Page 15 - Es Busqueret 32

Principals objectius de la Reserva Biològica Identificació

. Recuperar el patrimoni natural i cultural i les activitats tradicionals.
. Experimentar sistemes que millorin la gestió, especialment aquells que puguin demostrar-se especialment eficaços, El gafarró
ambientalment adequats i econòmicament viables per tal d’aconseguir una òptima restauració de la finca.
. Difondre les experiències i promoure les bones pràctiques.
. Incrementar el grau de conscienciació ambiental de la ciutadania. La Trapa ofereix unes possibilitats òptimes per a l’edu- Per Cristina Fiol
Dibuixos de Gemma Carrasco
cació ambiental i la difusió dels projectes que s’hi duen a terme.
bretot durant l’època de reproducció.
En els mascles de gafarró aquesta pu-
La gestió d’una finca com la Trapa és possible gràcies a la dedicació dels treballadors de la Reserva, la col·laboració jada de tonalitat a groc llimona es veu
dels voluntaris, la realització dels camps de voluntariat ambiental i el suport d’entitats, institucions, empreses i donants que, en el cap i el pit. En el cap, el color
conscients de la idoneïtat de la iniciativa, col·laboren mitjançant suports puntuals o regulars en la realització de les activitats groc es concentra en el front i enmar-
i projectes que es duen a terme a la Reserva. Aquests suports són determinants per a la consecució dels objectius i són part cant els ulls i les galtes, i baixa pel coll
determinant de la gestió. fins davall el pit. Les femelles presenten
Tu també pots hi col·laborar. Informa’t a www.gobmallorca.com o contacta amb info@gobmallorca.com. tonalitats grogues però no tan inten-
ses com podem veure en els mascles. És
interessant saber que aquesta coloració
primaveral (com també passa a altres
ocells) s’aconsegueix pel desgast de les
La Trapa acull els dos endemismes ornitològics balears, el cola rubetra), coa-roja (Phoenicurus phoenicurus), busqueret de
virot petit (Puffinus mauretanicus), que té a la finca una de les batzer (Sylvia communis), busqueret gros (Sylvia borin), busque- plomes fins que aflora el groc. Per això,
durant l’hivern es poden trobar casos
colònies de cria més grans i el busqueret coallarg (Sylvia ba- ret de capell (Sylvia atricapilla), ull de bou de passa (Phyllosco- de mascles difícils de diferenciar de les
learica). També nidifiquen a la zona l’àguila peixatera (Pandion pus trochilus) o el papamosques negre (Ficedula hypoleuca).
haliaetus), la gavina roja (Larus audouinii) i el falcó marí (Falco Una nota curiosa és que el juliol de 2010 es va anellar per femelles. Un cas a part són el joves,
eleonorae). primera vegada a la finca un exemplar de passerell trompeter gairebé totalment ocres i llistats, dels
quals no sabrem el sexe fins que facin
En migració, les sorpreses poden ser tan freqüents com (Bucanetes githagineus). • la muda.
variades, especialment amb espècies de passeriformes i rapinyai-
res que es beneficien dels punts d’aigua i zones d’alimentació Ja per acabar, el comportament
presents, com són fruiters i aportació de menjar puntual al car- i el cant, molt particular, són impor-
natge. tants per a la identificació d’aquesta
En són exemples rellevants espècies com l’aligot vesper espècie. Sovint, per alimentar-se, es
(Pernis apivorus), aligot (Buteo buteo), mussol emigrant (Asio mouen dins grups mixtos amb altres
flammeus), abellerol (Merops apiaster), vitrac barba-roig (Saxi- fringíl·lids i emeten breus sons en des-
plaçar-se en vol. El més destacat és el
comportament dels mascles durant la
primavera. Realitzen vols nupcials molt
característics, amb un batre d’ales que
recorda el vol d’una papallona, descri-
vint un cercle normalment al voltant
de la femella i/o del territori. Tot això a
la vegada que emeten un cant frenètic
i agut. És també molt típic veure els
Es tracta d’un passeriforme de la família dels fringíl-
mascles cantant a l’extrem d’una bran-
lids (caderneres, verderols, pinsans…) abundant a les nos-
tres illes i que podem veure durant tot l’any. Té la peculi- ca o al capdamunt d’un arbre demos-
trant la seva competitivitat.
aritat que a Menorca no apareix com a reproductor.
És una espècie renouera que es fa notar sobretot ara
durant la primavera. No pot donar lloc a confusió amb
més espècies, en tot cas a l’hivern amb les femelles de
lluonet (Carduelis spinus). Anem a veure’n els trets més
significatius. És de mida més bé petita (longitud de bec a
coa d’uns 11-12 cm), amb un bec robust i molt petitet
en proporció al cap - fet que li dóna un aspecte peculiar i
simpàtic - i cos marcadament llistat, de coloracions groc-
terroses i més claretes als costats.
El que destacarà més quan el vegem en vol serà el
carpó, de color groc intens tant a mascles com a feme-
lles. En canvi no té groc a les rectrius, que són fosques, i
presenta una franja alar groga estreta. Aquestes caracte-
rístiques ens serveixen per diferenciar-lo del lluonet, que
té aquesta coloració groga a les rectrius i una franja alar
més ampla.
Un cop sabem que, efectivament, es tracta d’un ga-
farró podem intentar saber si és un mascle o una femella.
D’entrada seria molt fàcil ja que, com a moltes espècies
d’aus, els mascles presenten coloracions més vistoses, so-

CATI ARTIGUES
14 - EB32 Calàpet, Bufo balearica EB32 - 15