Idò, en un cocó gros i mig banyat hi havia això:
Moltes clovelles, uns pocs fruits, un "parell" de llavors petites i fulles.
Ep! Sa moneda ja era meva. I, tanmateix, haurien quedat feos a sa foto es paperets banyats bruts de color lila rarot. Ehem, com billets, ehem...
És broma!
Vegeu que sa base de ses fulles fa un estoig de fulles marrons. I a sa punta hi mig guaita una tija gruixada, negra. És dura i lleugera, com un tub esponjós.
Si aquesta tija s'eixugués, semblaria un dard o una ploma!
Altres són més corbades, o es bifurquen, o tenen una lígula petitona arran d'on neix sa fulla verda. Són parts d'un vegetal submarí que de forma popular nomem alga, alga de vidrier, altina i posidònia. Que biològicament no és una alga, sinó que és més complex, una planta superior amb teixits diferenciats i órgans, vasos de transport de saba, i fulles, tija, arrels, flors, fruits...
És una herba submarina des gènere Posidonia, de s'espècie Posidonia oceanica, que només viu a la mar Mediterrània. I ses altres espècies de posidònies només viuen a Austràlia, com per exemple sa Posidonia australis, P. ostenfeldii, P. robertsoniae, P. sinuosa i sa P. angustifolia.
Uns bons grapats de desenes de milions d'anys enrera sa posidònia era una herba més terrestre, després s'adaptà a viure a la mar salada.
Mirant de prop es fruits, destaca un que conserva sa branca, es seu peu, que nomem peduncle. I ses fulloles per on s'aferrava a sa planta les diuen bractèoles, o bràctea.
Per s'aspecte, a aquests fruits informalment els nomem oliva de mar, tot i que biològicament són baies. Perquè si es mira bé, sa seva llavor no té una capa dura i gruixada com una closca de pinyol d'oliva.
I és que costa diferenciar una baia d'una oliva (drupa). Per mi que depèn de quina capa de cèl·lules té dura. I aixi, resulta que són olives (drupes) ses fruites de pinyol com per exemple s'albercoc, prunes o cireres. I ses mores de mata de batzer, o es coco, es cafè, pistatxo, s'ametla i anous.
Però, són baies es dàtil, es cacau, s'alvocat, síndria, meló o ses mores de s'arbre morera.
I ui, ui... es fruits de sa foto potser semblen una mica massa petits. Tal vegada d'una planta que patí calor i florí prest,?
Si no arrelen, potser se les menja algun cranc. En tot cas, després de sa foto es van retornar a s'aigua des cocó.
Sa llavor que tengui èxit arrelarà i creixerà de pressa, en unes setmanes, vegeu:
Adaptat de:Guerrero-Meseguer L, Sanz-Lázaro C, Marín A (2018) Understanding the sexual recruitment of one of the oldest and largest organisms on Earth, the seagrass Posidonia oceanica. PLoS ONE 13 (11) https://doi.org/10.1371/journal.pone.0207345
(A)Fruit de posidònia FP, clovella / NRS, llavor / R1, arrel primària.
(B) WS Llavor d’una setmana R1, arrel primària / H, pèls adhesius / Rh, rizoma / L, fulles.
Adaptat de: Pereda Briones, Laura & Infantes, Eduardo & Orfila, Alejandro & Tomas, Fiona & Terrados, Jorge. (2018). Dispersal of seagrass propagules: Interaction between hydrodynamics and substratum type. Marine Ecology Progress Series. 593. https://doi.org/10.3354/meps12518
Vegeu (a) arrelament de posidònia al llarg de setmanes. I adalt i a l'esquerra, en altres escales, llavors més petites de dues plantes submarines mediterrànies més,
(b) es gram, Cymodocea nodosa, i sa
(c) Zostera marina, absent a la mar Balear.
