Page 45 - Es Busqueret 47

joan cesari

de materials, però implica una impor- desfer-se al cap d’uns anys, i així l’au en limitacions del sistema. Si bé sense
tant dedicació de recursos humans per queda lliure una vegada l’emissor ja ha dubte aquests primers seguiments as-
al seguiment al camp, que tanmateix acabat la seva vida útil. Algunes mila- senyalaren les zones d’ús més intens,
aporta generalment una precisió de lo- nes (les que han sobreviscut a les di- segurament foren insuficients per de-
calització poc acurada en les lectures ferents amenaces) han portat l’emissor tallar absolutament els moviments dels
a molta distància. D’altra banda, quan durant molt de temps (un exemplar va diferents exemplars seguits. La situació
hem pogut aconseguir suport econò- emetre durant 7 anys!) i fins i tot s’han és molt diferent per als seguiments re-
mic suficient, s’han utilitzat també tec- reproduït diverses temporades amb alitzats en els altres dos períodes, uti-
nologies de seguiment amb localització èxit. A l’altre costat d’aquesta possible litzant tecnologia superior. En ambdós
GPS i transmesa pel sistema de satèl·lits petita incomoditat, un volum enorme casos observam com s’han registrat lo-
Argos (10 exemplars) o a través de la d’informació d’alta qualitat que ha estat calitzacions de forma molt més disper-
xarxa GSM (13 exemplars), que aporten fonamental per a la conservació de la sa, estenent-se a la major part de l’illa.
una gran millora qualitativa (errors de població insular. Anant més enllà de la simple extensió
pocs metres) i redueixen la dedicació En primer lloc, hem pogut deter- de les localitzacions, aquestes es distri-
de personal, però d’altra banda supo- minar l’ús que la milana fa de l’espai bueixen de forma més densa a deter-
sen un elevat cost de materials. minades àrees, tal i com es presenta als
mallorquí, i els canvis que ha experi-
I no li molesta l’emissor a la mi- mentat al llarg de dues dècades. Al gràfics.
lana? Hem hagut de respondre moltes llarg d’aquests 19 anys de monitoreig Sense oblidar les limitacions qua-
vegades a aquesta pregunta (i ho se- podem destriar diferents períodes de litatives de la informació obtinguda en
guirem fent les que facin falta). Lògi- seguiment. Així, entre els anys 2000 i el primer període, observam una pro-
cament a la milana de forma individual 2008 es varen realitzar 136 jornades de gressiva extensió en l’àrea de campeig.
l’emissor no li aporta res avantatjós, i es- seguiment corresponents a 41 exem- Comparant les dades de qualitat equi-
taria més còmoda sense. S’ha establert plars, utilitzant tecnologia de ràdio. Pos- parable, obtingudes en els seguiments
que les aus poden transportar un 3% del teriorment, entre els anys 2009-2014 de 2009-2014 i de 2018-2019, resulta un
seu pes sense que això li perjudiqui el i 2018-2019 s’han utilitzat tecnologies clar increment en la superfície de l’àrea
vol. Així, un emissor de 30 grams supo- GPS sobre 20 exemplars, que han apor- de campeig, i d’altra banda, s’aprecia
sa aproximadament aquest 3% del pes tat un nombre molt superior de localit- un canvi en la localització de les zones
d’una milana. Però de fet la milana se- zacions corresponents a 8.038 jornades d’ús més intens. Així, la dominància de
gurament pot transportar molt més, ja de seguiment. Com es pot apreciar al la zona situada entre Bunyola i Santa
que a causa de les seves ales enormes gràfic de la plana anterior, la qualitat Maria, que ja apareix al primer període
té una relació pes/superfície alar molt de la informació obtinguda mitjançant de seguiment i es confirma en el segui-
baixa. L’aparell es col·loca mitjançant un el seguiment per ràdio (període 2000- ment de qualitat realitzat entre 2009 i
arnès de tefló que està dissenyat per 2008) és bastant bàsica a causa de les 2014, perd força en els seguiments més

EB47 - 45