Page 19 - Es Busqueret 31

gavines d’hivern (Larus ridibundus), ro- a la Punta de la Banya i en l’actualitat tam- que utilitzen segons venguin de Cambrils,
ges, fosques (Larus fuscus) i fins i tot una bé a la Punta del Fangar. de l’Ametlla, etc. També com sobrevolen
gavina tres-dits (Rissa tridactyla) sobrevo- Seguidament, Pere Abelló ens pre- les zones industrials i urbanes per fer les
laven els vaixells de pesca que arribaven sentà una eina per a la col·laboració soci- entrades de mar a terra per tal de visitar
al port. etat-científics, anomenada portal observa- els camps d’oliveres i els diversos punts
El segon dia començà amb una doresdelmar.es. Hi ha grups faunístics que d’aigua dolça i agrupar-se en els camps
xerrada d’Albert Cama (coordinador del no disposen de gaire informació i per altra interiors. Explicà el flux posterior de ter-
GIAM) titulada “Les aus marines a la pla- banda, gent que realitza activitats, com ra cap als dormidors, que es localitzen al
taforma marina del delta de l’Ebre” i que per exemple els submarinistes, que poden mar dividits en dos nuclis: un al nord on
resumia breument la seva tesi, un estudi participar dels estudis aportant-hi cites van a parar les gavines de Vilaseca i les
pioner en el cens d’aus marines amb avi- d’organismes. La pàgina pretén que els ci- de Cambrils, i un més al sud on van les
oneta al delta de l’Ebre, del qual en resul- entífics que treballen en projectes d’inves- de l’Ametlla i l’Ampolla. Quantificà, a més,
ten multitud de dades. Ens explicà coses tigació i els ciutadans puguin intercanviar la població hivernal al golf en uns 50.000
com que, a l’època reproductora, la major informació. Hi ha projectes d’investigació exemplars l’any 2012. Finalment, remar-
riquesa d’espècies es localitza a la Punta sobre diversos grups faunístics com les cà la importància en la monitorització dels
de la Banya. També contà com la veda de gorgònies o els peixos invasors, projectes moviments a terra de les gavines capne-
pesca afecta la distribució de les espècies, de conservació com el d’ocells marins o gres per a la millor gestió dels usos del sòl,
tant aquelles que pesquen per sí mateixes el de tortugues i cetacis, que estan pre- com també de la implantació d’infraestruc-
com la llambritja (Sterna hirundo) o gavi- parant, i d’altres de contaminació per tures com els camps d’aerogeneradors.
na de bec prim (Larus genei), com les que aportar informació tant del fons marí com Recomanam el seu blog sobre Pescadors
aprofiten els descarts, com la gavina (La- de les platges. Les cites aportades són d’alçada (http://ausmarines.blogspot.
rus michahellis) o la gavina roja. També sotmeses a una validació per tal d’evitar com.es/) on es fa un recull de les diverses
parà de les dificultats en els censos, com errors d’identificació i dins de cada estudi sortides en barca per a conèixer d’a prop
la baixa detectabilitat d’algunes espècies hi ha el grup d’experts que les validen; en les aus marines i altres animals que viuen
(com la baldritja) o el fet que l’espècie el cas de les aus marines són Pere Abelló, a la mar. Aquestes sortides les organitza
no sigui molt marina (com la corpatas- Pep Arcos i Albert Cama. el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosis-
sa); d’aquelles espècies que són estivals Llavors, fou el torn de Matxalen temes Catalans-Ecologistes de Catalunya
(gavina roja, llambritja), hivernals (gavina Pauly, qui presentà un estudi propi realit- (GEPEC-EdC) en col·laboració amb el Port
d’hivern, gavina capnegra, gavina fosca) o zat amb la col·laboració del Zoo de Barce- de Tarragona i no van destinades només a
sedentàries (gavina); les espècies més es- lona que consisteix en el seguiment de la ornitòlegs i fotògrafs de natura, sinó que
casses o aquelles més difícils d’identificar població hivernant de gavina capnegre al reserven places per a famílies que volen
des de l’avioneta (baldritja mediterrània); Golf de Sant Jordi. Ens exposà dades so- tenir una experiència al mar.
o les colonitzacions del territori d’espècies bre la dinàmica de les gavines capnegres, Després, Luís Aleixos Alapont expli-
com la gavina de bec prim, històricament les entrades a terra i les diferents rutes cà els censos d’aus marines que s’ha re-

EB31 - 19