Page 40 - Es Busqueret 47

joan cesari

L’any 1999, quan vàrem iniciar L’any següent, amb l’experièn- darrers censos estableixen una pobla-
aquest camí, érem ben conscients de cia i ajuda dels companys menorquins ció de 2.312 parelles i una certa estabili-
que la població de milana a Mallorca adoptàrem per a Mallorca la metodo- tat actual, s’ha estimat una reducció del
estava passant per una crisi. El 1993, logia que ells estaven aplicant per tal 30,63% en el període 1994-2014, fet que
en el marc del pla de conservació dels de monitoritzar exemplars, i així poder ha motivat la seva consideració com
rapinyaires dirigit per la Conselleria de indagar sobre els factors que havien si- “en perill d’extinció” al catàleg espanyol
Medi Ambient, es va establir que la po- tuat la milana al llindar de l’extinció. La d’espècies amenaçades.
blació estava formada per 23-27 pare- peça clau: el ràdioseguiment. La primera temporada de mar-
lles concentrades a la zona de la Co- La milana és una espècie endè- catge només aconseguírem col·locar 8
muna de Bunyola. Una població bastant mica del Paleàrtic occidental, amb una emissors (tots els polls dels nius loca-
minsa en relació a la que devia haver població estimada de 25.200-33.400 litzats). Un any més tard ja teníem clar
dècades abans, quan la milana era ha- parelles. Actualment està llistada com per què la milana havia arribat al llindar
bitual arreu de l’illa i ben coneguda per a Gairebé Amenaçada (NT) a la llista de l’extinció: 7 dels exemplars ja eren
la pagesia. Però només 6 anys després, vermella de la UICN, amb una tendèn- morts, tots ells enverinats. El marcatge
en el 99 semblava que la situació enca- cia regresiva en conjunt però amb si- amb emissors s’havia demostrat com
ra havia empitjorat. A Menorca, on afor- tuacions diferents al sud, centre i nord una eina molt poderosa per localitzar
tunadament ja feia anys que estaven d’Europa. Fins als anys 70 del segle baixes, i també, clar, per a determinar
monitoritzant l’espècie, el daltabaix ha- passat va experimentar una reducció quin ús del territori feien les milanes
via estat encara pitjor. En poc més d’una en les seves poblacions a causa de la mallorquines.
dècada havien passat de 135 parelles a persecució, una situació que es va es-
només 6. La primera recerca a Mallorca tabilitzar entre els 70 i els 90. A partir Al llarg d’aquestes dues dècades
ens indicà que la situació era límit: lo- dels anys 90 les poblacions del nord de marcatge i seguiment hem utilitzat
calitzàrem només entre 6 i 8 parelles a d’Europa (especialment les de Suècia, diferents tecnologies, en funció de la
la zona de Bunyola. Probablement ens Polònia, Suïssa i Regne Unit) s’han in- disponibilitat financera. La més utilitza-
passaren inadvertides algunes parelles crementat progressivament mentre les da (234 exemplars) ha estat el ràdiose-
a zones properes, però la dada eviden- poblacions més importants, situades a guiment, utilitzant emissors de la banda
ciava un clar empitjorament d’una situ- Alemanya, França i Espanya han patit dels 150-151 MHz, receptors específics
ació ja molt complicada. Si no s’actuava, una minva important. A Espanya, on els i antenes direccionals. Aquesta meto-
l’extinció era imminent. dologia és la més econòmica a nivell

40 - EB47