Zostera marina viu en altres llocs de la mar Mediterrània, però curiosament encara no a la mar Balear. Fa poques desenes de mil·lennis que arribà via Atlàntic, originària del Japó,
vegeu: 
Yu, L., Khachaturyan, M., Matschiner, M. et al. Ocean current patterns drive the worldwide colonization of eelgrass (Zostera marina). Nat. Plants 9, 1207–1220 (2023). https://doi.org/10.1038/s41477-023-01464-3
Normalment, sa posidònia es reprodueix de manera asexual, una còpia genètica d'ella mateixa. Mitjançant extensions de tiges o arrels (estolons) amb sos que es clona. O, de forma peculiar, amb plàntules, clons que neixen de forma pseudovivípara
que allibera i marxen lluny flotant.Extraordinàriament, es reprodueix sexualment, amb flors, fruits i llavors. Així crea una nova combinació genètica amb unes altres possibilitats i opcions.
Adaptat de: Ballesteros, Enric, Cebrian, Emma, Garcia-Rubies, Antoni, Alcoverro, Teresa, Romero, Javier and Font, Xavier. "Pseudovivipary, a new form of asexual reproduction in the seagrass Posidonia oceanica" Botanica Marina, vol. 48, no. 2, 2005, pp. 175-177. https://doi.org/10.1515/BOT.2005.026
(b): Planta de posidònia, i (f) flor amb fruit, i (p) dues plàntules pseudovivípares.
(c): Tres plàntules pseudovivípares amb (fp) peduncle floral, i (r) dues arrels incipients.
Ses corrents i ones tranporten lluny a ses plàntules i llavors, i cauen a fons diferents. Així, a la llarga, s'espècie troba llocs nous, encara amb més opcions i possibilitats variades per a poder sobreviure i adaptar-se as canvis ambientals.
Sembla una estratègia útil, perquè sa posidònia ara està més estressada per sa calor marina, contaminació, terbolor, ombra, erosions...
Adaptat de: Pereda-Briones L, Infantes E, Orfila A, Tomas F, Terrados J (2018) Dispersal of seagrass propagules: interaction between hydrodynamics and substratum type. Mar Ecol Prog Ser 593:47-59. https://doi.org/10.3354/meps12518
Si sa plàntula o sa llavor troben una bona zona, sa nova posidònia creixerà formant una mata. Llavonses s'estén tira-tira durant milers d'anys, creant un prat submarí amb microhàbitats tan rics com boscs.
Per exemple, entre Formentera i Eivissa hi ha prats crescuts des d'una sola llavor, i arriben quilòmetres lluny. Sa planta nasqué fa un bon grapat de desenes de milers d'anys, quan la mar era molt més baixa.
En aquells mil·lennis, un sireni tataria i tastaria sa posidònia? Es trobaren diverses restes anteriors a Balears (Cañigueral, 1952) que semblaven d'un parent llunyà des dugong. Possiblement Metaxytherium subappenninum, que visqué almenys fins fa un parell de milions d'anys. Aquest sireni desenterrava i menjava rizomes de posidònia amb ullals d'un pam. Es seu cos faria uns 4-5 m de llarg, com es manatí que ara viu devers s'Atlàntic. Més que es dugong que ara viu a s'Índic-Pacífic Est. I menys que s'antic dugong boreal Hydrodamalis gigas de 9 m, i que visqué en es Pacific Nord almenys fins fa uns dos segles i mig.
Le rhytine boréal. L'Ouvrière, n° 26, 1898. Bibliothèque Nationale de France. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k4598613n/f1.item
Hydrodamalis gigas
Ses posidònies australianes també s'estenen així, i són antigues. Hi ha boscs espesos de centenars de quilòmetres quadrats de Posidonia australis. I una planta d'un fruit de fa milers d'anys hi ocupa centenars de milers de metres quadrats.
Imatge de Dimitris Poursanidis, 2014 https://www.climate.gov/media/14821
Xino-xano, s'arrel de sa posidònia construeix esculls. I es tornen durs com una roca!
Ses fulles li cauen cada primavera d'hivern (tardor). Quan ja li ha crescut una mica de sa fulla nova que li neix cada any. Llavonses, un volum descomunal de fulles velles floten i es remouen. I es van allunyant, dispersant, o s'acumulen apart.
Durant ses calmes marines ses fulles caigudes reposen i entapissen sa superfície. Es desfan molt a poc a poc, en detrits que atreuen una infinitat d'animals filtradors.
Ses restes de posidònia alimenten esponges i vida gairebé microscòpica, cucs... i es mol·luscs com es nudibranquis, que semblen bavoses vestides de reina de carnaval multicolor tot l'any. I varietat de marisc, com ses copinyes i caragols de mar, o de crustacis com ses gambes, llagostes, crancs i puu.
