Page 48 - Es Busqueret 44

Més que aucells

Per Xavier Canyelles
Els

caragolins

endèmics

del gènere

Xerocrassa

Xerocrassa claudinae

vegades s’ha dit que si Charles Darwin hagués cultiu, pastures o jardins, sinó a boscos ben conservats,
arribat a les illes Balears en comptes de les penyals, garrigues i litoral sense espoli.
A Illes Galápagos, la seva obra sobre l’Origen de No parlam dels caragols que la gent coneix, i que fins i
les espècies s’hagués realitzat exactament igual. Les illes
tot es consumeixen en gastronomia o que formen pla-
i illots, en general, són autèntics laboratoris naturals
gues als cultius, sinó d’uns caragolins petits, amagadis-
en els quals a causa de l’aïllament geogràfic de la mar,
les espècies evolucionen de manera independent, do- sos, que pertanyen al gènere Xerocrassa. Es desconeixen
aspectes de la seva vida, com l’alimentació, el temps que
nant lloc així a espècies i subespècies endèmiques, això viuen i com poden sobreviure llarguíssimes temporades
és, úniques i exclusives d’una zona concreta. A Balears,
de sequera a terrenys on pràcticament només hi ha
per exemple, hi viuen les moltes espècies i subespècies
pedres.
de caragolins endèmics originades per evolució a partir
d’un ancestre comú. A les Pitiüses trobam tres espècies amb les correspo-
nents subespècies: X. caroli, X. ebusitana i X. ortizi.
A les nostres illes hi trobam dos gèneres de caragols
terrestres endèmics: Allognathus (encara coneguts amb La X. caroli viu a la meitat sud d’Eivissa i als seus illots,
el nom anterior d’Iberellus) i Xerocrassa. Aquests no es però les seves subespècies viuen respectivament a l’illa
troben a zones alterades per l’home, com els camps de des Porroig (subsp. alegriae), s’Espartar i s’Espartell
(subsp. espartariensis), a Formentera (subsp. formen-
terensis) i a Conillera de Sant Josep de sa Talaia (subsp.
jaeckeli).
La Xerocrassa ebusitana es troba també a la meitat sud
eivissenca, a tot Formentera, a s’Espalmador i a s’Es-
pardell. Compta amb les subespècies següents: calasa-
ladae (s’Illeta, Cala Salada), conjungens (Escull Vermell
de ses Bledes), hortae (Illot de s’Hort), margaritae (Ses
Margalides), mesquidae (Illot de sa Mesquida), muradae
(Illa Murada), redonae (illa Rodona), scopulicola (ses Ble-
des), vedrae (es Vedrà) i vedranellensis (es Vedranell).
Xerocrassa frater muntaneri Quant a la Xerocrassa ortizi, és pròpia del nord d’Eivis-

48 - EB44