Page 23 - Es Busqueret 35
P. 23

I aquí, què hi veus?



        Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?


             Per Pere J. Garcias








                                             4                     1


           1   Té un collar al clatell gris
               que separa el dors de la
             corona, llistada de marró.                                6

                                                 3
           2   Les potes són color carn,
               no com en els gorrions,
             que  solen  ser  més  fos-
          ques.
                                             5

           3   Té el pit gris cendra amb
               un  to  blavós,  el  que  el
             distingeix dels gorrions, a                     2
          més del bec prim.


           4   És un aucellet de bec fi                                           6   Les  parts  superiors  són
               però  no  sols  menja  in-      5  Sempre  sol  trescar  pel           molt  semblants  als  Pas-
             sectes, sinó també llavors           sotabosc.  No  es  deixa          ser  i  se’ls  pot  confondre
          i matèria vegetal, sobretot a          veure  sovint  a  branques       en  condicions  d’observació
          l’hivern.                           ja que prefereix el terra.          deficients o amb mala llum.





                         Xalambrí, Prunella modularis



              Ja hi tornam a ésser! una altra  celló bru, si més no de l’esquena, i  no se compliquen la vida i adapten
          vegada  ja  som  a  l’hivern.  I,  apro-  melòdic,  per  modularis.    Això  de  el  gènere  antic  i  els  dóna  acentor
          fitant  l’avinentesa,  avui  parlarem  melòdic és un poc exagerat  ja que  común; en gallec li diuen azulenta
          d’un aucellet molt discret i mal de  té  un  cant  aspre  i  bastant  agut.  común pel color gris blavós del pit;
          veure: el xalambrí.               L’antic  nom  genèric  Accentor  era  en  portuguès  ferreirinha;  en  fran-
              Començarem  pel  nom  cientí-  més fidel a la realitat, ja que ve del  cès accenteur mouchet (petit, però
          fic i anirem complicant-nos la vida.   llatí  accentio,  és  a  dir,  so  persis-  també  podria  venir  de  l’antic  verb
          Prunella  és  un  diminutiu  de  pru-  tent i pesat.                 mucher, amagar-se); en  anglès te-
          nus,  la  pruna,  en  llatí.  Què  fàcil   El  nom  balear  de  xalambrí,   nen  una  certa  polèmica,  ja  que  el
          per a nosaltres que parlem català!.  especialment  eufònic,  és  d’origen   nom tradicional era dunnock (aucell
          Com ja sabreu, quan es fa referèn-  menorquí per metàtesi de xamerlí,   marró) però el nom oficial és hedge
          cia  a  una  fruita,  flor,  mineral  o  el  sibi·lí  i  tots  ells  de  Sibil·la,  és  a   sparrow, talment com en català i no
          que sigui aplicat a un ésser viu és  dir profetessa, aplicat a les aus de   tothom  està  d’acord  en  acceptar-
          pel color. Així es podria traduir com  crit agut com el mil·lenari cant del   ho;  en  alemany  és  heckenbraune-
          l’aucell  del  color  de  la  pruna.  De  judici final. Potser Sibil·la prové de   lle, aucell bru de les bardisses, molt
          quin  color?  De  la  de  tota  la  vida:  sibilar, xiular?          semblant al neerlandès heggemus,
          violat-granat  fosc.  Però  qui  hagi   Està  essent  dur  però  hem  de   pardal  de  bardissa;    i  en  italià  és
          vist  mai  un  xalambrí  no  recordarà   continuar.  En  català  és  pardal  de   passera scopaiola, pardals del ma-
          que tengui aquest color per enlloc.   bardissa,  nom  bastant  adient  ja   tolls. Ja per acabar, en basc li diuen
          Doncs se suposa que, realment, el   que a primer cop d’ull pot semblar   tuntun  arrunt  i  sembla  que  és  el
          nom és una derivació de brunella,   un Passer i, sovint, es mou pel so-  nom únic per a aquesta espècie i no
          és a dir, de color bru o marró. Ara   tabosc de les bardisses. En castellà   té traducció sinó xalambrí comú. •
          començam a anar! Bé, tenim un au-


                                                                                                       EB35 - 23
   18   19   20   21   22   23   24   25   26   27   28