Page 12 - Es Busqueret 32

Abans del 1994 la vegetació era bàsicament de boscs Espècie Nom popular Hivernant Estival On la podem veure
de pins (Pinus halepensis) amb algunes alzines (Quercus ilex) Puffinus mauretanicus Virot petit X Al mirador
que possiblement ocupaven una extensió major en el passat.
Després de l’incendi, amb la recuperació de la coberta fores- Phalacrocorax aristotelis Corb marí X Al mirador
tal, la pràctica totalitat de l’extensió de la finca es compon ara Pandion haliaetus Àguila peixatera X X Al mirador
de garriga amb ullastre (Olea europea var. sylvestris), mata Aegipyus monachus Voltor negre X X A tota la finca
(Pistacia lentiscus), garballó (Chamaerops humilis), romaní Gyps fulvus Voltor lleonat X X A tota la finca
(Rosmarinus officinalis) i xiprell (Erica multiflora). A les zones Falco peregrinus Falcó X X A tota la finca
on s’hi han dut a terme actuacions de tancaments forestals, Alectoris rufa Perdiu X X Especialment a les zones agrícoles.
sobretot dins la vall de Sant Josep, els pins, a poc a poc, recu- Larus michahellis Gavina X X A tota la finca
peren la seva presència tot i que la pressió per l’herbivorisme, Otus scops Mussol X El vespre dins la vall de Sant Josep
tant forta i tan continuada, n’ha complicat molt la regeneració Jynx torquilla Formiguer X Dins la vall de Sant Josep
natural. Els Puntals són la zona més elevada de tota la finca Galerida theklae Cucullada X X A totes les zones agricoles, l'era i el mirador.
i hi trobam càrritx (Ampelodesmos mauretanica) i coixinets Hirundo rupestris Cabot de roca X A tota la finca
(Astragalus balearicus) com a vegetació predominant. Troglodytes troglodytes Passaforadí X X A les zones de garriga.
La fauna també ha recuperat la seva presència dins la Erithacus rubecula Ropit X A tota la finca
finca i cal destacar la presència de calàpets (Bufo balearica), Phoenicurus ochruros Coa-roja de barraca X A tota la finca
rata cellarda (Eliomys quercinus) i eriçó (Atelerix algirus). Es- Saxicola torquatus Vitrac X X A la zona agrícola
pecialment abundants són les cabres (Capra aegagrus hircus), Monticola solitarius Pàssera X X Als tallats marins, les cases i els Puntals
que condicionen la ràpida i bona recuperació de la coberta Turdus merula Mèrlera X X A tota la finca
vegetal. Turdus philomelos Tord X X A tota la finca
És però, sense cap dubte, la riquesa ornitològica la que Sylvia balearica Busqueret coallarg X X A les zones de garriga baixa costaneres.
dóna l’interès i otorga valor a la finca, que fou declarada ZEPA Sylvia melanocephala Busqueret de cap negre X X A tota la finca
(Zona d’Interès Especial per a les Aus) tant per la seva im- Phylloscopus collybita Ull de bou X A tota la finca
portància com a zona de nidificació de determinades espècies Regulus ignicapillus Reietó cellablanc X X A les zones de pinar
com per a descans i aturada per a les aus migratòries. La Muscicapa striata Papamosques X A les zones agrícoles
Trapa és també Refugi de caça des de 1980, el primer refugi Parus major Ferrerico X X A les zones de pinar
declarat a les Illes Balears. Actualment la finca forma part del Corvus corax Corb X X A tota la finca, sobretot als Puntals
Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, de la xarxa Natura Passer domesticus Teulader X X A les cases
2000 i és Lloc d’interès Comunitari (LIC). Fringilla coelebs Pinsà X A tota la finca
Serinus serinus Gafarró X X A tota la finca
Carduelis chloris Verderol X X A tota la finca
Carduelis carduelis
A tota la finca
CATI ARTIGUES A la Trapa destaquen 16 espècies de plantes endèmiques i 14 espècies Loxia curvirostra Trencapinyons X X A les zones de pinar
X
Cadernera
X
Abellera, Ophrys tenthredinifera d’orquídies.

Breu història de la Finca

L’any 1810 arriba a Mallorca, expulsada de França per Napoleó, una congregació de monjos trapencs que s’instal·laren a
aquesta finca de muntanya del municipi d’Andratx. Aquí construïren un monestir, dependències agrícoles i tres fonts de mina
que transformaren l’estèril terreny de la Vall de Sant Josep en un petit verger capaç de proporcionar aliments als 40 monjos
que allà habitaren.
Després de la desamortització de Mendizábal, els monjos foren expulsats d’Espanya i la finca passà a ser una propietat
privada. A mitjan segle XX pateix un
progressiu abandonament i s’inicia
així el deteriorament de les edifica-
cions.
A l’any 1980 la propietat de la
finca es planteja la parcel·lació i ur-
banització de tan incomparable pa-
ratge. Davant d’aquesta amenaça,
el GOB emprèn una ambiciosa i no-
vedosa iniciativa: l’adquisició d’un
espai natural per tal de protegir-lo.
Les intencions del grup són aturar el
procés urbanitzador que amenaçava
l’entorn, dotar l’espai d’una clara vo-
cació pública que permetés el lliure
accés a la finca i l’aprofitament de
l’entorn per a la posada en marxa
d’iniciatives experimentals entorn de
la consecució d’un model de gestió
sostenible per a aplicar-lo posterior- CATI ARTIGUES
ment a d’altres espais naturals, ja si- TONI MUñOZ
guin de titularitat pública o privada.

12 - EB32 Vitrac barba-roja, Saxicola rubetra EB32 - 13