Page 22 - Es Busqueret 40

els primers corb marins (Phalacro-
corax aristotelis) i una mica després
veiem els primers virots (Calonec-
tris diomedea), que en un principi es
mantenen allunyats de les gavines,
molt més abundants i sorolloses.
Com es veu al mapa adjunt,
voregem Cabrera Gran per ponent,
el que ens permet gaudir d’uns pai-
satges excepcionals i espectaculars
a l’interior dels límits del parc nacio-
nal. Seguint les indicacions de Miguel
McMinn, el nostre guia, gran expert
en ocells marins i un dels millors co-
neixedors de les aigües del sud de
Mallorca, ens dirigim cap al sud-oest,
a uns quilòmetres del far de n’Ensi-
ola, per després creuar en direcció
est enfront de tota la façana sud de
Cabrera i fer diverses voltes a l’est
de l’arxipèlag fins a iniciar, posteri-
orment, la tornada un altre cop per
l’oest del parc nacional.
Una vegada al sud de Cabrera,
s’incrementa ràpidament el nombre
de virots entorn de l’embarcació. El
xum (descart de peix que anem llen-
çant per la popa) que els oferim és
molt sucós, i això torna valents els
virots, que s’atreveixen a disputar
cada mica de peix a les agressives
gavines.
Aquesta batalla permanent per
a aconseguir els peixets abans que
els altres fa que cada vegada s’acos-
tin més i més a la popa, intentant
ser els millors situats per a agafar el
menjar quan cau, molts cops fins i
tot abans que toqui l’aigua. També es
veuen alguns virots petits (Puffinus
mauretanicus) i quatre o cinc virots
molt més rares que passen l’hivern Redona i arribar finalment a l’illa de
pel sud del Mediterrani, com ara ca- Cabrera Gran. de llevant (Puffinus yelkouan), però
dafets (Fratercula arctica) o algun àl- Però des que hem passat al cos- cap s’atreveix a entrar en el caos de
crits i baralles que mantenen virots i
cid o paràsit divagant a les illes com tat de l’illa des Conills, l’ambient ha gavines al voltant de la nostra bar-
el coaample (Stercorarius pomari- canviat, ja que a l’illa hi ha una gran ca.
nus) o el coapunxegut (Stercorarius colònia de gavina de potes grogues
parasiticus). L’enrenou que portem darre-
que, davant la possibilitat de trobar
Na Foradada es la primera terra menjar en una barca amb tanta gent re genera moments espectaculars,
que veurem i que, amb el seu petit comencen a apropar-se al nostre cos- en els quals virots i gavines volen
a centímetres de nosaltres, i gaire-
far, ens dóna la benvinguda al seguit tat i, poc a poc, van formant un núvol bé es deixen tocar les ales, donant
d’illes i illots que conformen l’arxipè- d’aus a la popa de l’embarcació que lloc a situacions en què tots gaudim
lag de Cabrera. A partir d’aquí co- ja no ens deixarà fins que tornem a de veure aquestes aus tan a prop. A
mença a canviar l’entorn en què ens deixar enrere l’illa de na Foradada i més, donen tantes facilitats que els
mourem: poc a poc es comencen a enfilem nord rumb a Mallorca. fotògrafs les afusellen amb cente-
veure més gavines, mentre passem A la mar, un núvol com el que nars d’instantànies on el més difícil
al costat de l’illot de na Foradada i de formen les gavines a la nostra popa és aconseguir que l’ocell surti sencer
l’illot Pla, i de les illes de na Pobra i no passa desapercebut, perquè no- a la fotografia.
de na Plana. Després d’aquest seguit més pot significar una cosa: hi ha
d’illots i petites illes arribem a l’illa menjar! I això ho perceben altres Però no només nosaltres que-
des Conills (o Conillera) i veurem ocells des de molts de quilòmetres dem captivats per l’espectacle de
l’escull de s’Esponja a la distància, de distància i ràpidament apareixen centenars de gavines i virots bara-
per passar després al costat de na llant-se per un trosset de peix. A mar

22 - EB40