrados J. (2018) Dispersal of seagrass propagules: interaction between hydrodynamics and substratum type. Marine Ecology Progress Series, 593: 47-59. DOI:10.3354/meps12518 https://www.researchgate.net/publicatio ... ratum_type
Si una llavor troba bon lloc torna una planta que s'estén tira-tira clonant-se amb sos estolons, hi creix quilòmetres i hi viu durant milers d'anys. Per exemple, entre Formentera i Eivissa hi ha una planta que nasqué d'una sola llavor i crescut un bon grapat de quilómetres. I una que nasqué quan la mar era molt més baixa, fa un bon grapat de desenes de milers d'anys!
Uau, com seria la mar aleshores!? Entre glaciacions, pujant i baixant molts metres la mar... Hi hauria vaques marines pasturant? Tatarien i dispersarien ets estolons de posidònia? Potser serien com es manatís que encara hi ha a ses voreres i rius d'Àfrica i Amèrica? O un dugong, més mariner, com s'Hydrodamalis gigas de nou metres que vivien per es Pacífic fins fa dos segles!
Uuh...
I per Austràlia també hI hi ha ses altres posidònies, gairebé tan gegants i antigues. Per exemple, sa Posidonla australis, ha ocupat una zona espesa de centenars de quilómetres quadrats. I una sola planta d'aquesta espècie ocupa centenars de milers de metres quadrats! I nasqué només d'una llavor, de fa un grapadet de milers d'anys!
Uau!
Per allà devers sa cala des cocó recollidor gegant on estaven ses fulles i llavors que mostra sa foto des principi, també hi havia això en remull:
Són uns "fruits àliens"! Hi, hi...
Convenia treure'ls de s'aigo!Idò, anaren cap a dedins des sac boia, i a ses papereres de fems!
Mesos o setmanes abans, a sa primavera d'hivern, sí que hi havia sa bona oportunitat per a observar es fems. Es fons de roca estava més destapat a sa tardor. Durant la resta de s'any es torna més com un prat o mini bosc ombrívol de posidònia.
A sa tardor sa planta deixa anar sa fulla vella, quan ja hi creix una mica de sa fulla nova, sa fulla curta de primavera d'hivern.
Es fons sense fulla llarga alta i vertical de posidònia, quan sa planta només té ses fulles petites de tardor, és ideal per a localitzar fems incrustats, o altres afectacions. I també per a saber on convé anar amb cura netejant. Per on hi ha nacres de roca, o cucs que es despleguen com ventalls en espirals, ets espirògrafs. I ses formacions d'algues ramificades, ses branquetes des foraminífers bells, es briozous ramificats i delicats que semblen coralls...
Sa fulla vella i caiguda està plena d'incrustacions d'animalons amb minerals, i així es forma molta de s'arena, a més de s'arena d'esquelets d'animalons.
S'acumulen moltíssimes fulles de posidònia per es fons! I quan hi ve una ona es remouen i floten, i tornen com una sopa densa que costa d'empènyer, i així frenen cada ona!
Ses restes de ses fulles caigudes pes fons també es mesclen amb ses de ses beines i arrels arrabassades. Junt amb ses de s'alguer o des residus de plàstics, teixits, fils...
Tot es residus mesclats es van decantant segons sa seva dinàmica, per sa forma, sa densitat...
Allò dens i rígid fa vaivé diferent a allò més lleuger, o el que es va desfilagant... I a la llarga es formen com borrissols, que es remouen per damunt i alrededor de ses dunetes submarines.
Crèdits d'aquestes dues imatges aferrades: Sanchez-Vidal, A., Canals, M., de Haan, W.P. et al. Seagrasses provide a novel ecosystem service by trapping marine plastics. Sci Rep 11, 254 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-020-79370-3 https://www.nature.com/articles/s41598-020-79370-3
Amb s'anar i tornar de cada ona es flocs des residus entremesclats tendeixen a caure cap a sa base de ses dunetes des fons de la mar. I s'hi agrupen, s'agreguen, emboliquen, es van arrodonint, estenent...
