Page 26 - Es Busqueret 40

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

1 El bec és la característi-
ca més notable d’aquesta au.
3 Quan s’alimenta el mou de ban-
da a banda paral·lel a la superfície
2 agafant els petits animalons que ne-
den a la superfície o prop d’ella.
1
2 El plomatge blanc i negre
el fa molt conspicu. De fet el
nom en anglès reflecteix aquest
tret; Pied Avocet.

3 El color negre de les bar-
6 res ens indica que l’exemplar
és un adult ja que els joves te-
nen les barres marrons i les taques
negres del clatell són més marró
5 4 negroses.

4 Pon els ous directament
en terra i tria llocs ben nets
de vegetació. És molt agressiu
5 Els dits estan palmejats envers els congèneres i altres es-
6 Les potes són blaves i no no com els d’altres espècies de pècies. Cria en colònies laxes, de
tan llargues com les de l’avisa- limícoles. Sovint neda i s’impul- vegades amb altres espècies de li-
dor (H. himantopus). sa amb les potes com les ànneres. mícoles.

Bec d’alena, Recurvirostra avosetta

Ja que som al mes de maig i a la família a què pertany també pell que després cosiran a la sola;
la Natura està exultant d’activitat, l’avisador Himantopus himantopus. en canvi, en portuguès l’anomenen
avui farem una volta pel Salobrar El nom específic avosetta sembla alfaiate, sastre, per això de l’agulla.
de Campos per fixar-nos en un que està recollit des de 1603 quan En anglès és pied avocet, mentre
dels seus habitants més conspicus: Ulysse Aldrovandi, naturalista italià que en francès és avocette élégant.
el bec d’alena. No cal endinsar-se dels segles XVI i XVII, el descriví En italià no podia ser altra cosa que
dins els estanys per observar-lo, amb aquest nom. L’origen del mot avocetta i en finès és avosetti. En
només s’ha de recórrer el camí de és controvertit i, potser, vengui del alemany és säbelschnäbler, bec
la platja des Trenc. És per tot arreu. llatí avis, au, i del grec sitté, una de sabre, exactament igual que en
Per aquestes dates fins i tot se’l pot mena de garsa (Pica pica), segura- polonès, szablodziób, (szabl, sabre
veure covant des de la carretera es- ment per analogia amb el plomat- i dziób, bec). En neerlandès kluut,
tant. ge blanc i negre. Però altres autors que sembla una onomatopeia del
prefereixen veure-hi una derivació crit; en suec és skärfläcka; en danès
Avui no tendrem gaire feina,
cosa que s’agraeix, ja que m’es- del llatí advoco, cridar, que és l’ori- klyde i en islandès bjúgnefja. Tots
tira més fruir del camp que estar gen d’advocat. Deu ser per això de aquests noms són específics per
assegut davant l’ordinador. El nom cridar sense to ni so, encara que ni l’alena i no tenen cap altra traduc-
genèric recurvirostra vé del lla- so, no, ja que, precisament, d’això ció. És clar que el nom més estès,
tí recurvus, recorbat, i rostrum, es tracta. amb diferència, és avoceta, amb
totes les variants que vulgueu. Aquí
bec d’au. Crec que no cal dir el En castellà i gallec es diu fins i tot l’èuscar es posa d’acord i
perquè, sols observant l’au queda avoceta, en català és alena o bec
aclarit. S’ha de dir, tanmateix, que d’alena en referència a l’eina que han adaptat el nom a abozeta. •
aquest gènere també dóna el nom empren els sabaters per foradar la

26 - EB40