Puu.
Alguna espècie de puu també pica o parasita peixos? Perquè quan aixec una deixalla des fons, i accidentalment faig flotar ses fulles, s'excita un caramull de puu, puces o cuques de mar. I alguna vegada em piquen a ses parts toves de sa pell, ses cuixes i entre es cabells des clatell.
Quan hi ha calma, s'aigua torna ben neta i transparent. Amb so Sol baix, en es crepuscles i a s'hora blava, és encaptivador observar animals per sobre des fons entapissat de fulles de posidònia. Una allau de vida variada hi cerca detrits, o hi caça ets animalons filtradors.
A es peix, pop o rajada que captura un cranc o un puu, el persegueix tota sa colla! També se'ls veu en comparsa, com una rua o passacarrers. Amb so pop mimetitzat, desfressat de què se jo, i uns peixos variats que s'hi relacionen. Cooperant, compartint vigilàncies i espai proper, mirades i informacions de perills i per a caçar preses. Inclús es pop ensinistra un peix a copets, o a pedrades, potser si pelluca més preses que la resta, o tal com li rota? Si el posa en evidència, fent un feo as seu camuflatge d'escórpora? I és que a pics es pop tria un lloc estrany per a fer d'escórpora. En un terreny flonjo, molt enterrat a davall s'arena i fulles caigudes.Suggeriment musical
Engulfed Cathedral, d'Isao Tomita reinterpretant a Debussy, clicant a
https://youtu.be/RjSHXopRpJY 
Ses ones apropen ses fulles caigudes cap a sa vorera marina. S'acumulen en un brou dens i fosc, o les esquitxen a terra. Si hi ha molta part d'arrels, rizomes o tiges de posidònia potser és un possible indici de que sa planta ha patit calor, erosions per ones, contaminació, ferida...
Sa posidònia crea efectes que frenen s'erosió més potent des litoral. A sa rompent de ses ones li costa avançar i d'empènyer si hi ha es brou de fulles caigudes, es prat de sa mata viva i ets esculls que sa planta construeix amb ses seves arrels.
I sa planta també ajuda a crear arena, perquè a damunt de cada tija i fulla hi creix aferrada vida petitona que es desfà en grans d'arena.
També hi havia això en remull prop des cocó amb sos fruits de sa primera foto, mostrada en es principi de s'entrada.
Tooot anà as sac boia, i cap a ses papereres!
Però nooo, es papers bruts liles amb estampetes de plàstic iridescents. I que tendrien un caramull de microplàstics, perquè hi deien "500"... invisibles de tan petits! Tanmateix no es veurien bé a sa foto, i els vaig estotjar apart.
És broma!
En es principi de s'hivern hi ha més possibilitats d'observar, localitzar i recollir ses deixalles ocultes davall sa mata de posidònia. Aleshores només té sa fulla nova petita, i es fons submarí queda destapat. Durant la resta de s'any estan cobertes per es mini bosc ombrívol de fulles llargues i altes de posidònia.
Cercar quan està destapat serveix de truc per a saber per on anar amb més cura. Descobrint sa vida delicada, com ses nacres de roca, i es cucs que es despleguen fent ventalls en espiral, ets espirògrafs. O ses formacions d'algues ramificades. I ses branquetes de color rosa des foraminífers microscòpics. I es briozous ramificats i delicats que semblarien corall vermell, però amb tentacles taronges. Tot d'éssers que la resta de s'any viuen ocults entremig de sa posidònia.
Adaptat de: Sanchez-Vidal, A., Canals, M., de Haan, W.P. et al. Seagrasses provide a novel ecosystem service by trapping marine plastics. Sci Rep 11, 254 (2021) https://doi.org/10.1038/s41598-020-79370-3
En es fons submarí es mesclen ses restes de fulles velles caigudes, i ses de beines i arrels arrabassades de posidònia. I també ses d'algues vertaderes, i es fems de plàstics, teixits, fils, i altres deixalles.
(Fems ≈ "escombraries", singular/plural.