Alguns flocs agrupats rodolant fent vaivé entre dunes tornen com un tubs més o menys opacs i descambuixats. I es veuen bé, segueixen ses línees de ses dunetes submarines. És com si la mar amassés es fems i hi fes manualitats, hi, hi... Una mica com noltros cuinam o feim manualitats i cream xurros i fils de pasta, fang, plastilina...
Es flocs des residus es van compactant tant amb so vaivé que s'estrenyen molt ets espais a dins seu. I així acaben capturant bocinets ben fins de fibres, trossets de fils, microplàstics, o grans d'arena...
I quan hi arriben ones de fons grosses ho poden empènyer tot cap a sa vorera, inclús ho esquitxen a defora de s'aigua. Es temporals ho treuen cap a fora la mar!
Ja després ho veim mentre caminam per sa platja. Amb sa calma, ses restes de fulles encatifen ses voreres i es racons baixos des fons submarí. És com una gran entapissada de munts foscs i humits "d'alga", de sa planta posidònia, per toooota sa vorera!
Crèdits d'imatge, modificada de: Gerardgiraud https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... _sable.jpg
Alguns flocs i restes de beines i fulloles en es final tornen esferes de fibra marró! Si rodolen prou entre ses dunetes, amb so compactar i es desgast... Són esferes gairebé perfectes! I les nomem 'pilotes d'alga', o també es coneixen per ses 'bolles den Neptú'!
Més formalment aquestes les nomen egagròpiles. I és que son jn poc com ses bolles peludes de restes no digerides expulsades per aus i altres animals, com per exemple es moixos. O semblen de pèls de cabra!
Imatge modificada per a fer una broma aquí,
a partir d'una imatge original de domini públic.Dispositiu submarí TOP SECRET!
Planta "olives" submarines modernes. No són només de popó!
I després creixen totasoles, tornen com a egagròpiles de cultiu submarí futurista.
I quan són prou madures les recull en secret. O se les hala!
-Es meu plaer de déus! No toquis ses meves pilotes, o et molest! Di plaere eeeh!!
Diu sa cabra, com una danaide de s'aigua, en danès!
Ses restes humides de ses fulles pes fons marí atreuen as cuquets i animalons filtradors de detrits, com es puu.
Foto de dos crustacis de puu.
I hi ha estols de peixos encantats de remenar aquest fons entapissat de fulles amb animalons! Pentura hi cacen cuquets i aquest puu de sa foto, o una altra espècie de puu similar...
I potser que alguna mena de puu piqui i parasiti es peixos? Perquè a mi sí que em piquen mentre ned recollint fils i plàstics en remull... Quan sense voler aixec es fems des fons marí, o ses restes de fulles aferrades... Quan floten o ho remèn sembla que s'excita un caramull de puu, puces o cuques de mar! Tornen hiperactives! Em piquen fort a ses parts toves de sa pell, a ses cuixes, o em queden aferrades picant-me entre es cabell des clatell. Ai, ai!
Amb ses ones marines calmades ses fulles de posidònia decanten, i s'espai submarí de sa cala torna lluminós, net i polit.
És un espectacle veure-hi sa vida nedant i es fons entapissat de fulles. Hi ha moments en que es peixos estan ben actius. Potser passa més es dematí o s'horabaixa, amb so Sol baix...?
Ses caletes marines a recer es tornen com un jardí de vida, o com un camp submarí sense caminois. Plenes de peixos i rajadetes comportant-se com ovelles jugant i pasturant, porquets grufant, o estols de gallines i gorrions cercant cucs.
Què deu ajudar, o perjudicar, a sa posidònia?
Tal vegada s'èxit de s'arrelament i des creixement varia segons es tipus de substrat? Si és de grava, arena o roca... O si hi ha disponibilitat d'algun nutrient especial, o algun component des substrat? D'un metall, com es ferro, o altres...?
Art suggerent i humor amb una planta similar, Thalassia testudinum? Retall a baixa resolució d'una imatge creada per Bruce Mozert (aprox. 1950)
Sa temperatura massa alta afecta es creixement de sa posidònia. Però, si es relleu des fons eleva ses corrents fondes fredes, deu patir menys calorassa?
La perjudicam amb...
-Sa calor i onatge pes canvi climàtic i s'efecte hivernacle que provocam.
