Page 49 - Es Busqueret 31
P. 49

les veiem juntes serà, segurament, a qualque zona humida, ja que la curlera reial no sol
                         freqüentar la costa.
                              Els aucells del gènere Numenius es caracteritzen pel bec llarg i corbat (numenius en
                         grec antic significa lluna nova i, per tant, fa referència a la curvatura del seu bec); po-
                         tes relativament llargues i de color gris blavós; plomatge profusament clapat de petits
                         dibuixos marrons (parts dorsals més clares a la curlera reial i una mica més fosques a
                         la cantaire; tret però que, difícilment, en servirà per la seva identificació); parts inferi-
                         ors blanquinoses; carpó en forma de cunya blanca; en vol, a més a més, el bategament
                         d’ales és més lent en la primera i una mica més ràpid en la segona.

                              Hi ha un parell detalls que ens permetran diferenciar-les en el camp. El més im-
                         portant i un dels més característics és el disseny del cap. La curlera reial presenta un
                         fi estriat de petites plomes blanques i negres i la curlera cantaire exhibeix al pili dues
                         franges fosques molt evidents i una cella blanca bastant marcada. A més, hi ha altres
                         diferencies, però més difícils d’apreciar al camp, especialment si no les veiem juntes.
                         La curlera reial és més gran (és el limícola europeu de major talla), té les potes més
                         llargues i el bec bastant més llarg i uniformement corbat, però que en els mascles es
                         més curt i s’assembla al de l’altra espècie. A l’hivern presenten una zona rosada a la
                         base de la mandíbula inferior bastant característica. També és molt característic el seu
                         reclam quan es troba a les zones d’hivernada: un melancòlic “curl-lí” que emet en vol
                         i que repeteix un parell de vegades, clarament diferenciable del cant l’altra espècie. La
                                  curlera cantaire és una mica més petita i amb potes més curtes (detalls que
                                    no es poden apreciar bé si no es veuen les dues espècies juntes) i presenta
                                     un bec més curt que les femelles de la curlera reial, però que sembla més
                                       ganxut a causa d’una major curvatura de la punta. El cant pot iniciar-se
                                        com el de la curlera reial, però continua amb una sèrie de notes curtes
                                          repetides que poden ser una mica variables, però que són ben diferents
                                            al reclam de la reial.

































               Curlera cantaire
               40-45 cm de llargària
               76-89 cm d’envergadura
               76-99 mm de bec
               350-400 g de pes














                                                                                                       EB31 - 49
   44   45   46   47   48   49   50