Page 22 - Es Busqueret 35
P. 22

La situació del corb a              normal,  atesa  l’estreta  relació  exis-  Per establir un territori utilitzen amb
        l’illa de Menorca                   tent  entre  aquesta  espècie  i  àrees  més freqüència els barrancs, amb un
                                            amb importants activitats agrícoles i  37,5%,  seguits  de  roquissars/pen-
        Félix de Pablo Pons                 ramaderes, no hi ha censos històrics  yals interiors, amb un 25%, i penya-
                                            que  mostrin  dades  objectives  sobre  segats  costaners  amb  un  20%.  Els
                                            la  mida  de  la  seva  població,  com  nius  situats  a  arbres  i  en  substrats
             El corb  (Corvus corax) és una   tampoc estudis parcials sobre algun  artificials són els més escasos, amb
        au sedentària que es pot veure amb   aspecte  de  la  seva  biologia.  Només  un  12,5%  i  un  5,0%.  Els  substrats
        relativa freqüència a l’illa de Menor-  hi ha dades parcials preses al camp  artificials emprats han estat una to-
        ca.  Els  adults  solen  ser  territorials   al  llarg  dels  darrers  vint  anys,  que  rre de comunicacions i una pedrera
        tot l’any, mentre que els immadurs i   suggereixen que la població de corbs  de marès abandonada.
        adults no reproductors s’agrupen en   de l’illa de Menorca ha sofert un des-
        esbarts, sovint molt nombrosos, du-  cens en els darrers temps.             Sembla  que  existeix  una  alta
        rant una part de l’any. Aquesta situa-                                  disponibilitat de llocs de cria adients
        ció pot provocar que, després d’una     Les dades més concretes dispo-  no ocupats, tant a roquissars/penyals
        observació  ràpida  i  poc  precisa,  es  nibles sobre la població reproductora  com a boscos. Les taxes reproducto-
        pugui determinar que es tracta d’una  provenen dels anys 2009 i 2010, en  res altes i la important activitat agrí-
        espècie  abundant  i  en  situació  de  què es detectaren 40 parelles terri-  cola i ramadera semblen indicar que
        conservació favorable. Aquesta con-  torials, però la falta de dades quan-  l’aliment no és en l’actualitat un fac-
        clusió precipitada seria del tot inco-  titatives  anteriors  impossibilita  fer-  tor limitant de la població. Una distri-
        rrecta.                             ne  comparacions.  Es  distribueix  al  bució reproductora aleatòria, baixes
                                            llarg de tota la superfície insular, tot  densitats  reproductores  (distribució
             Malgrat que la presència d’una   i que s’aprecia una major concentra-  explicada  per  variables  lligades  al
        població  de  corbs  és  una  situació   ció en el centre i nord-oest de l’illa.  grau  d’humanització  del  terreny)  i
                                                                                una  alta  disponibilitat  d’aliment  po-
                                                                                drien indicar que la població es troba
                                                                                modificada a causa de  la persecució
                                                                                humana. La important presència de
                                                                                verí  en  els  camps  i  l’alta  mortalitat
                                                                                per  electrocució  a  esteses  elèctri-
                                                                                ques de mitjana tensió podrien ser-
                                                                                ne algunes de les causes.
                                                                                    El  marcatge  d’immadurs  amb
                                                                                emissors de ràdio ha permès deter-
                                                                                minar  que  la  població  immadura  es
                                                                                concentra  en  esbarts  que  arriben  a
                                                                                ser bastant grans, de fins a 200-300
                                                                                aus, que es desplacen periòdicament
                                                                                per la superfície insular aprofitant els
                                                                                recursos  disponibles,  gra  i  fruits  a
                                                                                l’estiu-tardor, i restes de carronya a
                                                                                l’hivern. La seva gran fidelitat a llocs
                                                                                concrets podria provocar la falsa im-
                                                                                pressió  que hi ha una gran població
                                                                                o una població escassa, segons on es
                                                                                duguin a terme les observacions so-
                                                                                bre la densitat de l’espècie. Per això
                                                                                és  important  ser  prudent  i  utilitzar
                                                                                tècniques adients per censar  correc-
                                                                                tament la població immadura.















      DAVID GARCíA





         22 - EB35
   17   18   19   20   21   22   23   24   25   26   27