Page 43 - Es Busqueret 40

El darrer dia passejàrem per un
Ull de bou de passa, Phylloscopus trochilus
parc i ens trobàrem una escena cu-
riosa: hi havia dos homes que dona-
ven tires de xulla a dos agrons grisos
(Ardea cinerea) amb la mà i els te-
nien a retxa posant un tros damunt
el banc. Quan s’atracava l’agró (ja
sabeu, a la manera dels agrons com
si allò no anés amb ells), amb l’índex
aixecat assenyalaven l’au i aquesta
dissimulava mirant a una altra ban-
da. Quan baixaven el dit, l’agró hi
tornava i així un parell de vegades,
fins que assenyalaven la xulla, que
devia ser el senyal que l’agró espera-
va, perquè en un moviment agrònic
en un vist i no vist ja s’havia empas-
sat la panxeta!
Esper que aquesta petita cròni-
ca us hagi reconciliat amb Dinamar-
ca, si més no durant la primavera,
quan el temps és molt més agradable
i clement. Esper seguir amb propers
capítols, ja que per qüestions que no
venen al cas em sembla que estaré
uns anys lligat a Copenhaguen i Di-
namarca. •
Per a un amant dels anàtids i els del redol de canyet on tenien el niu.
limícoles els països nòrdics són una Com al novembre, als camps de con-
passada. Diverses espècies d’oques reu estaven patrullats regularment
i ànneres i molts de limícoles farcei- per les graules (Corvus frugilegus),
xen, literalment, les voreres dels fi- els únics còrvids que em donà la sen-
ords i ports naturals. Hi havia ànneres sació que n’hi havia, potser, fins i tot
peixateres grosses (Mergus mergan- més que a la tardor.
ser) i mitjanes (Mergus serrator),
oques salvatges, oques galtablanca
(Branta leucopsis), xiuladors (Anas
penelope), coll blaus i moltíssims
cama-roges (Tringa totanus), a més
de juies de prat (Vanellus vanellus).
Els èider (Somateria mollissima) ja
tenien polls de totes les mides i eren
presents a quasi tots els ports arre-
cerats. Les corpetasses (Phalacroco-
rax carbo) es repartien pels molls i
sobre els pilons d’amarraments dels
vaixells s’alternaven les gavines vul-
gars (Larus canus) i argentades .
Als prats intermareals s’ajunta-
ven els cignes i les ànneres blanques
(Tadorna tadorna) juntament en
garses de mar (Haematopus ostrale-
gus) i diverses espècies de limícoles
més petites que no vaig poder iden-
tificar per la llunyania. Arran de mar,
les aloses (Alauda arvensis) i els xàt-
xeros blancs (Motacilla alba) suraven
llurs polls amb una abundant collita
de mosques de les salines i efèmeres
dels aiguamolls de rere les dunes,
on també es podien veure i sentir
els hortolans de canyar (Emberiza
schoeniclus) proclamant la propietat Busqueret xerraire, Sylvia curruca

EB40 - 43