Page 49 - Es Busqueret 44

sa i de Tagomago, amb les subespècies canae (Illa des Canar),
calderensis (illa des Calders) i cisternasi (illa grossa de Santa
Eulàlia).
La distribució d’aquests caragolins, sembla que ve determi-
nada per accidents geogràfics que actuen com a barreres
naturals.
A Mallorca hi viu la Xerocrassa frater, que també es troba
a sa Dragonera, amb una distribució molt desigual. Compta
amb les subespècies pollenzensis (de s’illeta de Sóller, gran
part de Tramuntana, la Victòria d’Alcúdia...), muntaneri
(pròpia de les zones més altes de Tramuntana, Gorg Blau...)
i pulaensis (Artà, Son Servera i Sant Llorenç).
A Menorca hi viu arreu la Xerocrassa nyeli que curiosament
també es troba en el llevant i sud mallorquí (Santanyí, Por-
to Colom, Artà...) així com a Cabrera. Conviu amb l’espècie
X. cardonae, molt més localitzada.
A l’Illa des Conills i a gran part de Cabrera, hi viu X. ponsi
perfectament mimetitzada entre les roques. Sembla per-
tànyer al mateix grup de la X. homeyeri de distribució in- Xerocrassa frater (ventral)
termitent (es Salobrar, Llucmajor, Cura...). Recentment s’ha
descobert la ferrutxensis, carateritzada per tenir pels a la
closca i que és pròpia del litoral d’Artà.
A Mallorca també hi ha l’espècie X. prietoi (Campanet, Só-
ller, Selva, Pollença...) amb la quilla lateral molt pronunci-
ada, que a la zona de Muro i Can Picafort esdevé la subes-
pècie muroensis.
Durant molt de temps s’ha cregut que dos tàxons més, clau-
dinae i moraguesi, eren subespècies diferents de X. prietoi,
caracteritzades per tenir les costelles molt pronunciades.
Però resulten ser espècies diferents. La X. moraguesi viu a
Mancor de la Vall, Lloseta, Puigpunyent... mentre que la X.
claudinae només es troba a Formentor.
A la zona de Génova, na Burguesa Illetes, Peguera... hi tro-
bam la X. newka de forma molt alta i escalonada que viu
entremesclada amb la que es considerava una simple forma,
la majoricensis la qual s’estén fins a Palma i Establiments.
Ambdues es pensava eren subespècies de X. ferreri, que viu
a Cabrera, a Peguera i a Campos. La que sí resulta ser una
subespècie de X. ferreri distribuïda puntualment és la po-
brensis (de l’illa de na Pobra).
Com podeu comprovar, és complicat classificar-les, identi-
ficar-les i, a més a més, que els estudiosos es posin d’acord
entre ells, perquè un investigador pot determinar que tal
subespècie és una simple varietat i en canvi un altre afir-
mar que no. Per això, cada vegada més, els estudis genètics
guanyen molt de pes en aquestes qüestions, encara que es
segueixen emprant les tècniques de tota la vida: conquilio-
logia i estudi de la genitalia.
El que podem afirmar amb seguretat és que els incendis
forestals, els herbicides i la destrucció de boscos i garrigues
són els principals factors que les fan desaparèixer.

Xerocrassa caroli
Xerocrassa nyeli

EB44 - 49