Page 40 - Es Busqueret 43

zona.
Un equip de Canadà, Estats
Units i Suècia va recol·lectar mostres
d’aire per al seu estudi i va desco-
brir que hi havia més concentració
d’amoníac en èpoques de calor. Al
principi, pensaven que aquesta subs-
tància provenia del mar, però aviat
s’adonaren que el seu origen estava
al guano de les aus, que es descom-
ponia i expulsava el químic. A més
varen comprovar que l’amoníac que
quedava a l’aire, es barrejava amb
l’espuma de l’oceà (que té àcid sulfú-
ric i aigua) i pujava a l’atmosfera for-
mant núvols molt compactes. Amb el
cel totalment encapotat, els rajos de
sol rebotaven i no aconseguien arri-
bar als blocs de gel.
Smithornis capensis Ara que es coneix el poder ‘eco’
d’aquests excrements, s’estudia la
hornis rufolateralis, per així poder Els excrements de manera de modificar la trajectòria de
comprovar, amb una càmera lenta, les aus podrien estar les aus per tal que freqüentin més
si en realitat aquests ocells cantaven refredant l’Àrtic l’Àrtic i ajudin a guanyar la batalla
“sense obrir el bec”. del desglaç dels pols.
Grans quantitats d’ocells sobre-
La conclusió fou que, efecti- B. Croft, G. R. Wentworth, R. V. Mar-
vament, aquestes aus emeten un volen l’Àrtic durant l’època més calo- tin, W. R. Leaitch, J. G. Murphy, B. N.
Murphy, J. K. Kodros, J. P. D. Abbatt & J.
rosa de l’any i, pel que sembla, re-
“brrreeet” que no es crea a la siringe sulta que els excrements que deixen R. Pierce. Contribution of Arctic seabird-
sinó que es produeix per l’orientació al seu pas, aconsegueixen refredar colony ammonia to atmospheric parti-
i moviment que li donen a les ales. la capa de gel del Pol Nord. Aques- cles and cloud-albedo radiative effect.
Els experts varen comprovar que els ta és la conclusió a la qual han arri- Nat Commun. 2016 Nov 15;7:13444.
doi: 10.1038/ncomms13444.
sons variaven quan els ocells movien bat biòlegs i exploradors en analitzar
les ales a diferent velocitat o incli- la composició de l’aire en aquesta
nació, fet comprovable també amb
experiments duits terme dins túnels
de vent.
Tot i la rellevància de l’estu-
di, aquesta no és la primera vegada
que es descobreix que alguns ocells
emeten sons similars a les vocalitza-
cions (cant) amb ajuda de les plo-
mes o el moviment de les ales. Així
destacam casos més singulars com
l’habilitat que demostren els exem-
plars mascles de Machaeropterus
deliciosus, una espècie que habita a
Colòmbia i Equador, per atreure a la
seva parella fregant les seves ales a
gran velocitat.
Els autors suposen que els sons
emesos amb les ales han reemplaçat
la funcionalitat dels sons vocals d’al-
tres espècies, inclosa l’atracció entre
parelles.
Christopher J. Clark, Alexander N. G.
Kirschel, Louis hadjioannou, Richard
O. Smithornis broadbills produce loud
wing song by aeroelastic flutter of me-
dial primary wing feathers. Prum. Jour-
nal of Experimental Biology 2016 219:
1069-1075; doi: 10.1242/jeb.131664

Smithornis rufolateralis

40 - EB43