Vegeu https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=f ... search=fem
https://deiec.iec.cat/#c_fem_0) Es fems decanten i agrupen segons sa seva dinàmica, per sa forma o sa densitat. Allò dens i rígid fa un vaivé diferent a allò més lleuger i del que es va desfilagant. Algunes semblen es borrissols de cabells que aparèixen per es fons de ses piscines urbanes de natació brutes, o es que rodolen per enterra des domicilis de peluts en es dies de vent.
Reposen per es fons d'arena de la mar, per damunt i alrededor de ses dunes submarines efímeres. Amb s'anar i tornar de cada ona fan vaivé cap a sa base de ses dunes, i a seguir ses seves línies. Es van estenent, allargant, i hi rodolen i tornen com cilindres més o menys descambuixats. Si hi mirau ho trobareu fàcil, basta anar observant ses dunes que hi ha alguns dies en es fons submarí. La mar i ses dunes amassen es borrissols de fems lleugers tal com noltros feim xurros i manualitats de pasta, fang o plastilina.
I a poc a poc, amb so vaivé repetit, es flocs es van compactant tant que ets espais per entremig seu s'estrenyen i tornen com un gambaner fi, o més opacs. Filtren i capturen bocins de fibres petitoníssims, trossos de fils, microplàstics o grans d'arena.
Adaptat de: Gerardgiraud https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... _sable.jpg
Si rodolen prou, es flocs opacs tornen densos com pilotes de fibra marró. Amb sa forma d'esferes gairebé perfectes, que nomem 'pilotes d'alga', o també les nomen ses 'bolles den Neptú'.
Formalment les nomen egagròpiles. Tal com ses restes no digerides que tosseixen ses aus, moixos i molts altres animals.
Idò, almanco fins fa poques dècades deien que aquestes bolles de sa platja eren de pèls d'ases i cabres!
Adaptat d'original de domini públic.
Dispositiu submarí TOP SECRET
Nooo caga bolletes de popó!
Discretament sembra pinyols com d'olives, 
d'on creixeran pilotes egagròpiles. Que recull en estar madures, 
però... ep, se'n hala alguna d'amagatotis! 
-BéeeeE de déus! No molestis s'alga! No toquis ses pilotes, o di plaere, et molestaré béeeeE!
Diu sa cabra d'aigua, mig en danès. Idò, és tota una danaide. 
És broma!
Adaptat de: Bruce Mozert (~1950) https://en.wikipedia.org/wiki/Bruce_Mozert Humor suggerent des sudest dets EUA. Thalassia testudinum, Zostera marina, Halodule wrightii?
Què deu ajudar, o perjudicar, a sa posidònia? S'arrelament i creixement varia segons sa llum, onatge, es tipus de substrat, si és de roca, grava, arena... I possiblement de si hi ha disponibilitat d'algun nutrient o component especial, com per exemple certa microvida, ferro o altres minerals... O sa temperatura massa alta l'afecta malament, però pateix menys si es relleu des fons li atraca ses corrents d'aigües fondes fredes.
La perjudicam amb...
-Sa calor i onatge per es canvi climàtic i s'efecte hivernacle que provocam.
-Sa terbolor i enterrament per es trànsit d'embarcacions a zones poc fondes, amb ses extraccions i abocaments de materials des fons, escorrenties, removent s'arena de ses dunes, obres que alteren sa dinàmica costera...
-Erosions per sa pesca i fondeig de navegació, o amb deixalles remogudes amb so vaivé de ses ones. P. ex. cadenes i àncores, pesca fantasma amb fils i xarxes, cordes i peus de fondeig, embarcacions esmicolades o mobiliari urbà vandalitzat. Afecten cobrint, llaurant, arrabassant.
-Abocant contaminants o pesticides, alguicides, herbicides via clavegueram, pluvials, torrents, amb residus de piscines, ramaderia, regs, industrials, urbans i de neteja. O olis de navegació a motor, salmorres de purificar aigua.
-Afavorint espècies d'algues invasores buidant es llast d'aigües foranes.
-Abocant excés de residus orgànics, adobs, excrements. Inclús fósfor d'orina per massificació de banyistes. Creixent espècies que enterboleixen racons poc renovats d'aigua marina. Poden arribar a asfixiar es fons.