-Sa terbolor i enterrament pes trànsit d'embarcacions a zones poc fondes, amb ses extraccions i abocaments de materials des fons, escorrenties, removent s'arena de ses dunes, obres que alteren sa dinàmica costera...
-Xocs amb cadenes o àncores, sa pesca, naufragis, residus grossos. Remoguts amb so vaivé afecten cobrint, llaurant, arrabassant, erosionant es fons... Ses ones remouen i reacomoden durant anys es fems més grossos, i arrabassen s'arrel de més plantes!
-Abocant contaminants, clavegueram, residus de ramaderia, industrials, urbans, de navegació a motor, salmorres de purificar aigua...
-Afavorint espècies d'algues invasores buidant es llast d'aigües foranes.
-Abocant massa aigües amb excés de residus orgànics o adobs. Que pot perjudicar fent crèixer massa espècies que enterboleixen s'aigua, o asfixiar es fons.
Ses mortaldats i acumulacions massa grosses i duradores de posidònia i algues poden crear un cercle vicios. Més acumulacions de restes i a més racons, que poden perjudicar similar, asfixiant es fons.
Una acumulació de fulles normalment es resol totasola, de forma natural i sana. On queden detrits estancats es netegen amb sa pluja, vents, corrents, ones... Es fems es dispersa, o va a cap a fora o a alguna clariana buida i baixa on afecta menys.
Potser seria "útil" per això es seu cercle de fades? Són ets espais buids rodonencs a dins es seus prats. Però hi podrien ser per diversitat de "motius", encara incerts: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fades
Cal anar amb cura, perquè si s'afecta a una part important de sa planta aquesta no es recupera, o molt lent. I és que creix moooolt a poc a poc! S'estén pocs centímetres en mooolts anys, o segles! En uns pocs segons, amb una àncora a mal lloc, es pot destruir s'avanç de segles enrera i per es futur!
No és el mateix tallar sa fulla que creix ràpid i que cau a cada tardor, que arrabassar s'arrel o sa tija!
Seria similar amb altres plantes o arbres terrestres, com per exemple un roure, un ametler o una palmera de garballó. Per a tots ells trepitjar o remoure unes fulles caigudes no els afecta massa... Ni tallar unes poques fulles vives que es regeneren cada any. És molt pitjor talla'ls-hi ses branques, es tronc o arrabassar s'arrel! I això que aquests arbres i palmeres cada any fan llavors! Però sa posidònia no fa llavors cada any, sinó que es sol reproduir allargant-se lentíssim, un poquiu de centímetres en segles!
Crèdits: Albert kok https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... donia1.jpg
Sa posidònia és un graaan tresor:
-És del millor alliberant oxígen o acumulant i enterrant gasos d'efecte hivernacle! Més que sa majoria de sa selva, es boscs i moltes algues!
-Aclareix, filtra i neteja s'aigua, acumula i enterra es contaminants i residus pes fons! O els reté i treu a fora la mar.
-Construeix un microhàbitat ben ric! Com un bosc de fulles i tiges ple d'animalons!
-Hi viuen i crèixen molts animals formadors d'arena, inclús de color rosa!
-Ses fulles caigudes i acumulades tornen com una sopa nutritiva!
-Ses restes amuntegades i eixutes a sa platja apantallen es vent. Fan de barrera de s'erosió de ses dunes, i hi capturen s'arena...
-I ses restes eixutes fa mooolt bona olor! És bona per a descansar-hi, un llit com un coixí! I no s'aferra com s'arena!
-S'arrel construeix esculls que frenen ses ones i s'erosió!
-Ses fulles i ses mates frenen ses rompents de ses onotes! I també sa "sopa" de ses restes de ses fulles!
S'aigua que és com un brou fosc, amb restes de sa planta, i que frena ses rompents de ses ones.
Imatge de Dimitris Poursanidis, 2014 https://www.climate.gov/media/14821
Sa posidònia construeix esculls que tornen com roca i protegeixen de ses onotes!
Si ho cuidam,
viurem bons capficos!
I sa platja més guapa!
Art suggerent amb una planta similar, Thalassia testudinum? Retall a baixa resolució d'una imatge creada per Bruce Mozert (aprox. 1950)
I qui no ho cuidi,
ja pot anar... A fer capficos amb
sa cabra Di Plaere! 
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...
