Page 33 - Es Busqueret 35

DAVID GARCíA

fins a l’illa pels seus propis mitjans, Necessiten llocs tranquils on comencen o reinicien la gestació, que
a diferència de la resta de mamífers amagar-se en els períodes de repòs durarà entre 6 i 8 setmanes. Llavors
terrestres que han estat introduïts hivernal i de cria, com també per es reuneixen a les colònies de cria
per l’home. descansar durant el dia. No totes les per donar a llum a principis d’estiu
espècies de ratapinyades ocuparan i alleten els seus petits durant unes
Desenvolupen la seva activitat
durant la nit i les hores crepusculars, el mateix tipus de refugi: hi ha una 6 setmanes, després de les quals
àmplia diversitat en funció de les els joves comencen a volar tots sols
i utilitzen per orientar-se un sistema preferències de cada espècie. Algu- lluny del seu refugi per cercar el seu
de sonar, anomenat ecolocalització, nes utilitzen les cavitats subterrànies propi aliment. Això passa al final de
que consisteix en l’emissió de sons per arrecerar-se; altres, en canvi, l’estiu, i a la tardor torna a començar
d’alta freqüència (ultrasons, inaudi- s’estimen més els forats dels arbres el cicle...
bles per a l’oïda humana) que en xo- o les esquerdes dels penya-segats.
car amb un objecte són reflectits i re- Fins i tot podem trobar espècies que
collits per les orelles. Això els permet es refugien a les edificacions aban- Amenaces
crear-se un mapa mental tridimen- donades o en ús, aprofitant petits
sional del seu entorn, de manera que trencs a les parets o forats als sos- Es donen certes circumstàncies
en la foscor són capaços no només tres. que fan que les ratapinyades siguin
d’evitar petits obstacles durant el especialment sensibles als proble-
seu ràpid vol, sinó que a més poden Les ratapinyades són en general mes de conservació. Per una banda,
al mateix temps detectar, reconèixer animals gregaris, amb complexes re- el seu comportament gregari provo-
i localitzar els petits insectes que els lacions socials. Adapten el seu cicle ca que en determinades èpoques de
han de servir d’aliment. biològic a la disponibilitat d’aliment. l’any un elevat nombre dels efectius
Així, a la tardor es reuneixen en refu- d’una mateixa població es trobin
A diferència d’altres mamífers,
les ratapinyades són incapaces de gis on tindrà lloc l’aparellament, i les concentrats en un determinat lloc.
crear els seus propis refugis, depe- femelles fan un reservori d’esperma En el cas que en aquest moment
nen de la disponibilitat que n’hi hagi per iniciar la gestació a la primavera aparegués una amenaça s’afectaria
al medi on viuen. És per aquest mo- següent, o bé inicien la gestació però un elevat percentatge de la població
i, per tant, les conseqüències sobre
tiu que l’existència de refugis adients aturen el desenvolupament embrio-
és un factor fonamental, i moltes nari durant l’hivern, època en que les l’espècie podrien ser greus. Per una
altra banda, el fet que només ten-
vegades limitant, en la distribució i baixes temperatures fan que les ra- guin una cria per any provoca que la
l’abundància de les diferents espè- tapinyades entrin en un estat de le-
cies de ratapinyades. targia. A la primavera, quan torna la recuperació de les poblacions reque-
disponibilitat d’aliment, les femelles reixi un llarg període de temps.

EB35 - 33