Una acumulació de fulles puntual i anual normalment es desfà de forma natural. Ses restes també es dispersen tira-tira amb sa pluja, vents, corrents, onatges. Van cap a fora esquitxades, o a clarianes buides. Per ventura alguns cercles de fades hi tenguin relació, vegeu que costa saber perquè existeixen, és incert, o podria ser per motius variats:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fadesA vegades en alguns punts pot haver un cercle viciós de mortaldats i acumulacions massa grosses i duradores. A racons estancats amb algues i microalgues, contaminacions i aigües brutes urbanes, de camps i de sa massificació humana.
Em recorda a s'arena eixuta d'algunes platges on hi havia enfilolls amples amb moltes closques de mol·luscs morts almenys devers ets anys 70s-80s o 90s. Per atravessar-ho calia caminar protegint es peus descalços. Possiblement sa mortaldat de bivalves seria per onatges i per sa temperatura, o contaminacions, malalties, o ses "regeneracions" artificials de platges o obres litorals. I ses closques es netejaven o dispersaven a màquina, i ses més belles senceres també es recollien com souvenirs gratis.
Cal anar amb cura, perquè si s'afecta a una part important de sa planta aquesta no es recupera, o molt lent. Creix o es reprodueix ben a poc a poc, només s'estén uns centímetres en un grapat d'anys. En un gest, per exemple amb una cadena o una àncora a mal lloc, es pot destruir s'avanç de segles enrera, i per es futur.
Moure ses fulles caigudes no les afecta massa, ni tallar unes poques puntes de fulles vives, que si va bé i no emmalalteixen es regeneren, sa fulla creix de pressa i després cau a sa tardor. Però sí que les afecta bastant arrabassar massa part de sa fulla, sa beina, tija, rizomes o s'arrel.
Adaptat de: Albert kok https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... donia1.jpg
Sa posidònia és un graaan tresor:
-És del millor alliberant oxígen o enterrant gasos d'efecte hivernacle. Més que sa majoria de sa selva, es boscs i moltes algues.
-Aclareix, filtra i neteja s'aigua. Agrupa i enterra es contaminants i residus per es fons. O els reté i treu a fora de la mar.
-Construeix un microhàbitat ric com un mini bosc de fulles i tiges ple d'animalons.
-Hi viuen i crèixen molts animals formadors d'arena, inclús de color rosa.
-Ses fulles caigudes i acumulades tornen com una sopa nutritiva.
-Ses restes amuntegades i eixutes a sa platja apantallen es vent. Fan de barrera de s'erosió de ses dunes, i hi capturen s'arena.
-Ses fulles ben eixutes fan bona olor. És bona per a descansar-hi, fa un llit com de coixí (es nom d'alga de vidrier ve de s'ús com amortidor d'embalatge de vidre). Es desferra i neteja més fàcil que molta arena de platja que fa com picadís. Sa fulla eixuta i sencera és senzilla de netejar de sa tovallola i de sa pell eixuta a la vista (però no tant si està inaccessible a s'esquena).
-Ses mates vives i sa "sopa" de ses fulles caigudes frenen ses rompents d'onatges.
-S'arrel construeix esculls que també frenen ses ones i s'erosió.
-Es prats marins filtren i redueixen es patògens humans en es medi i en es marisc. Inclús es resistents a antibiòtics. Vegeu un vídeo i dos recerques, clicant a
https://youtu.be/Mt3za0G6ack 
Seagrass Ecosystems Can Significantly Reduce Human Bacterial Pathogens in Seafood
https://doi.org/10.1038/s41893-024-01408-5 
Seagrass ecosystems as green urban infrastructure to mediate human pathogens in seafood.
https://doi.org/10.1007/s00227-021-03963-3 Lower Vibrio spp. abundances in Zostera marina leaf canopies suggest a novel ecosystem function for temperate seagrass beds.
Adaptat de: Bruce Mozert (~1950) https://en.wikipedia.org/wiki/Bruce_Mozert Humor suggerent des sudest dets EUA. Thalassia testudinum, Zostera marina, Halodule wrightii?
Si ho cuidam, viurem bons capficos, sa platja guapa!
I qui no ho cuidi, ja pot anar...
a fer capficos amb sa Cabra di Plaere
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Instagram, WhatsApp...
