Page 53 - Es Busqueret 43

Ja teníem el que era imprescin-
dible així que, ara, agafàrem camí a
Yamanouchi on ens allotjàrem a un
tradicional Ryokan regentat per un
matrimoni d’ancians que eren tot
amabilitat nipona, però ni una pa-
raula en anglès. La sort fou topar
al mateix Ryokan amb un jove ma-
trimoni hawaià-japonès que feren
d’intèrprets. Gràcies a ells poguérem
acordar, amb el fill del matrimoni que
regentava el Ryokan, que cada matí
ens pujarien a Jigokudani i a l’ho-
rabaixa ens recollirien. Lo dit… tot
amabilitat.

Jigokudani
Berenar tradicional japonès i
amb les piles carregades. Per arri-
bar a la zona de les termes on els
macacos japonesos (Macaca fuscata)
baixen per a encalentir els seus cos-
sos, haguérem de pujar a peu i amb
gel uns 30 minuts. Les vistes que
pots contemplar des d’aquí són im-
pressionants, amb arbres que parei-
xen que s’estiren cap al cel cercant
la llum. A mida que anàvem pujant
començàrem a contemplar alguns
grups de macacos pels costers de la
muntanya.
Una vegada arribats a les zones
termals començàrem a veure clans
familiars que davallaven de la zona
alta de les muntanyes fins al riu i les
aigües termals per a gaudir del seu
peculiar bany a les aigües calentes
que brollen en aquest sol volcànic,
propi de tot el Japó.

Després d’haver vist diferents
races de primats, no dubtaria en
afirmar que els macacos japonesos
tenen una expressivitat molt sem-
blant a la de l’ésser humà. Els seus
gestos, com es netegen i descansen
a les aigües, donen fe d’un compor-
tament propi del ser humà. Durant
dos dies poguérem gaudir de la seva
companyia. A la nit, al mateix Ryo-
kan, ens poguérem banyar també a
les aigües termals. haguérem d’afe-
gir aigua freda perquè l’aigua crema-
va de valent.
Aviat abandonaríem les munta-
nyes de Jugokudani i l’amable hos-
pitalitat dels propietaris del Ryokan.
Devíem dirigir-nos cap a l’aeroport
per volar fins a Kushiro, Hokkaido.

Macaca fuscata EB43 - 53