Page 40 - Es Busqueret 40

Oca galtablanca, Branta leucopsis

Ja tenim aquí la segona part de cocephalus ridibundus) restava cri- en l’estrofa següent. Aquí mateix els
l’article que es publicà a El busqueret ant als llacs dels parcs més grossos. busquerets de batzer se sentien i es
de l´hivern del 2014 (núm. 35) amb Els cignes (Cignus olor) criaven per veien per tot arreu. Ja sabia de què
el títol de Copenhaguen al novem- tot arreu a canals i estanys i era molt parlava Linné quan el batià com a
bre. Hi vàrem ésser des del 18 al 26 fàcil veure colles emmenant polls de Sylvia communis; perquè si és qual-
de maig, i aquesta n’és la crònica. totes les mides. Les oques salvatges que cosa, és això, communis. Als ca-
(Anser anser) i els colls blaus (Anas nals de drenatge dels aiguamolls on
Com us podeu imaginar, no te-
nen res a veure el temps del novem- platyrhynchos) també es reproduïen hi havia redols de canyet (Phragmi-
com si no hi hagués demà! Al port tes spp.) i altres plantes hidròfiles se
bre amb el del maig: dies assolellats, es podien veure gavines argentades sentien cantar les boscarles de ca-
temperats i llargs, molt llargs. El sol (Larus argentatus) encara festejant i nyar (Acrocephalus scirpaceus), i als
sortia a un quart per les 4 i a les 9 el cel es veia puntejat per centenars prats humits propers les boscarles
ja et feia la sensació que duies una de falzies (Apus apus). Per tot arreu menjamoscards (A. palustris) també
setmana al camp! A les 4 ja hi ha- es veien tudons, absents al novem- es deixaven sentir i, més rarament,
via prou llum per a no necessitar bre. veure. Als redols de vegetació baixa,
cap llum artificial dins les cases. La assimilable a la nostra marina, però
temperatura era molt bona, vora els Ja que el temps acompanyava amb espècies vegetals totalment di-
10 graus a l’alba i prop dels 20 al i les hores de llum eren tantes vaig ferents, hi vaig poder veure un bus-
migdia. Amb aquestes condicions tenir l’oportunitat d’anar tres dies, queret xerraire (Sylvia curruca), que
la natura estava exultant de vigor de bon matí, a rodar pels voltants sembla una femella de busqueret de
i energia. Curiosament, a la ciutat de la ciutat. Llocs com els aiguamolls cap negre (S. melanocephala) amb
les aus es mostraven més discretes de l’illa d´Amager em proporciona- el cap més fosc i l’ull color caramel.
anant per feina en els quefers de la ren unes matinades esplèndides ob- Dins les mates més espesses se sen-
cria. Els còrvids, tan abundants al servant aus. Per tot arreu on hi ha- tia cantar el rossinyol rus (Luscinia
novembre, ara eren més escassos. via boscarrons de cireres de pastor luscinia), però sols es veia quan pas-
Els pàrids quedaven restringits als (Crataegus mongyna) o salzes (Salix sava d’un arbust a un altre, ja que
parcs on criaven, les gavines hi van ssp.) no faltava l’ull de bou de passa encara és més discret que el nostre.
desaparèixer i sols la d’hivern (Croi- cantant com si s’anés a quedar afònic

40 - EB40 Agrons grisos, Ardea cinerea