Page 40 - Es Busqueret 47
P. 40

joan cesari





             L’any 1999, quan vàrem iniciar     L’any  següent,  amb  l’experièn-  darrers censos estableixen una pobla-
        aquest camí, érem ben conscients de   cia i ajuda dels companys menorquins   ció de 2.312 parelles i una certa estabili-
        que la població de milana a Mallorca   adoptàrem  per  a  Mallorca  la  metodo-  tat actual, s’ha estimat una reducció del
        estava passant per una crisi. El 1993,   logia que ells estaven aplicant per tal   30,63% en el període 1994-2014, fet que
        en el marc del pla de conservació dels   de monitoritzar exemplars, i així poder   ha motivat la seva consideració com
        rapinyaires dirigit per la Conselleria de   indagar sobre els factors que havien si-  “en perill d’extinció” al catàleg espanyol
        Medi Ambient, es va establir que la po-  tuat la milana al llindar de l’extinció. La   d’espècies amenaçades.
        blació estava formada per 23-27 pare-  peça clau: el ràdioseguiment.        La  primera  temporada  de  mar-
        lles  concentrades  a  la  zona  de  la  Co-  La milana és una espècie endè-  catge només aconseguírem col·locar 8
        muna de Bunyola. Una població bastant   mica del Paleàrtic occidental, amb una   emissors (tots els polls dels nius loca-
        minsa en relació a la que devia haver   població estimada de 25.200-33.400   litzats). Un any més tard ja teníem clar
        dècades abans, quan la milana era ha-  parelles. Actualment està llistada com   per què la milana havia arribat al llindar
        bitual arreu de l’illa i ben coneguda per   a Gairebé Amenaçada (NT) a la llista   de  l’extinció:  7  dels  exemplars  ja  eren
        la pagesia. Però només 6 anys després,   vermella de la UICN, amb una tendèn-  morts, tots ells enverinats. El marcatge
        en el 99 semblava que la situació enca-  cia  regresiva  en  conjunt  però  amb  si-  amb emissors s’havia demostrat com
        ra havia empitjorat. A Menorca, on afor-  tuacions diferents al sud, centre i nord   una  eina molt poderosa per  localitzar
        tunadament  ja  feia  anys  que  estaven   d’Europa.  Fins  als  anys  70  del  segle   baixes,  i  també,  clar,  per  a  determinar
        monitoritzant l’espècie, el daltabaix ha-  passat  va  experimentar  una  reducció   quin ús del territori feien les milanes
        via estat encara pitjor. En poc més d’una   en les seves poblacions a causa de la   mallorquines.
        dècada havien passat de 135 parelles a   persecució, una situació que es va es-
        només 6. La primera recerca a Mallorca   tabilitzar entre els 70 i els 90. A partir   Al llarg d’aquestes dues dècades
        ens indicà que la situació era límit: lo-  dels anys 90 les poblacions del nord   de marcatge i seguiment hem utilitzat
        calitzàrem només entre 6 i 8 parelles a   d’Europa (especialment les de Suècia,   diferents tecnologies, en funció de la
        la zona de Bunyola. Probablement ens   Polònia,  Suïssa  i  Regne  Unit)  s’han  in-  disponibilitat financera. La més utilitza-
        passaren inadvertides algunes parelles   crementat progressivament mentre les   da (234 exemplars) ha estat el ràdiose-
        a zones properes, però la dada eviden-  poblacions més importants, situades a   guiment, utilitzant emissors de la banda
        ciava un clar empitjorament d’una situ-  Alemanya,  França  i  Espanya  han  patit   dels 150-151 MHz, receptors específics
        ació ja molt complicada. Si no s’actuava,   una minva important. A Espanya, on els   i  antenes direccionals.  Aquesta  meto-
        l’extinció era imminent.                                                dologia  és  la  més  econòmica  a  nivell

     40 - EB47
   35   36   37   38   39   40   41   42   43   44   45