Page 45 - Es Busqueret 31

Publicacions

PLOS ONE la revista científica més
gran del món quant a volum de publicació
i dedicada principalment a la biologia i la
medicina (1), acaba de publicar un article
que condensa bona part de la feina feta
els darrers 12 anys a Mallorca per evitar
l’extinció de la milana (Milvus milvus). Es any de vida de les milanes, i que va tenir la mínima expressió el Pla de recuperació
tracta d’un treball conjunt dels investiga- un impacte encara major en els individus de la milana, que havia aconseguit aturar
dors de l’IMEDEA (CSIC-UIB), l’Estació de més d’1 any, ja que va ser el respon- el declivi i duplicar la població existent en
Biològica de Doñana (CSIC) i l’equip sable de la mort del 76% de les milanes 10 anys.
d’ornitòlegs del GOB. Els investigadors localitzades, una taxa molt elevada que Des de principis del segle passat, la
han aconseguit integrar dins un sol marc dóna una idea de la gravetat del proble- milana reial està en disminució a tot Euro-
estadístic fins a quatre tipus de dades que ma. Aquesta mortalitat es reflecteix en pa. A Espanya, el declivi ha estat dràstic
han permès obtenir estimes més fiables i una reducció del 20% en el creixement de i se la va declarar en Perill d’Extinció el
útils en la conservació de la milana. la població. La bona taxa de fecunditat de 2011. A Mallorca, era un au relativament
les milanes de l’illa (1,83 polls volats per
Les dades de camp van ser obtingu- cada parella) va permetre compensar, en comuna fins fa dècades, però la seva po-
des pel GOB entre 2000 i 2011, període part, l’alta mortalitat per enverinament. blació va disminuir a sols 8 parelles l’any
en què es van marcar 146 milanes amb 2000. Els treballs de conservació han per-
emissors de seguiment terrestre i mar- La investigació publicada a PLOS mès recuperar la població fins a les 20 pa-
ques alars. Aquest marcatge va perme- ONE proposa mesures per concentrar relles, xifra en què es troba estabilitzada
tre recuperar els exemplars que morien i els esforços de conservació de la pobla- des de 2007.
analitzar-ne les causes. Per altra banda, ció: “La gestió s’hauria de concentrar en L’article es titula “Demographic Con-
es van censar anualment les parelles i es l’eradicació d’enverinament il·legal i en sequences of Poison-Related Mortality in a
van obtenir les principals dades reproduc- la millora del seguiment, la vigilància i Threatened Bird of Prey” (Conseqüències
tores. També es van analitzar les dades l’anàlisi d’episodis d’enverinament”. Un demogràfiques de la mortalitat per enve-
de les milanes que entraren al centre de diagnòstic forense precís té un paper clau rinament en un rapinyaire amenaçat). Els
recuperació del COFIB. L’anàlisi simultani en la investigació de l’enverinament, i es seus autors són Simone Tenan (IMEDEA-
de totes les dades efectuat per Simone Te- veu reforçat per tècniques com el marcat- CSIC i Universitat de Pavia, Itàlia), Jaume
nan, autor principal de l’article, ha permès ge amb emissors de seguiment. Adrover i Antoni Muñoz (naturalistes del
obtenir una estima fiable de la proporció Investigadors i ornitòlegs coinci- GOB), Fabrizio Sergio (Estació Biològica
d’adults reproductors, un paràmetre im- deixen en afirmar que “un increment del de Doñana-CSIC) i ha estat coordinar per
portant difícil d’estimar al camp, i de la in- control del ús de verí ajudaria a reduir des- Giacomo Tavecchia (IMEDEA-CSIC). Po-
fluència de la mortalitat per verí en la taxa peses públiques, com per exemple el man- deu consultar-lo de franc aquí:
de creixement de la població. teniment artificial de punts d’alimentació
L’estudi revela que el verí va provo- per aucells carronyaires”. Malauradament, http://bit.ly/VIzigl
car el 43% de la mortalitat dins el primer però, els dràstics retalls en conservació
d’espècies a les Illes Balears han reduït a

Racó del lector

Un exemplar d’Arenaria interpres a Favàritx
(Menorca) al mes d’agost de 2012

Aquest bonic ocell, hivernant escàs a Menorca, gairebé in-
sòlit, té el nom de remena-rocs, picaplatges o girapedres, que
no són més que traduccions directes del nom anglès turnstones
(aquí hauríem de dir-ne giracòdols o tombacòdols) per l’afició
que té de girar amb la força del cap i el bec els còdols i aixecar
les algues, fustes i altres elements de les costes i les platges,
preferentment codolars, on busca l’aliment que s’hi amaga: in-
sectes, crustacis i altres invertebrats. Les diferents guies i censos
disponibles ens indiquen que a l’hivern arriba molt ocasionalment
i escassament a les costes i platges de Mallorca i les Pitiüses,
després d’haver recorregut una llarga distància, procedent de
molt al Nord, a la tundra àrtica. Però veure’l a l’estiu a Menorca,
amb aquest atractiu plomatge propi de l’època de reproducció,
quan li correspon ser al seu hàbitat originari de les zones circum-
polars, és una autèntica raresa. Vaig observar-lo el dia 25 d’agost
de 2012 a les pedres de Favàritx, a 100 metres escassos del far,
esvelt i solitari.
Delfín Tió Casas, Sant Climent (Menorca).

EB31 - 45